L'Anna està a l’escola de música, jo l’he anat a buscar i li dic que tinc una sorpresa per ella al cotxe. En entrar, es troba al David que li diu "he tornat" i ella es posa molt contenta, li diu que l'ha trobat molt a faltar i s’abracen. El David vesteix la seva samarreta de LEGOLAND i uns texans. Durant els següents dies l’Anna es dedica a explicar-li entusiasmada tot el què hem fet aquests mesos. Li ensenya al Flupi, li explica la Cursa del David, la Caravana Solidària i el blog. Al David li agrada molt el blog i li diu que el vol continuar fent ell. També li ensenya com ha quedat seva habitació i el David se sorprèn de totes les coses que hi han i de les moltes coses que ell ha fet. El porta també a l'escola de música per ensenyar-li el mural que hi ha dedicat a ell amb les fotos de Budapest. Constantment el David l’abraça. Desprès d'uns dies, de sobte, i mentre estan al jardí, el David li diu a l’Anna que s’ha de tornar a marxar. L’Anna protesta: “però si em vas dir que et quedaries!!” i el David li respon que se n’ha d’anar al cel. Sorgeix una boira i enmig d’ella, el David desapareix.Aquest és el somni que l'Anna va tenir dissabte passat. Es va aixecar i ens ho va explicar tranquil.lament, només descrivint, sense afegir emocions. Desprès, se'n va anar a jugar alegrement...
10 comentaris:
Tu has dit més d'un cop que, d'una manera o altre, el David t'envia senyals que te'l fan senti encara més a prop, i es clar!! També la teva filla reb aquests missatges per la millor via possible, la més íntima i dolça, segur que, aquests missatges, l'ajudaran a trobar la pau que necessita.
L'Anna, a l'igual que el David, tmbé ens està ensenyant moltes lliçons.
Hauríem de fixar-nos més en els nostres fills. Moltes vegades pensem que ja ho sabem tot i que no podem aprendre res d'ells, i estem tan equivocats!
Que bé que l'Anna hagi pogut estar una estoneta amb el David. Se li ha complert el "somni". I que l'hagi deixat tornar al cel amb tanta naturalitat... Transmeteu tanta vida!!! Tots plegats fareu el camí més bell i intens...
Us estimo,
Natxo,
Els ser estimats no ens deixen mai, es mes, son sempre amb nosaltres tot i que molts cops no els sabem sentir. Els somnis no son somnis, son una realitat que el nostre esperit viu. No dubtis que l'Anna i el David van estar junts durant una estona. La tranquiltat amb la que us ho va explicar es la mostra.
D.
Hola als tres!
La veritat es que porto uns díes
sense obrir el blog,i ho trovava
a faltar.Ara que he tingut una
estoneta tranquil.la m'he possat,
i estic sorpresa amb el somni de
l'Anna,es increible amb la naturalitat que ho explica(els que
la coneixem sabem com es de dolça
i sensible),i jo per un moment ho
he vist tant real!
Que maco que hagi pogut disfrutar
una estoneta tant a prop del David.
Jo aprofito una vegada més per donar-vos les gràcies per compartir tot això,i per seguir
intentant ajudar-vos a fer aquest
camí més fàcil i estar al vostre costat.
Una abraçada i fins aviat.
Esther M.
Ojalá se pudiera cumplir este sueño, que David volviera, pero para quedarse con nosotors.
¿Algún dia despertaremos de esta pesadilla?
Porque, aunque sé que me repito, vuelvo a decir que sigo sin creérmelo, esto no puede estar pasando.
Un beso a los cuatro.
Aurora
hola,
francament me kedat flipan del somni k l'anna a tingut.
els somnis nu son res mes k pesaments imaginaris, o no, tant k s donen lloc kuan dormim. l'anima es despulla al mig d pensaments estupits, o no tant, i daki a sortit el somni d l'anna.
l'anna, kom tots i, seguramen dels k mes, vol que el david torni.aquest pensamen no lamaga ni la mirada mes inocen ni el somriur mes alegre ni la melodia mes bella k ella pugi crea pero en comptes de manifestaro ploran, com la majoria, ho fa de la manera mes bonica somianti.
al igual que el tiet natxo quan va veure els arcs de sant marti l'anna a rebut una senyal pero no momentania que dos germans comparteixen la panxa de la mare, la play station, l'ordinador,...
el david era el el primer de passari per alla pero la ment de l'anna es tota seva i ara han fet ,en la meva opinio, un "cami" imaginari per estar ells completament sols per parlar dels problemes que tingui l'anna, per dirli al david com estem tots,...
perque els germans son per sempre i els germans grans sempre ajuden als petits quan no saben que fer.
be, jol'altre dia i, es veritat, escoltava com la mama deia que en david tindra sempre mes 12 anys com en peter pan pero jo crec que es mes com en van gogh un artista que despres de morir es fa famos i reconeixen les seves obres i jo crec que la seva millo obra ha estat ser ell matex i no intenta cambia.un peto a tothom i missatge ESPECIAL PER L'ANNA: pots confiar amb mi i dirme el que vulguis i sobre tot continua explican els teus somnis sobre el david per estic segura que tard o d'hora en tindras mes i a mi m'encanta escoltarlos.
€uro
Hola Natxo i familia, us acabo de conèixer per Renacer i.... sabeu que? auqest blog a remogut en mi els sentiments que tan coneixo i que tot i tenirlos educats, han tornat a florir, com les flors a la primavera. Pero.... no patiu, con ella tambè he après a seguir. Us envio tota la força del mon. contxi
Natxo i Anna, per la vostra filla és el millor somni que pot tenir i tanmateix el continui tenint així com diu en Llach tindrà un demà ple de força i amor, l'oblit és dolent company de vida i el somni l'ajudarà a recordar i ser forta:
"Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar."
Us deixo el poema per tots tres:
VULL SOMIAR EL DEMÀ
Vull somiar el demà
sense la nosa ni el pes
d'un vent caduc
que entela els ulls
i els lleva força i delit per lluitar.
Tot el que m'heu donat
és un espai de foscor
i el meu anhel
és clar i encès
com el desig que m'empeny a cantar.
No em vull negar cap demà
per una almoina
de llum del passat.
Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.
No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.
L'arbre del meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m'acull dia i nit.
Cap vell encís
no m'és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.
Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.
Cap vent no estimaré
com el gran vent que m'empeny
vers l'horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.
Pobres atribolats
plens de desfici i d' "estrès"
on anireu quan arribareu
al trist enlloc que entre tots heu creat.
Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.
Vull somiar
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.
montse
Des del cel arriben raigs de llum, que indiquen el camí...no us deixeu portar per la foscor...Des d´algun lloc el vostre David us diu que us estima i que sempre estarà amb vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada