Un bonica notícia: l'Anni ha rebut el premi a la 'Dona de l'any 2018' de Sant Quirze amb motiu del Dia de la Dona del 8 de març. En un acte sobri i emotiu, va rebre aquest reconeixement públic i institucional. L'Alcaldessa Elisabeth Oliveras va explicar en el seu discurs el nou rumb d'aquest premi, els criteris del qual han canviat i ara es vol reconèixer a les dones per com són i no pel què han acreditat, dubte que va sorgir quan es van preguntar perquè justament s'imposava tanta exigència per premiar o distingir una dona. I perquè també es pot considerar que l'èxit pot ser l'actitud davant les circumstàncies i com es projecta positivament a l'entorn. I l'Anni representa d'allò més bé aquest paradigma.
En l'acte de recollida del guardó, l'Anni va fer un discurs autèntic, genuí, tal com és ella, i clar, així és difícil no tocar els cors de la gent de bona fe que hi havia a l'auditori. L'Anni representa com ningú a les persones que malgrat caure, es tornen a aixecar, s'eixuguen les llàgrimes, s'espolsen les ferides, i tornen a començar, sense queixar-se, i aportant esperança i harmonia als qui l'envolten, interessant-se sempre i sincerament pels altres. I em vaig sentir feliç de veure-la allà a l’escenari, rebent reconeixement públic per aquesta actitud, per la qual és activament coneguda en el seu entorn què, encara que petit i local, és el seu. I d'això es tracta, justament, crec jo. De donar més valor a la qualitat que a la quantitat, i de fer el que bonament puguis allà on pots incidir. Un premi què (crec) ha arribat per ajudar a guarir una mica aquests anys de dolor i confusió, per la pèrdua de la seva mare quan era una nena, en la lluita per superar un càncer i sobretot per la manera tan brutal com la vida li va arrencar un fill. En el seu discurs va poder expressar públicament, de manera natural, emocionant i serena, el seu amor per l'Anna, pel seu pare i també per la seva germana, tots tres amb unes trajectòries vitals dures, complicades. Finalment, la coral va cantar i va interpretar en honor seu 'El Somni', la cançó que va composar el Jordi Valls a partir d’un poema del David. I confesso que vaig agrair el detall de l'Anni, què en aquell moment va venir a escoltar la cançó al meu costat. Sí, ho vaig agrair, perquè el record del David és dels dos, i el consol el necessitem tots dos.
