Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: Poesia del David

Música del Blog

per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior

Poesia del David


Als darrers jocs florals de Sant Jordi, el David va guanyar un dels premis de 6è amb una poesia que es diu 'El Somni'. Sembla mentida, quan ara la tornes a llegir, pensar què el va inspirar per fer una cosa, en la meva opinió, tan bella.

En Jordi Valls ha tingut el detall de posar-li una música preciosa, i potser aviat disposarem d'una versió amb arranjaments per coral. De seguida que pugui, ja miraré la manera de penjar aquesta meravollsa cançó per qui la vulgui sentir.

36 comentaris:

Jo mateixa. said...

Moltes gràcies per deixar-nos coneixer algunes facetes de la vida i la personalitat d'en David que potser ens haguessin passat desapercebudes.
Ara el coneixem més a través dels vostres ulls.
Petons.
L.

daniel ortega said...

david ets el millor amic que e tingut mai no et penso olvidar!!!!!!!!!!!!
07 juny, 2007

laura (anava amb ell a classe) said...

David el dia que em vaig enterar de que t'havien atropellat...
La tarda que ens van dir que ja no hi havia posibilitats...
El dia, la tarda, la hora, el minut, el segon en el que em vaig enterar de que ja t'havies mort...
Vaig arrivar a plurar tant, agues donat el que agues fet falta i encara ho donaria per tornar-te a veure somriure i tornar a escoltar la teva agradable veu.

Els anys que e pogut estar amb tu mai els oblidare i totess les vegades que me sentat amb tu a la classe tampoc!!

I......Ja que no pots tornar i estar amb nosaltres espero que estiguis on estiguis siguis feliç.

SEMPRE ET TINDRE AL MEU COR!!

14 juny, 2007

Elena said...

DAVID QUAN EM VAN DIR QUE T'HAVIEN ATROPELLAT VAIG PENSAR VUENO T'HEN POTS ENSURTIR PERO QUAN EM VAN DIR DE QUE T'HAVIES MORT TOT VA CAMBIAR.EM VAIG ENRACORDAR DELS MOMENTS QUE HAVIEM PASSAT JUNS DELS MOMENTS QUE EM VAS AJUDAR AQUELL DIA QUE EM VAIG QUEDAR A DORMIR A CASA TEVA I ENS VAM ADORMIR AL LLIT DELS TEUS PARES I QUAN EM VAS DESPERATR PERQUE DEIES QUE RONCAVA I QUE ANESSIM A LA TEVA HABITACIO A JUGAR AMB LES OLLES PER FER LA RATETA PERQUE REFREXES AL SOSTRE I MOLTS MES RECORDS MOLT BONICS TOTS.

ENCARA QUE T'HAURIA DE DEMANAR DISCULPES PERQUE MOLTS COPS TE DIT EMPOLLON O COSES AIXI ESPERO K EM PERDONIS......

RECORDS

ELENA

14 juny, 2007

daniel ortega said...

El divendres dia de la mort del David no vaig poder creume aixo que havia passat.Estava a casa del victor esperant alguna bona noticia sobre el David.Pero quan ens van dir la noticia tota la setmana seguent no vaig parar de plorar.Els millors moments amb el David van ser quan anavem al mussolet...a comprar-nos``llaminadures`` sempre ens estavem comvidant! sempre estavem rient per alguna cosa...
tambe recordo quan quedavem a les nostres cases era lo mes divertit de la setmana. Una vegada ens vem ficar unes peluques Jejeje ens vem riure mes de lo normal. tots els moments amb el david han sigut els millors de la meva vida.

Daniel

18 juny, 2007

Luis said...

Ola Ana y N
acho sento el ke a passat. E fet un moral de el david y jo a l'avitació .Cada vegada ke pensoen el David em posso trist.
david as sigut el meu millor amic i sempre o seras.
luis.

19 juny, 2007

Aida said...

Hola David Rovira soc la Aida
la germana del Lluis
cuan en va dir la meva
mare que te habies mort
em vaig ficar una mica trista
cuan era Dilluns, casi tots vam plorar.
Pero jo se que sempre et tendre en el meu cor i no men ovlidare mai.
Pero me enrecordo
de cuantes vegades vam anar al
Tibidabo ens o bem pasar molt bé.
En el cotxe ens esplicaves acudits
per no marajarte.
ens ho pasabem molt bé,
i també cuan venias a casa nostra a jugar a la pley 2.
I totes les estones que em estat
junts ens ho em pasat molt bé.
men recordare de tu sempre.


Aida

20 juny, 2007

Lluís said...

