12 de setembre del 2007

Avui ha començat un nou curs...

Avui ha començat un nou curs. Avui, 12 de setembre del 2007, el David hauria d’haver començat la ESO. Ja estava inscrit a l’IES, ja havia anat a la jornada de portes obertes, i estava molt il•lusionat amb el canvi, amb algun que altre temor, cosa lògica. Per ell, ja era com passar definitivament al món dels grans, i en parlava sovint. Li feia especial il•lusió poder venir cada dia a casa a dinar, i anar i tornar sol a l’Institut. A nosaltres també ens il•lusionava la inauguració oficial de l’adolescència, sobretot veient les ganes que ell tenia i las seva avidesa per aprendre. A més, avui s’hauria retrobat, a part dels amics de sempre de l'Onze, amb molts antics amics, del Puri, de l’Escola de Musica, també amb els seus cosins. En fi, avui no ens sentim gaire bé, és un dia de somnis trencats. Potser demà entenem que ara el David té altres somnis.
Aprofitant aquest tema escolar, recordo una vegada que el David va fer de model per uns llibres de text, concretament pel llibre de Mates de 2on de l’editorial Teide. Un bon amic ens va demanar si el David hi voldria participar, ja que buscava un nen de les seves característiques, sobretot quant al seu caràcter tranquil i col•laborador. Nosaltres, amb la típica vanitat de pares, vam accedir encantats. El resultat, ja el podeu veure, són un encant d’imatges. Malauradament aquesta edició ja s’ha descatalogat. Per cert, vam anar a la sessió fotogràfica amb l’Anna petita, i quan la van veure tan maca, també van aprofitar per fer-li unes fotos que després van aparèixer al llibre de Llengua.

4 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Jo, avui, també he pensat molt en com hagués estat el primer dia d'institut del David.
El Llorenç i el Dídac estaven molt contents de què el David anés al mateix Insti que ells. Jo sempre els hi deia que quan es trobessin pels passadissos no tinguessin vergonya i se saludessin. I ells sempre em deien, amb aquella entonació que posen els adolescents quan han de dir quelcom: "Mama, es clar que ens saludarem!".
Bé,com tu dius Natxo, segur que el David té altres somnis per al seu futur.
Us estimo, un petó ben gran per l'Anna.

Anònim ha dit...

Sempre hi haurà una cadira buida en memória al David.

Lluri

aurora ha dit...

Este principio de curso ha sido diferente para todos. Llevamos dos dias pensando mucho en vosotros y que David empezaba el instituto. Ahora, al abrir el blog es donde realmente veo lo que llevo dos dias preguntándole a mamá: ¿Has hablado con Nacho y Ana? Pues en el blog tengo la respuesta, vuestros pensamientos, es una forma de comunicarnos y reflejar lo que sentimos.
Os envio ánimos, apoyo y fuerza en estos duros momentos.
Os quiere

Aurora

Anònim ha dit...

Avui, com cada dia he tornat a pensar amb vosaltres, en com haureu patit aquest primer dia d'escola. L'Anna ja a cinquè quasi tota una doneta i el David... El David ja hagués començat a fer segon, que gran ja quasi amb 14 anys oi?

Quina pena em ve al cor..., ho sento Natxo, però avui jo també em sento trista.

Una abraçada ben forta per tots 4!!


Montse