27 d’abril del 2008

GP de F1 de Montmeló (i 2)

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el GP de Fòrmula1 a Montmeló. Encara que no ha coincidit exactament en la mateixa data, sí que puc sentir dins meu, com fa ara un any que vaig compartir amb el David la nostra darrera activitat. Va ser l'últim cap de setmana que va estar aquí. Vam anar tots dos junts a veure les qualificacions de dissabte, i recordo amb una precisió absoluta tots els moments viscuts amb ell aquell matí, i com orgullós estava d’ell veient-lo gaudir de l’ambient. Li vaig comprar una samarreta preciosa que em sembla que només va tenir oportunitat de posar-se una vegada.
Tot i que ho he intentat evitar, avui no m’he pogut estar de mirar una estona per la tele la cursa, res, només uns minuts. El suficient per escoltar una referència al nombre d’espectadors de l’any passat, i el primer que m’ha vingut al cap, és que un d’ells, avui ja no hi és, almenys físicament.
No sé, dec haver après a bloquejar les emocions, perquè ara mateix tampoc no sento res més que enyorança i uns certa indiferència.
Aquells dies tot just acabava de començar aquest blog, amb una intranscendent i poc ambiciosa motivació; i l'escuet relat d'aquella activitat és l’únic post que vaig fer en vida del David (veieu a baix de tot). Qui m’hagués dit en què es convertiria per mi aquell recent estrenat blog. És curiosa la “coincidència” en el temps...

17 comentaris:

txell ha dit...

Aquest matí he vist l'Anna patinant al parc..es tan bonica!!
m'agrada aquesta fotografía d'en David,d'esquena a la cámara,disfrutant del seu dia a les carreres..es bonic record de un dia que segurament vareu gaudir els dos.
txell

Unknown ha dit...

HOLA HARRY:
ME HE ACORDADO ESPECIALMENTE DE TÍ ESTE FIN DE SEMANA.ERAN LAS CARRERAS DE MONTMELO.ERA INEVITABLE NO PENSAR EN LA FOTO QUE APARECE EN EL BLOG DEL AÑO PASADO CUANDO FUISTE Y APARECES CON TU GORRA Y UN AIRE DESENFADADO.
SEGURO QUE ESTE AÑO TAMBIÉN HAS ESTADO ALLÍ,A QUÉ SÍ?

UN BESO MI ÁNGEL.

Carmen R.T. ha dit...

Estimat Natxo:
Créc que el David s'ha sembla molt a tu d'esquena.
Moltes vegades t'havia vist d'esquena, no podia apropar-me; era egoísta i el meu dolor per la pérdua de l'Abel em feia feble i no podia afrontar més dolor, pensava que no ho podría soportar...ara, sóc més forta, l'Abel en dóna aquesta Força Espiritual, igualment com us la dona el David a vosaltres.
Us admiro perquè teniu la fortalesa de continuar vivint, encara que de vegades sembla com "cuesta arriba".
Gràcies per l'espai dedicat a l'Abel. ´
Dono gràcies als nostres dos àngels perquè ara han fet possible que els nostres cors bateguin junts i sense por de viure i somriure.
Avui he fet una sarsuela a MAtaró i sentit com l'Abel guiava la meva veu, i serena i amb molt sentiment, pero amb les emocions canalitzades cap a una correcta técnica vocal, he pogut cantar-la sense llàgrimes; Cantant amb aquest goig que és sentir veritablement la mà de l'Abel i tota la seva força.
US estimo, estimo a l'Anneta preciosa, estimo al David, estimo la vida!
mil gràcies

Unknown ha dit...

Hola,
jo també he recordat molt aquesta cursa, ja que l'any passat vaig anar amb ell i va ser l'ultim dia que vaig veure el David,... no la he vist ja que anava en cotxe, però encara que hagués estat a casa tampoc l'hauria vist. Crec que no en veuré cap mes que es faci a Montmeló, massa records.
David t'estimo!!!

enric ha dit...