Hoy a sido el último día de colegio, menuda fiesta y que despediadas tan emotivas. Pero faltavas tu David, hubieramos dado cualquier cosa para que huebieses estado hoy con todos nosotros.
A pesar de no nombrar tu nombre no hemos dejado de pensar en que tu devias estar por ahí.
Se a terminado 6º, pero no por ello vamos a olvidarte. Te echamos mucho de menos.
Tu amigo Lluis

20 juny, 2007

Daniel said...

David,Ahir es va acabar primaria.Es notava moltissim que faltaves tu. Es trobava a faltar la teva veu,el teu riure,el teu somriure... El moment + preciat de la meva vida a sigut estar amb tu. Me´ n recordo quan estavem al port aventura... en el Dragon khan era la nostra primera vegada que ens vem pujar. jeje al principi ens arrepentiem de aver pujat... pero al final va valdre la pena de estar amb tu.Tambe recordo que no sortia la foto i ens vem tenir que pujar 3 vegades seguides! David estiguis on estiguis no et penso olvidar.
Daniel

21 juny, 2007

Víctor said...

El dia que em van dir que el David va morir era a casa meva amb el Dani.
Ens vem quedar paras pensant que era només un malson.
Pero era veritat.
Aquella tarda ja no vam fer res mes pel mal que ens havia fet la noticia.
En David, el nostre company més estimat, ja no hi era entre nosaltres.
La setmana següent, ja no podia fer res, estava destrossat.
Un dia vam quedar a casa del David i vam jugar a un joc de la Play que es diu BUZZ.
Eren unes preguntas tan divertides!
He...He... :-(
M'enrecordaré sempre d'ell perque, no he conegut mai una persona amb el cor tan gran.
També m'enrecordo quan jugavem al Fènix, el millor joc imaginari que ens vam inventar el David i jo.
Encara més, estava súper súper feliç perqué anava a anar amb ell a ''l'insti''.

Anna, Natxo... Si per nosaltres es dur, no m'imagino com és per a vosaltres...

Desde aquí us vuldria donar tots els meus ànims, però es què no en tinc.

Records a L'Anna.

Mai oblidaré al meu millor amic, en David, i sempre el tindre dins el meu cor.

Victor 6èB

21 juny, 2007

Ingrid said...

Hola , soc la Ingrid Soler .Desde p3 sempre el david i jo em estat junts i jo m'hel estimo molt.Quan em van dir la noticia li vaig jurar al Victor que no pluraria pero no ho vaig poder evitar vaig estar tota la setmana pluran i aquest dies també perque el trobu molt a faltar. M'enrecordo de aquell moment que el David es va inventar un joc que es deia "Les pantalles" i sempre hi jugavem perqué era molt divertit i també em va dir que s'havia fet un messenger i que estava molt content.I un dia que em va ensenyar la canço de "Dragon ball" era una de les cançons que més ens agradaven als dos i que s'he la va posar al movil i també em va ensenyar un video de quan va anar a veure els cotxes de formula1 i molts més moments que em passat junts pero em passaria una eternitat .Un fort peto a tota la familia molts anims i records.

21 juny, 2007

Natxo Rovira said...

Gràcies Dani, Laura, Elena, Lluís, Aida, Victor, Ingrid, ens han emocionat els vostres missatges i comprovar com estimaveu i estimeu encara el David. Vosaltres també el vau fer molt fliç. Petons a tots vosaltres.

Anonymous said...

ola soc lucia (companya de viatge)sento no haverte conegut abans DAVID pero ara se una mica com erats i ta aseguru k ma t'oblidare.
(sempre entre nosaltres)

elena said...

ELENA
AQUEST CURS EN MARC,EN DAVID I JO VAM QUEDAR PER ACABAR UN TREBALL.
QUAN VAM ACABAR VAM JUGAR A BAIXAR LA VAIXADA DE EL PARC DE LA BETZUCA I JO VAIG DECIDIR FER UNA VAIXADA PERO NO ESTAVA GAIRE DECIDIDA I COM QUE EL MARC HO VA NOTAR QUAN ESTAVA VAIXAN A POC A POC EM VA EMPUXAR I LLAVORS EM VAIG ATURAR JUST ON ESTAVA EL DAVID GRAVAN AMB EL SEU MOVIL LAVAIXADA I LLAVORS VAIX DIR:
NO HOS ENFADEU HEEE..
VAIG:MARC S'HO GUILIPOLLAS I VAM ACABAR TOTS RIEN FINS A LLAGRIMES I AIXO A QUEDAT GRAVAT AL MOVIL DEL DAVID.

