Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: 21 anys

Música del Blog

per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior

21 anys




Avui el David FA 21 anys. No vull parlar de dolor, al contrari, vull celebrar la seva vida i il·lustrar la rellevància que va tenir per mi el seu pas de 12 anys preciosos. Voldria mostrar pinzellades de com era i transcendir aquesta mena de por a que els records es quedin aïllats només a la meva memòria. Així que per commemorar aquesta data i celebrar-la com es mereix, explicaré una primera anècdota que m’encanta, amb el desig d’anar repetint en el futur.

Aquesta anècdota em trasllada al record d’una d’aquelles agradables tardes de dissabte en família. Estàvem tots al menjador de l’apartament d’Alp, cadascun fent les seves coses. El David en una escena habitual, assegut a la seva tauleta mida patufet, eternament entretingut amb les seves manualitats, semblava del tot absent del món exterior. A la TV, imatges d’un Campionat d’Atletisme, jo n’era molt aficionat i encara que ningú n’estava del tot atent, el llarg concurs de Salt de Llargada servia de remor de fons mentre anaven arribant altres finals. Passada una bona estona, el David va parlar. Sense aixecar la visat del paper, només va dir: “pobres, aquests nois. Tota l’estona volen saltar a l’altra banda i sempre cauen a la sorra”.

Ja se’m torna a dibuixar un somriure a la cara. Felicitats, bonic.




25 comentaris:

CHUS said...

Diuen que les emprentes, només es veuen quan qui las deixa ha marxat....
Hi han emprentes que no s'esborren mai del nostre record.
Felicitats preciós núvol blanc!

Ferran said...

Per molts anys al David, que us ilumina des del dia que va arribar a les vostres vides! ♥

Maila said...

Felicitats al David.
A mi tambe ma fet sonriure les seues paraules, imatginanme un petit David diguentlo.

Una fort abraçada

ANTÒNIA CAPELLÀ said...

Felicitats David. Jo no et coneixia però l amor de la teva família fa que estiguis present
En tots nosaltres.un petó volador

ANTÒNIA CAPELLÀ said...

Felicitats David. Jo no et coneixia però l amor de la teva família fa que estiguis present
En tots nosaltres.un petó volador

Aurora said...

Que bueno! Genial ocurrencia.
Felicitats David, 21 anyets.
Un beso,
Aurora

enric said...

Mai es pot perdre ni els bons records ni un bon somriure, crec que és un deure humà necessari. I si hi han llargs somnis i aquests ens aporten un bon record és - crec - perquè els necessitem tb i ens fan alhora més humans. Benvolguda família una forta abraçada ...

Claudia said...

What a humourus memory! Big big hug for you, Natxo.....

Josep said...

Bo de recordar, bo de tenir present la seva vida!

Esther said...

Felicitats David!!El Carlos i jo sempre el recordem,i parlem molt sovint d'ell.Com sempre preciós el teu escrit Natxo,i molt important i bónic parlar i explicar per recordar-lo SEMPRE!!Una abracada inmensa!!

Cristina said...

Per molts més records del David q vulguis compartir amb nosaltres :)

Anna said...

"Voldria mostrar pinzellades de com era i transcendir aquesta mena de por a que els records es quedin aïllats només a la meva memòria..." Totalment D acord amb tu Natxete. Jo parlo D la meva mare a les meves filles i D la seva manera D fer i D dir I crec q han aconsseguit tenir un sentir D proximitat i coneixença.
Amb aquest escrit tots tenim el David més apropet

Elisabethh said...

Per molts anys compartim records i imatges, en tinc una pila d'una carona dolça i una mica tímida jugant a la classe, despert i encuriosit. I sempre fa aparèixer un somriure i molta escslfor al cor. Una abraçada Natxo i per molts anys David, ets ben present a la teva escoleta i dins nostre .

Just said...

Osti m'encanta el seu comentari! Per molts anys al David i a tota la familia!

Joan said...

Preciós record, Natxo. Sembla un comentari de la Mafalda. Un petó. Felicitats David 😘

Dani said...

M'encanta que comparteixis els teus records!! Felicitats David i família

Jordi said...

Els nens tenen una visió diferent dels adults, més senzilla i pura.
Bons records inoblidables.
Una abraçada

Pilar said...

Feliçitats David mentres parlem d ells i els seus records són vius dins nostre per sempre una abraçada família

Merche said...

Natxo, déjame que utilice el castellano para escribirte esto, seguro que me saldrá más natural y más mío. No hay nada mejor que hablar de las personas a las que queremos, no hay nada más sano que recordarlas explicando sus anécdotas, sus frases, sus gestos. A veces son cosas tristes pero la mayoría de veces nos hacen sonreír y nos alegran. Por eso, en casa, siempre decimos que hace un día espléndido cuando el cielo está de un azul intenso y el sol brilla intensamente o también decimos 'a lo justo le llaman bastante' cuando sirves una comida o una botella de vino y calculas perfectamente. Por eso no hay niños o personas gordas, son hermosos, como me decía mi madre al preguntarle si yo era gorda de pequeña.
Y todos los días, o casi todos, me acuerdo de ella cuando me veo las manos y las muevo como ella...y ahora Alex igual que nosotras.
El David és viu gràcies a tu, segur que n'està content.
Gràcies per compartir-ho, jo l'he conegut gràcies a tu !!
Ahhh !!! Pobres saltadors, sí !! Jajaja

Ingrid said...

Moltes felicitaaats David heart !!! una abraçada molt forta Natxo!

Rosa said...

Per molts anys David, i si Natxo jo tambo cree que hem de celebrar els anys que van poder compartir amb ells. Una torta abraçada.

Loli said...

Cada petit gran moment viscut amb els nostres fills te un valor incalculable, ja q gràcies a ells continuen vius als nostres records.
FELICITATS DAVID!!!!!!!
Un petò i una abraçada a tots dos.

Aurora said...

Sembla increïble però, després de tants anys, encara puc continuar coneixent en David. Gràcies tiet :)

Alberto Juan said...

Estem amb tu, Natxo, amb tot el nostre amor, per Ells, per tu...per tots...

Lluís said...

Una anècdota ben maca!!