Hola!
sóc Enric i he estat llegint tot el teu blog. No tinc paraules, és precios. Precios, carregat de sentiment, d'amor i saviduria.
És realment admirable la força interior que teniu.
Sou un exemple per tots nosaltres. Si m'ho permets, seguiré llegint el teu blog.
Una abraçada!!!!

kalidoscopi ha dit...

Natxo,
com tots els que llegim habitualment aquest blog, aquest cap de setmana no he pogut deixar de relacionar el David amb les curses de formula1.
No sé si hauràs aprés o no a bloquejar les teves emocions, però el que crec és que has canalitzat les teves emocions i els teus sentiments en un altre sentit, i de retruc ens has ensenyat (si més no a mi) a fer-ho a nosaltres.
Moltes gràcies Natxo, moltes gràcies David.

Anònim ha dit...

QUAN VAIG SABER QUE VENIA LA CURSA A MONTMELO, VAIG RECORDAR QUE M´HAVIES COMENTAT QUE ERA LA DARRERA ACTIVITAT QUE VAS FER AMB EL DAVID.AQUESTS RECORDS HAN DE SER DIFÍCILS DE SUPERAR.PERÒ AQUESTS RECORDS SÓN ELS QUE ET FAN SEGUIR ENDAVANT.CREC QUE ÉS MOLT IMPORTANT TENIR TANTA PRECISIO EN ELS MOMENTS VISCUTS AIXÒ TE´L FA SENTIR AL TEU COSTAT.

ALL FOR ONE AND ONE FOR ALL

Anònim ha dit...

Natxo,
acabo de veure les fotos del David, i de tots vosaltres, de l'any 2000, i n'hi ha algunes que són precioses.
En algunes es reflexa realment la personalitat del David, sempre tan responsable! : en aquella en què estàs tu amb ells dos en un cotxe, em fa molta gràcia perquè l'Anna i tu esteu saludant, i el David està tot seriós, amb les mans al volant i mirant endavant com si estigués conduint i no pugués deixar de mirar la carretera; o la que vé a continuació que està mirant amb uns prismàtics tot concentrat, com si estigués en una sortida de l'escola.
Són unes fotos genials i un tresor per a vosaltres.

Daniel ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules al nostre blog. Estic molt orgullosa de formar part del vostre.
He après molt amb vosaltres, sobretot a esforçar-me sempre a estimar incondicionalment.
Aquest és un poble petit i segurament podríem trobar moltes coses que ens vinculessin. Jo us he vist alguna vegada, en actuacions de la coral del poble i de la del Turonet; fins i tot em sembla que algun dia vaig coincidir amb tu al tren de les 9:15 cap a Barcelona. Totes aquestes vegades em concentro i intento fer-vos arribar mentalment el meu afecte.
També he vist que tenia un vincle a la pàgina de l'Alex Manz; vaig tenir la mala sort de trobar-me amb el seu accident, va ser terrible.
Justament avui ensenyava el blog del David a una companya de feina, que va molt sovint a Hongria perquè el seu company és d'allà. Sap hongarès i li he ensenyat el text d'encapçalament.
Moltes gràcies per tot.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Aquest mat� llegia la cr�nica de la cursa de Montmel� i efectivamnet feien esment a la petita devallada d'espectadors respecte l'any passat i immediatament he pensat en l'abs�ncia del David.

Jo tamb� m'he recreat en les fotos del 2000, parlen per si soles.

Anònim ha dit...

Hola estimats amics! Som els pares de la Dunia, una bonica estrella que brilla en les immensitats d'aquest cel misteriòs. En David ha entrat a formar part de la nostra vida, com ho ha fet en Victor, l'ainoha,... aquestes llums amb una mirada profunda i pura. El nostre dolor, el nostre amor cap a la nostra filla ens obre les portes cap a totes les vostres histories. Part del dia el dediquem a introduir-nos a la vida d'en David, a seguir els vostres sentiments. Us enviem una abraçada ben forta des d'un poblet tocat per la tramuntana.

Anònim ha dit...