PETONS I MOOOOOOOOOLTS ANIMS

Natxo Rovira said...

Hola Lucía, t'agraïm molt el teu missatge, és el primer que rebem dels companys d'Hongria i tenim moltes ganes de saber de vosaltres, ja que sou els que vau compartir el últims dies del David. Per cert, ets la Lucía Sirvent?

Natxo Rovira said...

Elena, tenim aquest video que vau gravar amb el mòbil. Ets uns dels petits tresors que conservem. Un petó.

Anonymous said...

ola soc l'aurora una cosina d'en david i m'agradaria compartir amb vosltres cada segon que vaig passar amb ell pero tardaria mul perque ell i varem crixer junts ya el coneixia abans de que sapiguesim parlar perque ens portem quatre mesos.
hi ha gent que diu que no tornarà mai, hi ha gent que diu que està en un món millor o senzillament al cel.
pero jo se que un realitat es certa emm vaig despedir de ell com jo volia i se que ara mateix esta al meu costat escrivint aquest missatge, amb la seva germana dormint gaudint amb vosaltres de l'estiu i consolant a la nostra avia.
tambe se que a en deivid no li agrada que parlem d'ell en passat si no en present; i que si algu va de negre no de dol si no xk era el seu color preferit.
he pensat tantes vegades en expressar d'alguna manera els meus sentiments que no me desidit per cap perque ha de ser d'una manera perfecte xk es massa bona persona es massa estimat per recordarlo de qualsevol forma.
m'agradaria que el 27.5.07 no ens aguesim reunit per akesta rao k ens separa d'ell, que tots junts podem superar, si no per celebrar k ell es mol feliç.
l'altre dia vaig trobar les seves felicitacions de nadal anuals que deien per exemple:
"no deixis que res interferixi en el cami dels teus somnis"
(per aixo us he escrit es un somni per mi expresar els meus sentiments)
"mai no deixis de somrieure ni tansols quan estiguis trist perque mai saps a qui pots fer feliç amb al teu somriure"
( per aixo us demano que entre tots siguem tant feliços com en deivid vol encara que hi hagui akesta capa que ens separa d'ell)
en deivid vivia la vida amb intensitat com un estel fugaç ell sabia que tenia poc temps i pensava o ara o mai i ara viu la mort amb tambe i ntansitat per fense entendre a tots el que ni la persona mes llesta sabria i aixo es una explicacio i no un imatge al consol perque ell es mes que un paper am tinta es una barrejade sentiments carinyosos i comprensius.
espero que en algunes cose hi estigueu d'acord,
euro

[Llorenç, el teu cosí] said...

Encara recordo cuan en David baixava a Barcelona a dormir a casa nostra, i lo be que "dormiem",perqué no dormiem, parlavem de les nostres coses i ens reiem...

Fa unes setmanes, la meva mare em va dir que quan el David entrés al institut, jo hauria de cuidar d'ell i tal. Sé que no ho podré fer, peró del que estic segur és de que et portare sempre amb mi.

Adeu no, fins sempre David, perqué sempre estaràs als nostres cors.

Didac said...

Va ser una llàstima que ens quedessin coses pendents per fer, nar a praàcticar amb el "skate".
Però el que mai no faré es oblidarte ni tampoc donarte per perdut.
Vui que sapigues que sempre seràs el meu cosí.
Forever in my memory

Natxo i Anni said...

Estimats Nebots:

Llorenç i Didac, gràcies pels vostres escrits tan bonics. Tal com dieu, el David no podrà anar a l'IES com estava previst, però de ben segur que estarà amb vosaltres, i ara serà ell qui cuidarà de vosaltres, i qui sap, potser també hi va en skate. Un petó als dos.

Natxo i Anni said...

Aurora, estimada neboda: quin escrit tan bell has fet. Està ple d'amor i de sabiduria, tot i els teus 12 anys. Estem emocionats per tot el que dius, per com ho dius. I també per haver recuperat amb tendresa aquestes frases tan maques que nadals enrere us vam escriure inspirats pel David i l'Anna.
Aurora, ens has demostrat que tenim moltes coses a aprendre dels nens, sobretot quan són tan especials com tu.

Anonymous said...

soc l'aurora i m'agradaria dirvos que el poema "el somni" ens el llegir mol abans k a vosaltres, a nosaltres la seva familia paterna, en una festa en que ens varem fer una foto tots i li voldria demenar al natxo si es posible i la te k la posi xk es una foto, per a mi, presiosa.

p.d:
el poema el vaig llegir jo xk a en david li feia vergonya i es un record mul maco per a mi i per aixol'he volgut compartir.
euro

alex de la cruz said...

