Vinc de fer els darrers encàrrecs de reis per l’Anna. Em sap greu per ella i en certa manera em sento culpable, però ho he fet com una obligació, com un autòmat. Ni tan sols he sentit molt dolor o molta tristesa. Estic cansat, cansat de dies especials. Esgotat emocionalment. La il·lusió s’ha tornat indiferència. Perquè la preparació de la nit de reis la vivia amb més il·lusió encara que els nens. Sé que no és gens educatiu caure en l’exageració, però per reis sempre perdia el cap. Mai em semblava que fos suficient per ells, i l’Anni es desesperava, més assenyada i compromesa, però al final sempre acabava cedint i em deixava fer.Des que van néixer els nens no ens hem perdut ni una cavalcada de Reis a Sant Quirze. És senzilla, però entranyable. Diuen que la felicitat no es recorda contínua, sin
ó com una suma de records puntuals. I de les nits de Reis en tinc un munt de records feliços. Fa dos anys vaig convèncer al David per participar en una carrossa. Va passar molta vergonya, però com sempre, ho va provar i ho va fer. Va ser la darrera, perquè l’any passat ja no va voler anar-hi.Aquest any li toca a l’Anna. Es disfressarà i anirà en una carrossa. Però em costa. I em sap greu per ella.
En fi, tot s’acaba.
8 comentaris:
QUERIDO PRIMO:
TE PUEDO IMAGINAR ORGANIZÁNDOLO TODO.HASTA EL MÁS MÍNIMO DETALLE!SIEMPRE HAS SIDO MUY DETALLISTA E IMAGINATIVO.LA PRUEBA DE ELLO LA TENEMOS EN ESTA PÁGINA DE HARRY.
SÉ QUE HARRY TENDRÁ UN BONITO RECUERDO DE SUS NAVIDADES CON VOSOTROS.YO RECUERDO TODOS LOS AÑOS LAS NAVIDADES DE BARCELONA...TE ACUERDAS?PARA MI ERAN ESPECIALES!Y LO SIGUEN SIENDO(AUNQUE AHORA LAS VIVA DESDE EL RECUERDO).
OS MANDO UN ABRAZO FUERTE EN ESTOS DÍAS TAN DELICADOS.
Y PARA "MI HARRY",AHORA QUE SE ACERCA SU CUMPLE,LE REGALARÍA MI VIDA.
TE QUIERO MI ÁNGEL.
Natxo,
Anims i sigues 'fort', la teva filla ho necessita.
D.
Natxo..no t'enfonsis,segueix endevant,les festes s'acaben i potser será menys dolorós..en David li feia vergonya pujar a aquella carrossa i va fer-ho, puja tu també a la carrossa simbólica que són els reis i passa el dia de Reis el millor que puguis, per l'Anna i per tu mateix..i no t'ha de saber greu que et costi, el important es que ho fas.
txell
Natxo, disfruta de la teva filla, abraça-la ben fort, més encara!, més! aprofita el temps amb ella. Jo l'any passat no vaig pogué anar a la cavalcada perque treballava, imagina't quin record tinc. Es normal que et costi seguir el ritme de l'Anna, però ella ja ho sap, no pateixis, si ets al seu costat ella t'ajudarà.
Jo també vull donar-te una forta abraçada, amic meu. Si ens agafem fort no caurem.
Acabo de llegir les teves sensacions davant les últimes compres de reis.
No et sentis culpable, has fet mes esforç del que era humà esperar.
Segur que l'Anna petita, si ho nota ho entén i respecta, encara que no ho sàpiga expressar, li ha quedat una àurea de llum especial, saps?
Sort que ja s'acaba, podreu tornar a la vostra normalitat, sovint absurda però necessària.
Anna,
aquest christmas de Nadal que has fet és molt maco, m'agrada molt. I el poema és preciós. Segur que al David li deu encantar.
Un petó ben gros, t'estimo.
Una forta abraçada i un petó molt gran en aquestes dates que han estat difícils per vosaltres.
Els nostres pensaments estan amb vosaltres.
Pepa i Romà
Tornes a ser molt dur amb tu en aquest darrer text. Imagino que pel cansament acumulat durant totes les festes, però has de cuidar-te i deixar-te cuidar... no vulguis ser "super" perquè ja ets extraordinari, no creguis que no tens sentiments perquè no és cert,.. el que no pots és estar sempre al 110x100.
Ets una persona excepcional i meravellosa, que saps transmetre els teus sentiments i que saps obrir el teu cor a tots els que demanem entrar, amb generositat, amb tendresa i afecte.
Defallir uns instants tot preparant la nit de reis no és sinó altre senyal inequívoc de la teva enorme e immensa humanitat,
Un peto molt fort
Publica un comentari a l'entrada