Lamento repetir-me i potser ser un xic pesat. Aquest matí he tornat a Barcelona per recollir el dorsal de la cursa de diumenge. El mateix ritual, el tren, l'esmorzar al Viena, xafardejar botigues d'informà- tica. Per diverses circumstàncies coincidents, he hagut d'anar sol, i ara estic convençut que havia de ser així, que les forces de l'univers conspiren de manera sorprenent i incomprensible per nosaltres, per determinar els nostres destins.Avui, mentre anava cap allà, me'n recordava amb força quan moltes vegades, veient el meu fill, petit encara, pensava que quan fos un homenet tindria un bon company per compartir moltes activitats plegats. Somiava d'anar amb ell a esquiar, a baixar un riu en canoa, a anar a veure un espectacle o simplement a esmorzar junts els dissabtes. Ara ja ho començàvem a fer i jo era molt feliç, però déu meu, què poc m'ha durat!
Feia dies que no plorava, i amb una desagradable sensació, em preguntava perquè, alhora que anava acumulant desesperança, ressentiment i desil.lusió. Avui, un altre cop he plorat molt, molt. Necessitava les llàgrimes per drenar la tristesa de la meva ànima. Ara ja estic millor.
Feia dies que no plorava, i amb una desagradable sensació, em preguntava perquè, alhora que anava acumulant desesperança, ressentiment i desil.lusió. Avui, un altre cop he plorat molt, molt. Necessitava les llàgrimes per drenar la tristesa de la meva ànima. Ara ja estic millor.
12 comentaris:
Estem amb tu. Aquesta setmana també ha sigut molt dura per nosaltres.Feia temps que no ho passàvem tant malament. Us tenim al nostre cor.
Querido Nacho:
¿Qué has hecho tú para tener que sufrir tanto? ¿Quien iba a imaginar que te iba a pasar esto? A tí, el mejor padre del mundo.
Y no se puede hacer nada para aliviarte.
Ninguna palabra puede consolar este dolor tan grande, el mayor que existe.
Me da tanta pena verte así, se me rompe el alma.
La vida es muy injusta.
No sé qué decirte, simplemente que os quiero y que cada dia estais en mis pensamientos.
Aurora
Benvolgut Natxo,
Des de la mitja de Ripoll no he tornat a tenir contacte amb tu, però hi penso cada dia! Quan vaig en cotxe tot sol, quan veig alguna notícia a la tele, quan veig els meus fills... i penso com en soc d'afortunat!
Tinc ganes de disposar de temps per escriure't alguna cosa, per compartir amb tu una estona del meu temps, però això requereix trobar el moment oportú i l'estressant dia a dia no m'ho permet.
La nostra trobada de la setmana passada va ser breu però molt gratificant. Espero tornar-te a veure aviat.
Reb una forta abraçada,
Miquel
Natxo,
recordo dissabte que ens vam creuar amb els cotxes quan anaves cap a l'estació. No sé per quina raó vaig pensar que anaves a Barcelona, i que m'agradaria acompanyar-te (d'altra banda jo també havia d'anar a Barcelona en tren però primer havia de passar per casa). Vaig anar a casa ràpid, vaig baixar ràpid a l'estació però el teu tren ja havia marxat. Com tu dius, les forces de l'univers van conspirar una vegada més, però m'hagués agradat que haguessis tingut la meva espatlla per plorar.
Recordeu, i no oblideu mai que us estimo als quatre.
Hola Natxo i Anni:
Sóc l'Àlex, des de casa vam imprimir l'article del Diari de Sabadell on explica el projecte Aula David Rovira i estic tan orgullos de que aquest projecte tan maravellos pels nens de l'àfrica porti el nom del David que he pensat d'explicar-ho a l'assamblea de la meva escola.
Jo també he trobat a faltar molt al David aquests sis mesos, quan penso una actitat per fer voldria fer-la amb ell. La mama em diu que pensi en les que vam fer i miro fotos on estem junts com les del blog.
Adeu
Àlex de la Cruz.