A Sant Quirze ens ho passavem bé, però a Alp encara millor. Tinc penjada a l'habitació aquella foto teva i meva al teu llit d'Alp, llegint un conte, segur que tu me l'explicaves a mi. Jo encara no sabia llegir. Sempre et recordare com un amic especial, com el meu primer amic que no era de l'escola.
Per mi ets un nen important, per això m'emociono tan quan vec aquest album que t'ha fet el teu pare , contestem en el somni que tindré aquesta nit.
âlex de la cruz

arnau de la cruz said...

david em pasava molt be amb tu i l'anna al altell.Saps ara tambe porto ulleras, em semblo mes a tu i lÁlex.t'estimo molt.vindre a jugar amb la aneta.
que estigis molt be
arnau................

kalidoscopi said...

Una passada!
M'encanta la música que li ha posat el Jordi Valls al poema del David (Felicitats Jordi!).
És molt emotiu.
És una música molt ben trobada què transmet la sensibilitat que tenia el David.

Anonymous said...

Hola nacho, ana, anita, aurorita y tia aurora..queiro destacar algo que para mi es muy especial,Yo soy la prima mayor de la familia paterna de David, y me siento muy afortunada y orgullosa por tener como primos pequeños a niños, personas tan especiales, tan maravillosos, con tanta sabiduria, madurez, corazón y creo que si de algo nos tiene que servir la ausencia fisica de David es para unirnos, querernos, ayudarnos y compartir todas nuestras virtudes y experiencias todo en recuerdo , agradecimiento y amor a David. Me siento muy orgullosa`por tener una familia en barcelona tan especial. Y por último queiro decir que mi tia Aurora no se le ha ido un sobrino se le ha ido como un hijo y que todos los dias que he habledo con ella me ha sorprendido sentir todo el amor que siente hacia su hermano nacho, lo mucho que le quiere y sufre en silencio con el. lo mas bonito que hay en la vida es tener alrededor gente, familia y amigos que te quieren de verdad, y vosotros tios, creo que os lo habeis ganado a la fuerza. Sant quirze esta con vosotros como una gran familia y nosotros desde Valencia os llevamos dentro de nuestro corazón dia tras dia...Espero que mis palabras simplemente os reconforten me gustaria mandaros un gran abrazo un beso y no puedo, con tal de que os llegue nuestro amor me da serenidad..OS QUIERO. Buenas noches David.

Anonymous said...

Estimat nebot, com estàs? segur que et trobes de nassos, a dalt, al cel, ben amunt, amb la teva guitarra. Estic impressionat de la quantitat d´amics i amigues que tens, al.lucino amb el teu blog i veig que no t´has estas quiet. Ara toca prendre-s´ho amb calma, disfrutar del moment, mirar les estrelles i riure´t de nosaltres, de les nostres pors, del nostre dolor.
Saps que tindrás un nou cosinet? de fet és un secret! Serà un plaer presentar-vos. Un petó i fins un altre.

Willy

Natxo Rovira said...

Querida Iris (i Joan), tus palabras han hecho mucho más que reconfortarnos. Nos demuestran la impronta que el paso de David ha dejado en muchas personas. Tu escrito es sencillamente delicioso, lleno de amor y ternura, y creo que tienes una lucidez y un corazón propios de una persona muy especial. Como David. Algunas personas tenemos que aprender mucho de vosotros.
Tus tíos que te quieren, Natxo i Anna, y tu prima que te quiere aun más, Anita.

Natxo Rovira said...

Querido Willy, felicidades por la gran noticia. ¿Sabes que tu futuro vástago el segundo primo hermano que nos ha traído David después de su marcha? Es un gran regalo de su parte. ¿Casualidad? Yo no lo creo. Y veo que tu tampoco. Seguro que has hecho reír un montón a David. ¿será él quien te ha dictado estas palabras tan cojonudas? Son demasiado bonitas. Gracias
Recuredos a Desi. Nos meilleurs voeux.
Os queremos a los tres.
Nosotros cuatro. (+ Flupi)

Natxo Rovira said...

Anna Kalidoskopi.

Estic completament d'acord. En Jordi Valls ens ha fet un regal impagable, i ara intentarà fer una versió per coral.

Natxo Rovira said...

Alex i Arnau, penseu que el David està en un lloc fantàstic des d'on us mira i us protegeix. Sempre heu estat bons amics del David i me'n alegro que encara hi penseu en ell. No ho deixeu de fer.
Us estimem molt
natxo, anna i anni

Mamen said...

