5 de setembre del 2007
Cursa MEMORIAL DAVID ROVIRA
El passat dissabte 1 de setembre va tenir lloc a St.Quirze el 1er Memorial David Rovira, cursa de 5ooo ms en memòria del David. Ens vam reunir una bona colla de correcats, veïns, amics i familars, per córrer, per col.laborar o senzillament per ser-hi presents. Entre nens i grans, es van apuntar més 500 corredors, per desesperació dels encarregats de les inscripcions, sobretot la Natàlia, la Julia i el Xavi, que van acabar desquiciats, però ben contents. Sorprenentment el Tiet Jordi va acabar la cursa!
Des que el David ens va deixar físicament, se'm va ficar al cap la idea de retre aquest homenatge, tot fent una de les coses que més m'agraden que és córrer, i gràcies a l'Ajuntament de St.Quirze i a la col.laboració del meu club Corredors.cat va ser possible. Va ser un dia molt intens i molt emotiu. Volem agrair a tots la seva presència, la seva companyia i les nombroses mostres de suport i afecte. Segur que el David estava allà veient tota la moguda per ell, i devia riure un munt. I nosaltres ens vam sentir molt estimats.
Hem fet un petit fotomuntatge de record de la cursa.
També adjunto un link al fòrum de Corredors, on podreu llegir una pila de comentaris molt emotius tant abans com després de la cursa, de tots els meus entranyables companys d'afició. Tots dedicats al David.
http://www.corredors.cat/backup2007/index.php/topic,1412.300.html
Per cert, el campió de la cursa va ser en Granadero, que al final va tenir el bell gest de regalar-nos la copa, detall que li agraïm molt. La guardarem com un tresor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ostres, Natxo, ha quedat fantàstic. Es un record genial de la cursa.
Em va encantar participar a la cursa, la entrega de dorsals va ser molt moguda pero molt emocionant!
M'emociona molt veure com la gent es movilitza i parla del David d'una forma tant sentida, inclus gent que no el coneix!
Gracies a tothom que va participar. Va ser un dia inolvidable, i entre tots van fer que ens sentisim molt recolzats.
Jordi! El David segur que està orgullós de tu! 5.000 metres, no ho hagues dit mai!!!
Natàlia
Bueno, no sé qué decir..............
Haceis unos montajes tan fantásticos y tan emotivos que me quedo sin palabras, la música es tan preciosa que no sé de dónde las sacais.
Felicidades por este reportaje.
Os quiero.
me'n recordo mul d'akell dia l'anna, la juli i jo varem ana a casa correns per veure pasa a tothom i kuan varem veure passar la ambulancia varem correr a la meta m'ho vax passa mul b pero tmb una mica trista perk vax pasa per alguns carrers k i vax sta alguna vegada am ell i i m venia a la men una concer k va fer k i vax ana i m va agrada mol. era una sensacio extraña contenta i trista a la vegada, s com ajunta el foc i l'aigua.
pero m va encanta k tanta gen anes a la cursa.
us estimo a tots!
€uro
he recordat amb molt de carinyo aquell dia, ens ho vam passar molt bé, cadascú per la seva banda (de veritat) i sobretot ens vam sentir molt feliços d'estar a prop vostre.
Marta
Publica un comentari a l'entrada