9 de gener del 2016

Escrit de l'Anna pel David

,
Avui és un d'aquells dies on puc notar-te més a prop de mi que mai, i tu agraeixo ja que d'aquesta manera m’ajudes a que tot se'm faci més fàcil. Sento que mai has deixat de fer-me de germà gran, i el fet de que m'hagi sentit tant cuidada per tu ha sigut, diria, el que m'ha salvat des del primer dia. No sabria ben bé com explicar-ho, son petites connexions on simplement sé que estaves al meu costat, d’una forma inexplicable. 

Una petita part de mi s’omple de tu involuntàriament cada cop que miro el cel, i una barreja d’emocions se’m remouen per tot el cos. M’agrada plorar per tu, perquè penso que cada llàgrima és una paraula que no sé dir-te o una abraçada que puc donar-te.

Et recordo com un somni, un somni molt llarg que va durar nou anys i que em va crear a mi i a la persona que sóc ara.  M’ajuda pensar que ens unia un vincle que nomes tenies amb mi, per això m’ho guardo i ho faig nostre. 

Et trobo increïblement a faltar, de manera dolorosa i a vegades em torturo perquè mai aconseguiré expressar-te tot el que sento. Per això en dies com avui, ni mes ni menys que el teu aniversari et faig arribar com sigui, des de el meu sincer més profund que t’estimo. T’estimo d’una manera que està per sobre de tot el que la gent acostuma estimar. 

No m’oblidis allà on siguis, si us plau. Jo aquí, et protegeixo dins meu perquè no desapareguis mai. 
Feliços 21,

23 comentaris:

  1. que bonic Anna es el que dius, de segur que alla on este te esta protegint, ajudante en allo que et faça falta,no hi ha cap dubte que l'estimes d'una manera molt especial, una fort abraçada.



    (desde el movil no es veu res escrit, no se si es pel meu movil o per que pot ser)

    ResponElimina
  2. Molt i molt bonic Anneta.
    Petonets,
    Aurora

    ResponElimina
  3. Bufff ! Es un escrit a cor obert ! Molt bonic.

    ResponElimina
  4. Només amb una conexió real des de el cor es pot expressar d'aquesta manera. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Anna és preciós. Segueix parlant d ell i el seu record no es mor mai. Una abraçada

    ResponElimina
  6. Quines paraules més maques Anna!

    ResponElimina
  7. Que hermoso lo que escribió . . Y hermosa ella expresando tanto amor.!

    ResponElimina
  8. Que grande eres Anna, que orgulloso debe estar tu hermano de tí!!!

    ResponElimina
  9. Pell de gallina.... això són més que paraules .... AMOR en majúscules !!! <3

    ResponElimina
  10. Ohhhh, sense paraules, és preciós!!!! En David estarà molt orgullós de la germana que te. Felicitats Anna per aquests sentiments tant meravellossos ..... i a tu Natxo per la filla q tens.

    ResponElimina
  11. Impactant, emocionant i mil ants més...

    ResponElimina
  12. Que bonic que escriu l'Anna. Una forte abraçada a tots.

    ResponElimina
  13. Intens, profund, demolidor!

    ResponElimina
  14. Un text increïble, preciós tot ell, però jo em quedo amb la darrera frase, no puc ocultar-te que m'ha emocionat profundament: nosaltres pensem que els fem viure amb la nostra memòria, però és al revés, els que quedem aquí vivim pel seu record, per la memòria que ells tenen de nosaltres, allà on siguin! Ho has expressat tan bé Anna, extraordinari, profund, amor en estat pur, felicitats als dos!

    ResponElimina
  15. Les dues frases finals,,,Bufff!! Quina Anna més fantàstica tens lovely.

    ResponElimina
  16. Quina filla tan especial tens Natxo, el seu escrit és increïblement emotiu, intens, colpidor, preciós. quina meravella de noia.

    ResponElimina
  17. Què preciós!! Quant d'amor!!

    ResponElimina
  18. Precioso y lleno de AMOR!!!! Grs x compartirnoslo Natxo

    ResponElimina
  19. Qué parejita más guapa
    besos

    ResponElimina
  20. Sense paraules...només amb llàgrimes emocionades de veure com l'amor infinit entre els dos germans i la seva pinya ha augmentat amb el temps. Natxo, felicitats per tenir una filla ta meravellosa, Anna felicitats i gràcies per escriure i descriure tan bé el vincle fraternal, un petó enorme

    ResponElimina
  21. m'has emocionat, molt maco, les teves paraules m'empenyen a tornar a corre la cursa en memòria d'en David, un any mès.

    Josep Maria (Josep80 a corredors.cat)

    ResponElimina

algunes persones m'han comentat que de vegades no poden desar comentaris. SISPLAU, si aquest és el cas, envieu-me'ls a natxo.rovira@gmail.com i jo mateix els penjaré