HOLA HARRY POTTER!SOY TU PRIMA MAMEN DE VALENCIA.NO TE HE PODIDO ESCRIBIR ANTES PQ NO ME IBA INTERNET.
QUÉ GUAY LO DEL TÍO WILLY,VERDAD?
SABES QUÉ?CON TODO LO QUE HA PASADO,ME HAS ENSEÑADO LA REALIDAD DE LA VIDA.QUE NOS PREOCUPAMOS POR COSAS INSIGNIFICANTES CUANDO EN REALIDAD LO MEJOR DE LA VIDA ES DISFRUTAR DEL MOMENTO Y NO PENSAR EN LO QUE PUEDA VENIR.
AHORA TE NOTO MÁS CERCA DE MI,PORQUE HAS OCUPADO UNA PARTE MUY GRANDE DE MI CORAZÓN Y PORQUE NO HAY MOMENTO EN EL DÍA QUE NO ME ACUERDE DE TI.
TÚ ME DAS FUERZAS PARA HACER COSAS QUE ANTES NO ME ATREVÍA.TE DOY LAS GRACIAS POR HABERME DADO UN TROCITO DE TI PARA MI.
TU PRIMA QUE TE QUIERE UN MONTÓN!

Anonymous said...

FA DIES QUE MIRO AQUEST IMPRESIONANT TREBALL QUE EL TEU PARE ESTA FENT, AMB AIXÓ TOTA LA FAMILIA DEMOSTRA LA SEVA GRAN ESTIMACIÓ I VALENTIA.
JO NO ET VAIG CONEIXER, PERÒ SI QUE SABIA MOLTES COSES TEVES, EL TEU PARE EXPLICAVA ANECDOTES TEVES I DE LA TEVA GERMANA, ET VÀREM VEURE CREIXER A TRAVÉS DE FOTOGRAFIES QUE DE VEGADES ENS PORTAVA A LA FEINA.
RECORDO QUAN CREC QUE VAS FER EL TEU PRIMER VIATGE AMB L'ESCOLA DE MÚSICA A VENECIA, ESTAVES TANT EMOCIONAT QUE TRUCAVES PER EXPLICAR TOT ALLÓ QUE FEIES.
LA FELICITAT DEL TEU PARE ES FEIA EVIDENT AMB ELS SEUS SOMRIURES.
AQUEST BLOG ES TANT ESPECIAL QUE ALLÀ ON SIGUIS DE SEGUR QUE REBRÀS TOTES AQUESTES ENERGIES POSITIVES, I FA QUE TOTS ELS TEUS ESTIGUIN SEMPRE AMB TÚ.

ESTER

Mamen said...

HOLA HARRY!
ESTABA MIRANDO EL BLOG(PARA VARIAR) Y ME ENCANTAN LAS FOTOS QUE PONEN TUS PADRES.NO ME PODRÍA DECIDIRME POR UNA,ME GUSTAN TODAS!
QUERÍA DECIRTE QUE LA TÍA MENSI TE MANDA MUCHOS BESOS Y QUE CADA VEZ QUE ESTAMOS JUNTAS HABLAMOS DE TI.
EL OTRO DÍA FUE EL CUMPLEAÑOS DEL DAVID DE VALENCIA Y ME ACORDÉ MUCHO DE TI!ESTÁ HECHO UN TRASTO.ÉL TAMBIÉN TE MANDA UN BESO.BUENO NO ME ENRROLLO MÁS QUE NO QUIERO QUE ABURRAS DE MI.
SÓLO DECIRTE QUE ESTOY TOTALMENTE ENGANCHADA A TÍ!
UN BESO MI ÁNGEL.

monica said...

Es impresionant veure la quantitat de fotos xules que els teus pares han amagatzemat i ara ens mostren a tots els que et volem coneixer a traves del teu blog.
David, alla on estiguis segueix igual que aqui, perque omplirás de vida, d'amor i de felicitat a qualsevol que estigui al teu costat, igual que has sapigut fer amb amics, famiia, colegues, i tots els que han tingut l'enorme sort de compartir alguna estona de la seva vida amb tu.
Continuem aprenent dia a dia del que els teus pares mostren en aquest blog, que no tan sols es un homenatge sino que es un espai on els que no t'hem conegut podem ara estimar-te i estimar i admirar a tota la teva familia. Gracies per ensenyar-nos tantes coses.
Molts petons

Anonymous said...

Cada dia te quiero mas david. espero y deseo con mucha fuerza que todo lo que tu sientas estés donde estés sea por lo menos lo maravillos que lo que sentimos todos desde aquí por ti. Buenas noches... que descanses