Estimat Àlex, què bonic tot el que ens expliques, ens has fet molt feliços. Ja sabem que tu i el David éreu, i encara sou, dos amics molt especials, d'aquells que encara que es vegin poc, quan ho fan, sembla que sempre estiguin junts. Ens agrada que encara pensis en ell i que expliquis als teus amics aquesta nova aventura a l'Àfrica que porta el nom del David.
Un petó molt gran, també tu ets un trosset del David, i estic convençut que ell sempre t'acompanyarà. T'estimem molt...
Natxo,
No soc persona gaire donada a expresar sentiments, pero si et vull dir que cada cop que entro en el teu blog acabo amb els ulls llagrimosos. Tot el que hi ha escrit, representat, expresat son una mostra d'amor que no es facil de trobar avui en aquest mon. Sou un exempla a seguir... molta sort.
Diumenge ens varem saludar tot just avans de la sortida de la cursa.
Hola Natxo,
Desitjaría poder portar una mica del teu dolor i la teva tristesa per aixi, alleugerir-te ni que fos una miqueta.
En cap moment et fas pesat, repetitiu ni res, tot al contrari, cada nou text, cada nou pensament representa una lliço d'humanitat, de sensibilitat i d'amor infinit.
Un peto molt fort,
Estimadisim Natxo
Dubto molt que pugui trobar les paraules adients per expressar els sentiments que el teu darrer escrit han deixant dins del meu cor, però vull intentar.ho.
En aquest darrer escrit has anar el teu dolor, has reflectit l'enorme i profunda pena que sents per la mort del David, i crec que això es bo per tu ja que exterioritzant i compartint amb tots nosaltres el teu dolor es com pots alleugerir.te (si es que això és possible).
El dol no té temporalitat, ni mesura.. és totalment individual i cadascú el viu a la seva manera, però has d'intentar que el dolor surti, que les llàgrimes aflorin que no quedin dins teu, has de deixar fluir el dolor, la tristesa, les llàgrimes,..... i deixar que vagin sortint del teu cor
Si no vols fer-ho davant del teu entorn proper, perquè creus que els fa mal, o que et necessiten fort, o que necessiten ells el teu consol,.. o si algun altre dia l'univers i els astres tornen a donar.te l'esquena, si no vols baixar sol a Barcelona, si vols parlar, plorar, riure, saltar, cantar, ballar, i no vols fer-ho sol, truca.....
M
Querido hermano,
ante todo mostrar mi mas profundo dolor por toda esta mierda, con perdon! Todos estamos tristes, demasiado tristes. No consigo llamar por teléfono pues uno no se atreve, así que te envio un soplo de aliento (ya no me huele la boca),cuando leas esta nota.
Me alegra ver que la gente escribe, participa, se desahoga y os anima a tirar "palante" (desde aquí un beso a Aurora y Mamen, fieles seguidoras del blog).
Los momentos duros hay que tragarlos pero esto es un hueso dificil de roer. Vuestra tristeza es la nuestra y esto cuesta llevarlo.
Nos consuela mucho su recuerdo, por eso no le olvidamos. Força David!
Un fuerte abarazo
Willy
Querido hermano,
ante todo mostrar mi mas profundo dolor por toda esta mierda, con perdon! Todos estamos tristes, demasiado tristes. No consigo llamar por teléfono pues uno no se atreve, así que te envio un soplo de aliento (ya no me huele la boca),cuando leas esta nota.
Me alegra ver que la gente escribe, participa, se desahoga y os anima a tirar "palante" (desde aquí un beso a Aurora y Mamen, fieles seguidoras del blog).
Los momentos duros hay que tragarlos pero esto es un hueso dificil de roer. Vuestra tristeza es la nuestra y esto cuesta llevarlo.
Nos consuela mucho su recuerdo, por eso no le olvidamos. Força David!
Un fuerte abarazo
Willy
Les llagrimes son un gran regal, un regal dirigit al eser estimat.
Cada llagrima es un pensament d´amor incondicional.
Cada minut de tristesa te un valor incalculable.
L´anima quan plora esta fent lloc
per acollir amb amor el que mes estimem.
Publica un comentari a l'entrada