Un bonic premi.

Dijous i Divendres passat, l'Anni es va oferir voluntària a l'escola per folrar llibres. Em va sorprendre saber que va estar sola fent-ho. Imaginava que havia anat per trobar companyia, per compartir una estona d'evasió amb les amigues. Però no, va estar tota sola, en una aula, durant vàries hores folrant llibres i sentit-se bé amb ella mateixa. Divendres, després d'haver passat ja força estona en aquell espai, de sobte, va reparar en un paper. L'havia vist abans, però fins aquell precís moment no es va fixar atentament. Un paper que estava tirat per allà. Era un exercici fet pel David el passat 19 de Març. Es va sentir tan feliç... hauríeu d'haver vista l'entusiasme i la felicitat de l'Anni per aquell tresor retrobat.

Us heu parat a pensar mai que quan us doneu desinteressadament als altres, sempre acabeu obtenint un retorn, un premi? Pot ser qualsevol cosa, potser només sentir-vos bé, que és molt. No creieu que quan entreu en harmonia amb el món, el món ho fa amb vosaltres? Penseu com seria el món si tothom arribés a una conclusió similar. Ho expressa molt millor aquest fragment de La Vellesa de Simone de Beauvior: "La solución es fijarnos metas que den significado a nuestra existencia, esto es, dedicarnos desinteresadamente a personas, grupos o causas. Apreciar a los demás a través del amor, de la amistad, de la compasión; y vivir una vida de entrega y de proyectos, de forma que podamos mantenernos activos en un camino con significado, incluso cuando las ilusiones hayan desparecido."

Per cert, potser a la imatge no es pot llegir el que el David va escriure al peu de l'exercici. Diu, textualment: "M'ha agradat fer gràfiques perquè no sabia que existia. No és gaire difícil i jo crec que ho faré servir molt d'aquí endavant". M'ha emocionat llegir això. Així era Ell. Per ell, aprendre era un plaer, i obtenir noves eines per poder seguir creant, un tresor. Desitjo que ara mateix ho estigui fent servir, i que estigui fent moltes gràfiques.