Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: Festival de Joves Musics a Hongria

Música del Blog

***per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior***

2007

2007 últim any (fins a 20 de maig)

Festival de Joves Musics a Hongria

El David va marxar el dia 17 de Maig al Festival de Joves Musics d'Hongria. És un esdeveniment bianual que se celebra cada dos anys en un país diferent. Aquest any participaven 8.000 joves músics integrats en 251 grups musicals. L'edat mínima per participar era 12 anys, per la qual cosa el David era dels més petits. Esatava emocionat perquè era el seu primer viatge en avió i anava amb els 'grans'. Us passo el link de la pàgina WEB d'aquest Festival, per si voleu veure la meravellosa experiència que estava vivint:
http://www.festival07.com/
Si cliqueu a l'apartat 'Participants' i busqueu el grup 'Orchestra & Orchestra of Guitars' surt el seu nom.
Malauradament, després de l'acte de cloenda, va tenir mala sort i va patir el fatal accident després de prendre una Fanta a un vaixell sobre el riu Danubi.
Almenys, va ser molt feliç, i estava fent el que desitjava..

4 comentaris:

Erethras said...

hola natxo, soc una alumna de l'escola de musica i membre de l'escola de guitarres. aquest any estic d'intercanvi al canada i per aixo no havia pogut anar a Budapest. us envio a tu i a la mare del david les meves condlencies, molt, molt fortes, des de l'altre banda de l'atlantic.
una abracada i els millors dels desitjos, Sílvia.

per cert, gran treball amb el bloc del David, m'ha conmogut moltissim.

aurora said...

Querido David,
Recuerdo el último día que te vi. Era lunes y dormistes en casa "dels avis" porque tenías fiesta en el "cole". El día anterior venías de Montmeló y lo contento que le explicabas al "avi" lo que vistes en la carrera de Fórmula 1, cuando te dije "et deixan portar diners?" sí iaia, pues té carinyo 30 € per un souvenir, y nos despedimos, recuerdas?
Yo sí recuerdo muchas cosas de ti, cuando llegabas y te daba un beso, cuando te apartaba el flequillo de la cara para verte mejor y te enfadabas y decías "deixa'm iaia" y volvías a taparte casi los ojos, cuando te decía que guapo estás y que mayor, cuando ibas corriendo a la mansarda a ver el canal digital, cuando estabas en tu sitio de la mesa de la cocina disfrutando con los espaguetis, el fuet y diciendo "cuinas molt bé iaia", cuando te enfadabas con las niñas porque bailaban y no te dejaban ver tranquilo la tele, cuando te llevaba el vaso de leche "gràcies iaia" me decías, posa'm una manteta si us plau", "sí, carinyo" y te decía que podías estar viendo la tele hasta la hora que quisieras y te dejaba otro vaso de leche en la cocina para cuando te fueses a dormir.
Tengo tantos recuerdos tuyos que te veo en cada rincón de la casa cada momento.
Aviat et tornaré a escriure i tornaré a recordar coses teves totes elles meravelloses, tinc el oset teu a la meva habitació, i també la teva gameboy.
Un petonet ben fort y fins aviat carinyo.
La iaia

Mamen said...

HOLA HARRY!
HAS LEIDO EL MENSAJE DE LA YAYA?YA TE DIJE QUE TE IBA A ESCRIBIR.TE QUIERE TANTO QUE LE FALTA EL OXÍGENO!
ME GUSTARÍA QUE LE MANDARAS MUCHA FUERZA A ELLA I A L'AVI MARIO.TE ECHAN MUCHO DE MENOS.
TE QUIERO MI ÁNGEL.

Albert said...

Hola a tothom. Jo sóc l'Albert Villabona, violinista de l'orquestra de l'Escola de Música de Sant Quirze i,no ho agrairé mai prou, amic del David durant aquells dies a Hongria. No he pogut evitar conmoure'm en veure llegir aquest preció blog i de voler-vos escriure unes ratlles tot donant-vos les meves més fortes i afectuoses condolències, i d'explicar-vos com de bé s'ho va passar el David en el vaixell sobre el Danubi, tot contemplant la encisadora i lluminosa Budapest, que, a més, em va dir que era una ciutat que li agradava molt. Quan vàrem pujar al vaixell, el David anava al meu costat,dient-me que acabava de rebre un missatge anunciant la victòria del Barça en un parit molt important cosa que, recordo, ens va alegrar profundament als dos. Un cop a dalt, vam demanar, és cert, unes fantes, vam seure en una taula a la coberta i senzillament vam xerrar una estona. El David em va ensenyar a fer una mena de truc inflant una canyeta de plàstic i, a continuació, em va proposar de jugar un partit al futbolí. Ens va costar cuatre-cents florints (2euros) i autèntics esforços fer que la màquina funcionés, però al final, vam poder jugar molt alegrement, i el avid em va apallissar per 6-1, i una de les pilotes, degut a un cop massa fort, va anar a parar al Danubi.En fi. Doncs be espero que aquestes ratlles us facin alegrar una mica d'imaginar-vos l'alegre que va estar el David quells dies que vaig poder tenir la inmensíssima sort de comparitr amb ell.