Les Vacances

Comencen les vacances. Seran les primeres vacances sense el David. Les vacances eren sinònim d’estar tots junts, i això, és clar, feia que sobretot pel nens, fossin una època de plenitud. El David les vivia intensament i mai no vam deixar de fer algun viatge especial, a part de passar sempre uns dies a La Cerdanya. Els nostres viatges estaven completament dedicats a fer activitats per nens: parcs, vaixells, trens, telecabines, bicicletes, quasi sempre en contacte amb la natura, fugint de les ciutats. Recordo especialment els viatges a Holanda, a Provença, a Baviera, a Mallorca o a Alsàcia. Us penjo algunes fotos de les vacances. Veient-les, ara revisc la seva felicitat.

Ara permeteu-me que transcrigui un fragment de l’Anji Carmelo del llibre ‘Estás en mi Corazón’, un llibre que tracta sobre el procés de dol i que expressa molt millor del que jo faria, el que ara mateix sentim:
“Uno de los momentos que más nos va a exigir son las vacaciones, que nos apartan de todo lo que hemos estado construyendo durante el año. Construcción que nos ha facilitado un rincón, más o menos seguro, donde hemos podido rescatarnos para seguir delante de una forma más o menos llevable.
¿Qué exactamente hace que las vacaciones sean tan tremendas? Cuando hemos conseguido defendernos y sobrevivir a una devastación, construyendo una fortaleza con todo lo necesario para dejar de sufrir, cualquier acción que nos aleje de ese estado de protección va a desmontarnos y a hacer más cuesta arriba el mantenimiento del aparente equilibrio. El tiempo de vacaciones desmonta porque exige salir de la cueva protectora y nos enfrenta a situaciones donde nos imaginamos de antemano más vulnerables”.
En fi, ara les vacances es presenten bastant dures. Ja veurem com va. Durant aquest període deixaré d’actualitzar el blog. En condicions normals, ens tornarem a veure a finals de mes... però mai se sap, com ens ha demostrat la vida. Viviu cada dia com si fos l'últim...