Avui fa 7 anys que et vaig veure conscient per darrer cop
Potser algun dia "tornaré a casa" i ens retrobarem, no sé com.
Mentrestant, segueixes amb mi.
Avui vaig a cantar en companyia de bons amics
També em sentiré feliç al costat de la meva parella i la meva filla
Avui com sempre, escullo viure
Ara.
Torno a casa, torno a casa
Digues a tothom que torno a casa
Deixa que la pluja
s'endugui tot el dolor d'ahir
Sé que el meu Regne m'espera
i que han perdonat tots els meus errors
Torno a casa, torno a casa
Digues a tothom que torno a casa
Una forta abraçada Natxo!!
ResponEliminaEl David sempre estarà dins dels nostres cors i pensaments!!
Un petó ben gran!!
Montse
Anims i força
ResponEliminaMai no hi ha un darrer cop. Jo crec que hi ha d'haver un fins aviat a la ment, al cap, al pensament, al gest, sempre hi ets! no deixes de ser-hi; no en la mirada, és clar, però si en la vista. Estrany això que dic, però hi crec. Com qui escolta el silenci?
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Un petó, estimat Natxo...
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Un petó immens
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
El nostre 'King of my heart' d'avui és per ell, més que mai!
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Un peró fins a l'infinit i més enllà. M'encanta última frase del teu escrit
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Una forta abraçada per a tots dos
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Una abraçada molt forta
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Preciosa cançó, Natxo. En David sempre hi serà amb tu, amb vosaltres. El núvol blancno deixa de somriure...un petonarro!
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Molt maca...Una abraçada
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Una abraçada...
ResponEliminaUna abraçada per tots, Natxo
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Sempre s'ha de seguir endavant, amb el present i amb els records. Una forta abraçada amb tot el meu cor!!
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Molts ànims i una abraçada!!
ResponEliminaJo també el recordo pujant a l'autocar, feliç i somrient, i nosaltres parlant dels seus cabells! en David és present en el dia a dia de molts de nosaltres, no el veiem però el sentim i el continuem estimant. Ànims Natxo, ja saps que ets tot un exemple de superació per molts de nosaltres. Una fortíssima abraçada
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
petó
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Una abraçada molt i molt forta
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Una abraçada, Natxo!!!!
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Aquí i ara. Bona elecció Natxo. I durant els propers 7 anys (el poper cicle, segons diuen alguns) jo també seguiré amb tu, si no et faig nosa
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Un petó i una abraçada
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Avui, com sempre <3
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Nosaltres també hem escollit viure, no com abans, però seguir endavant. Una abraçada
ResponEliminapublicat a FB el 17.05.14
Sempre estan amb nosaltres i no es un adéu sinó un fins aviat i tots hem de seguir endavant, tenim uns estels que brillen al cel per nosaltres. Una abraçada
ResponEliminapublicat a FB el 18.05.14
Boniques paraules. Una forta abraçada.
ResponEliminapublicat a FB el 19.05.14
Bon dia Natxo, i bons pensaments, bona salut, i vida, què et puc dir que no et diguin ja, però una vegada més, que sé de la cursa d'en David, que els seus pares i la seva germana i família estan on tenen que estar, i que moltíssima gent que us aprecia a tots no deixa de desitjar-vos el millor ( m'hi incloc amb el vostre permís ), caminem ... enric casas
ResponEliminaUna forta abrac,ada i petons,
ResponEliminaUna forta abrac,ada i petons,
ResponEliminaPermanentment amb nosaltres, Natxo. Una abraçada.
ResponEliminaPermanentment amb nosaltres, Natxo. Una abraçada.
ResponEliminaNachete como no acordarme de la fecha ¡¡¡ si en el momento que ha pasado la tuya, noto mi revolución interna que va detrás.
ResponEliminaDías de bajón total, y aupa..hasta la siguiente.
Como van las cosas?. "Correteando y cantando", no?. De esto se trata de seguir asegurándonos buenos momentos, con atracciones que nos sirvan de cortina de humo por un tiempo.
Ya sabes... besicos siempre
Elena, la mami de Alex