Aquesta tarda he sortit a córrer quan la tempesta anava minvant. He passat pel Parc de les Morisques. En allà, el David va fer la seva darrera actuació amb l'orquestra de guitarres a St.Quirze, el passat 28 d'abril. El parc estava desert i l'ambient, després de la pluja, convidava a gaudir de les sensacions. He decidit quedar-me una estona fent voltes al parc, corrent per sobre la gespa mullada. En un moment donat, just quan passava per l'amfiteatre, el lloc exacte on el David va fer el concert, ha començat a sonar un solo de guitarra acústica al meu mp3, una cançó del grup Oasis, una guitarra que ressonava al meu cap i m'ha fet recordar al David, tocant. En aquell precís instant he aixecat el cap i a sobre meu hi havia un arc de Sant Martí preciós. Sencer. Il.luminat. Ha estat un moment imponent i m'he sentit molt a prop del David. He decidit seguir corrent allà, estava molt feliç. Ha començat a sonar la cançó Sowing the seeds of love i de sobte, al mateix lloc d'abans, ha aparegut un segon arc de Sant Martí!!! Ha sigut un moment d'èxtasi, he sentit al David dins del meu cor com mai. El David ha estat enviant-nos senyals constants aquests darrers mesos, i avui ha estat un d'aquells dies més especials...Per cert, la següent cançó que ha sonat aleatòriament al mp3 ha estat Spirits in the material world... Casualitat?
7 comentaris:
segur que era un arc de sant Martí preciós que us ha enviat el David. Sé que has estat molt feliç en aquests moments i això ens fa feliços a nosaltres. Un petó del Francesc i la Marga
CREO NATXO, QUE VAIS A TENER MUCHAS SEÑALES ASÍ.
DEBIÓ DE SER ESPECTACULAR, UNA SENSACIÓN TAN PLACENTERA.
DAVID TE GUÍA Y TE GUIARÁ SIEMPRE.
MJ
Fa 20 anys que us conec,i sempre us he considerat un dels nostres millors amics,la pèrdua del David ha estat un cop molt fort per vosaltres i també per la nostra família.
Quan em conecto quasi a diari al teu blog m´adono cada cop més dels sentiments, il´estimació que despreneu i no deixo d´admirar-vos per la manera que afronteu els inconvenients.
L´admiració cap a vosaltres no és d´ara però sí superior a mesura que llegeixo el vostre dia a dia.
Jo com a amic hem pregunto reiteradament:"Què puc fer per ajurdar-los més?".És per això que he decidit escriure aquestes quatre línees,per dir-vos l´ho molt que us estimem tota la meva família i que per nosaltres ajudar en aquest cas és compartir tot allò que volgueu vosaltres compartir amb nosaltres.
De tot cor, un amic que esperar estar a l´alçada en tot moment i compartir per enfortir encara més els nostres lligams.
ALL FOR ONE AND ONE FOR ALL
Moltes vegades em quedo contemplant el cel i me n'adono que és ple de senyals: un arc de Sant Martí, una estrella que brilla més, la lluna sembla que somriqui, un núvol de cotó que sembla suau i acollidor,.....
Serà casualitat que fins ara no me n'hagi adonat?
Molts petons per a tots.
Sigo mirando el blog cada dia, aunque hace tiempo que no escribo nada, simplemente leo, reflexiono, me gusta ver una y otra vez las fotos (lástima que pasan muy deprisa) pienso en vosotros y sobre todo cada minuto pienso en David, siempre, está en mi corazón.
Os quiere,
Aurora
Hola
Torno a escriure, cada dia visito el blog, però escric poc...
M'agradat molt el que has explicat, però el que mes m'agradat ha sigut que has dit que estaves molt feliç corrent allà, perquè encara que hagi sigut un moment, has tingut una estona de felicitat.
La gent que us estimem ens agrada, que encara que siguin estonetes petites sigueu feliços.
Respecte a la pregunta de si es casualitat la cançó que va sonar després... doncs no, clar que no!!! El David està sempre amb nosaltres.
Petons!
Es facil pensar la felicitat que podies sentir sota l’arc de sant martí, i mes tenint en compte que, pels budistes l’arc de sant martí es l’estadi mental previ al nirvana, i simbolitza la alegria suprema per la reunio de tots els colors.
M'alegro moltissim que gaudissis del moment d’una forma intensa i m’alegro encara mes que l’amor pel David et carregui de l’energia suficient per buscar i tenir estonetes (encara que siguin oetites) de felicitat.
Un peto molt fort a tots
Publica un comentari a l'entrada