Altre cop som la sandra i en Cris. Hem fet un blog a la Dunia, fa poquet que l'hem començat. ens ajuda a no perdre la comunicació amb la Dunia. ens agradaria molt que la coneixessiu. la direcció és http://duniaunnouestel.blogspot.com/
El nostre correu es sandramonteroc@hotmail.com
Aneu a la trobada de la fundacio Ca'n Eva? Serà la nostra primera trobada, a veure com va, estem un pel nerviosos, bastant nerviosos!Em penso que millor hagués escrit un correu, un comentari molt llarg!!

Anònim ha dit...

Hola Natxo... creo que entendés castellano, no? Encontré tus blogs por un comentario que dejaste el el blog Pequeña Ainhoa... y sentí la necesidad de conocer a David... leí cada palabra que escribes en su blog, lloré mucho también, miré cada foto... Es un niño hermoso... por dentro y por fuera. Y quería escribirte, decirte que admiro tu fortaleza, y que leerte, me hace valorar cada segundo de la vida, me ayuda a mirar con otros ojos... No sé cómo explicarlo... Quizás me entiendas... Un beso desde Argentina.

Anònim ha dit...

He estat repasant totes les fotos corresponent a l'any 2.000 i que us haig de dir que no sapigueu. Totes són molt boniques impressionants i plenes de vida. Qui havia de dir que avui el David ja no hi seria!!

A mi la que m'agrada molt és la que està ell sol sentat sobre una roca mirant endavant i seriós. Em sembla que reflexa una mica com era ell oi?

Una abraçada ben forta a tots 4!!


Montse V

aurora ha dit...

Hay muchos comentarios que me emocionan tanto que me hacen saltar las lágrimas, especialmente los de personas que han conocido a David a través del blog y son tan sensibles que saben valorar cada foto, cada palabra, que les ha llegado al corazón, como por ejemplo el que acabo de leer de Marina, que escribe desde tan lejos, que el recuerdo de nuestro David llegue a todas partes del mundo y deje una huella imborrable.
Mi agradecimiento a todos.
Aurora (tia de David)

Anònim ha dit...

Hola David! com va? he estado viendo todos los mensajes que te escriben tu familia y amigos y la verdad es que son una pasada, tambien he visto que eres aficionado a la formula1, a mi no me gusta mucho pero a mi hermano le encanta y viendote a ti me he acordado de cuando eramos pequeños, cada vez que hacian alguna carrera en la tele no nos dejaba ver otra cosa que no fueran las carreras, al final creo que acabo por gustarme un poco. Por cierto el poema de tu hermana es pecioso, no me extrña que ganara, dale un besito de mi parte. Y otra cosa, la musica de tu blog me encanta. ADEU CARIÑET 1B7.

Anònim ha dit...

Bon dia Natxo,
No ens coneixem, jo sóc la mare de la Sandra que va perdre la vida al meu costat, passejant per la platja el 1 de Juliol 2007.
Quina ironia, la Sandra havia viatjat moltíssim; la gent em deia “com pots comportar que vagi tant lluny i no pateixis que l’hi pugui passar algo”, i jo sempre deia que també quedant-te a casa et pot passar.
Assisteixo al grup de dol de AVES amb l'Antonio i l'Esther, i un dia mirant el blog del Víctor, la meva mirada es va parar amb la foto del David (Sant Quirze 1995- Budapest 2007). Vaig entrar en el blog i em va impressionar, tan emotiu, que m’he decidit emprendre el mateix camí.
És veritat que son molt especials i que vivien molt de pressa.
Al setembre recordo haver vist al Diari de Sabadell que feien un aula a Senegal en honor al David, i que també recollien coses per la Caravana Solidaria. Volia participar però no tenia les forces per fer-ho. La Sandra tenia una adoració per el Senegal.
La Sandra tenia 23 anys, la carrera acabada amb honors i ja treballava, i més o menys per aquelles dates també estava a Budapest amb una missió comercial amb la Cambra. També havíem viscut a Sant Quirze.

Moltes coincidències.

Moltes coincidències.

Una forta abraçada
Maria