Dimecres ens vam atrevir a veure les fotos que ens havien donat del viatge a Hongria. I vam trobar un bonic tresor: vam poder viure una mica amb el David el seu darrer viatge, el viatge a Hongria. Quines fotos més maques... se'l veu tan feliç!!! Se'ns omple el cor de joia veient que estava fent el que realment volia, viatjant amb els seus amics, veient coses noves, tocant amb la seva orquestra. I també pel meravellós regal que ens ha donat, que ens ha proporcionat molta pau. Volem agrair a l'Escola de Música i a tots els Joves Músics, que el fessin tan feliç, als seus amics més propers, a l'Albert, al Joan, a l'Oriol, al Francesc, al Juli, a l'Enric, al Marc, a la Laia, a aquestes noies tan maques que surten a les fotos i de qui encara no sé els noms, a tots. Molts petons a tots.
Si us ve de gust compartir aquests moments amb nosaltres i amb el David, hem fet un petit muntatge. La música és dels Beatles, una peça que van tocar allà a Hongria amb l'orquestra. Diu la Mercè que es va sentir molt orgullosa perquè van tocar tan bé...
Si us ve de gust compartir aquests moments amb nosaltres i amb el David, hem fet un petit muntatge. La música és dels Beatles, una peça que van tocar allà a Hongria amb l'orquestra. Diu la Mercè que es va sentir molt orgullosa perquè van tocar tan bé...
9 comentaris:
tiet natxo tas superat es super xulo akest video ma alegrat el dia en el qual pensava que no me quedaven amigues (perque la majoria de nenes de la meva classe son unes falses)pero despres de veure el video me enracordat de una promesa que em vaig fer a mi mateixa el 27 de maig i aquesta promesa es que penso intentar ser copm el david tan viu, estudios, amistos, amb ganes d provaro tot...
(cosa una mica complicada ja que era una persona tan especial que es dificil d'iguala).
gracies per aver portat al mon un nen que ens a marcat i quan sa anat ens a fet reflexionar tan.
€uro
Un muntatge molt bonic. Com dius tu se l'endevina feliç i content. I també se'l veu tan gran! En tan poc temps, només 12 anys, ja se'l veu tot un "homenet".
Me he quedado sin palabras.
Que suerte tener unos hijos como los que tenemos, ¿verdad?.
MJ
Hola amics, si voleu podriem quedar un dia per parlar, allà mai dona temps.
Antonio i Esther.achinchis@hotmail.com
Aquesta pàgina cada dia és més bonica.
Quan s'obre, desconnecto del meu entorn i començo a donar vida a cadascuna de les fotografies. Són precioses.
El muntatge fotogràfic de Budapest, m’ha deixat sense paraules. Fa tan poc d’aquells moments, encara que sembli que fa tan que no hi és.
Pensat en vosaltres:
Els somnis,
el meu refugi,
t’espero cada nit,
no hi faltis mai.
Un forta abraçada,
Eva
En primer lugar quiero enviar un beso a Esther y Antonio el dia del cumplea�os de su querido hijo V�ctor, a Annuska una felicitaci�n por los poemas y a ti Nacho decirte que nos sigues sorprendiendo con cada nuevo reportaje, cada uno supera el anterior y es verdad que cuando te conectas al Blog te aislas del mundo y te quedas mirando una y otra vez las fotos, pensando que no puede ser verdad, qu� c�mo puede estar pasando esto, y por m�s que lo pienso y repito no consigo aceptarlo.
David: Per qu� ens has deixat?
T'estima sempre,
Tia Aurora
Hola familia,
El video és simplement maravellos, com tot el que esteu penjant en el blog.
Es dificil creure que en nomes 12 anys, el David hagi pogut tenir una vida tan intensa. En alguns moments quan entro i miro, penso que potser la seva vida era accelerada com la dels grans, pero quan pasejo amb calma pel blog, m'adono de que no es accelarada sino, com ja he dit abans,rica e intensa.
Avui nomes vull dir-vos als dos, Anna i Natxo, que sou uns pares "PLusquamperfectes" capaços de transmetre als vostres fills molta riquesa d'esperit, moltes inquietuts i sensibilitats que molts adults voldrian haver assolit.
Felicitats per ser com sou i gracies, per ajudar en el cami de ser pares i mares, a tots els que entrem sovint en el blog
Un peto
Precios!!!!!
Ptnts.
L.
Qué més es pot afegir...És impossible evitar que l'emoció et puji a la gola i t'acabi sortint pels ulls. Felicitats Natxo pel muntatge i moltíssimes gràcies per compartir amb tots nosaltres tants sentiments...
També moltes gràcies per ser el nostre millor model de pares, cada dia ens ensenyeu a ser millors.
Petonassos varis
MªJo.Vi.
Publica un comentari a l'entrada