tag:blogger.com,1999:blog-238852548746623432.post5823377056884295685..comments2023-05-13T15:56:58.339+02:00Comments on BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: optimismeNatxo Rovirahttp://www.blogger.com/profile/02168360430484237969noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-238852548746623432.post-71779936979485419452015-09-23T10:52:08.149+02:002015-09-23T10:52:08.149+02:00Com tu desgraciadament saps, no es pot deixar de p...Com tu desgraciadament saps, no es pot deixar de plorar mai al fill que se t'ha mort.Però això no impedeix que, com tu dius es pugui viure amb optimisme (encara que per la meva fe, a mi m'agrada més dir-ne esperança).És tracta de d'apreciar, de valorar el que tenim, el que ens queda en aquest món, i no deixar-nos arrastrar per la pèrdua. Crec que ja t'ho he dit d'altres vegades, però ara torno a dir-t'ho:el teu blog és d'una gran ajuda per veure que hi ha vida després de la mort d'un fill.MARTAhttps://www.blogger.com/profile/09467182179437456724noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-238852548746623432.post-75598488702767267102015-08-29T12:33:29.403+02:002015-08-29T12:33:29.403+02:00Nacho, tus palabras siempre invitan a la reflexión...Nacho, tus palabras siempre invitan a la reflexión, transmites paz, serenidad. Las fotos son preciosas y transmiten los momentos de felicidad pasados, en realidad yo los conozco perfectamente. Un beso.Auroranoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-238852548746623432.post-68735906973408063612015-08-22T09:02:18.321+02:002015-08-22T09:02:18.321+02:00hola Natxo, t’he vist ja l’optimisme i la força qu...hola Natxo, t’he vist ja l’optimisme i la força que comporta, ara que no et veig cada dia però intueixo que res pot ser com hauria de ser cada dia, i també vam veure la peli i ens va agradar molt, tant també que vam comprar la nina blava trista o no i algun afegit més i i tant que és molt recomanable per tothom, ah i si no valorem als nostres o els petits i grans detalls de la vida i ens ho perdem de què ens servirà tot el que fem o anhelem … eiii, i el que sorgeix contínuament de nou no ha de parar d’estimular-nos com sigui, encara que no empatitzem també contínuament amb la resta i uns ho tinguin molt pitjor que d’altres, costa més del que caldria però, podem o en sortirem o ens ajudaran o ho explicarem? sí, sóm optimistes poc o molt i així ha de ser, abraçadaaaaa, ben parit … enric …enricnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-238852548746623432.post-56325765065316106692015-08-07T00:29:39.396+02:002015-08-07T00:29:39.396+02:00Natxo...he llegit el teu post. Ja saps que quan pu...Natxo...he llegit el teu post. Ja saps que quan pujo a la Cerdaya, dins del cor i en els meus pensaments sempre hi porto en David. He estat testimoni, i espero seguir sent-ho del teu esforç tenaç i diari per a viure la vida malgrat la tragèdia, la més gran que uns pares poden (podem) tenir. I t'admiro. I et felicito. I aquest cop t'ho dic públicament. Una abraçada immensa, Natxo Núria Núriahttps://www.blogger.com/profile/08798344230322352943noreply@blogger.com