12 ANYS DE FELICITAT I UNA ETERNITAT DE LLUM I D'AMOR: 11è any 2005
...No ha sigut fàcil, ni tant sols ara,
.jpg)
.jpg)
"Cuando tenga que dejarte por un corto tiempo, por favor no desesperes, no te angusties ni te abraces a tu pena a través de los años; por el contrario, empieza de nuevo con valentía y con una sonrisa por mi memoria y en mi nombre.
Anna
L'Anna
va detectar i memoritzar aquesta frase al cine, mentre veia una pel.lícula infantil. Sabia que ens agradaria. I comprovem orgullosos que ella també fa el seu personal camí de creixement.
"El poder está en nosotros. Con nuestra actitud estaremos monitorizando la actitud de los demás con respecto a nosotros. Será importante, pues, guardar las lágrimas, morder la angustia que sentimos ante la incertidumbre de un futuro que aparece en nuestro horizonte con imágenes que aun no estan claras, pero con la intima convicción de que nuestra fuerza interior será el timón del barco que nos conducirá a surcar nuevos mares en busca del puerto del bienestar"
"Quan ja no som capaços de canviar una situació ens trobem al davant del desafiament de canviar-nos nosaltres"
I'M ANGEL CHEEKS
La muerte no es lo contrario de la vida.
Gràcies, Josep M., t'estimem molt...
"Incluído en este miedo a la pérdida está el miedo a la muerte. Muchos de nosotros, primariamente basados en el ego, no queremos aceptar que la vida tiene fin, y por lo tanto tememos a la muerte. Este miedo resulta del hecho de que la muerte es un estado sobre el que no tenemos control alguno. Es el absoluto desconocido. Está fuera de nuestros sentidos humanos y del pensamiento racional y lógico. No sólo ignoramos qué se puede esperar de la muerte , sino adónde vamos, si acaso vamos a algún lugar. Por desgracia, la muerte es la noticia periodística definitiva.
Descansa amor meu,
"Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions".
Un gran petó!
Carme Vergel
Si teniu ocasió, us prego que llegiu el comentari publicat ahir, 10-1-08, a aquest blog, sota el títol de 'SILENCI TRENCAT'. És un resum impecable de moltes coses importants per nosaltres. M'ha fet plorar molt i li agraeixo a l'Eva que m'hagi fet tornar a sentir emoció.
Avui he pensat especialment amb tu, David
"Alegre com una campaneta que no para de tocar;
Avui el meu cor batega perquè us vull felicitar;
BON NADAL!
El David sempre amb nosaltres i mai s'en anirà;
I aquest Nadal estem amb ell i pensem amb ell;
I segur que mai, mai s'esborrarà"
Anna (i Flupi)
Recordarem al David, avui i sempre.
"Vuestros hijos no son vuestros hijos.
"Tras la experiencia de dolor, jamás volverás a ser el que fuiste: eres otro. Si lo admites y admites que tu vida puede mejorar, aunque no esté esa persona querida, ¡renaces!
Aquesta és l'Anna, l'Anneta, la meva neboda. Bellesa de princesa,tendra com una flor, però alhora forta, molt forta.
Els seus ulls i la seva mirada diuen molt, ella parla poc.És callada i tímida, silenciosa i discreta.
Li agrada molt jugar amb les seves coses, i fàcilment s'endinsa en el seu món de fantasia, sense deixar d'estar pendent de tot el que l'envolta.
Amb la seva il·lusió converteix en grans les petites coses,perquè endevina el gest i la intenció en els petits detalls,perquè gaudeix amb una flor o amb una papallona,i perquè, als seus 9 anys, ja ha aprés el valor de la vida.
Anna, t'estimo
Tant de temps sense tu,Com pot seguir endavant la vida
sabent que va fugir de tu aquell 25 de maig?
El món gira, gira i segueix girant,
però tu ja no hi ets per fer-lo girar.
Es nota, no té la força que tenia,
ara gira per inèrcia,
i abans eres tu qui el feia girar.
Seguim amb tu, segueixes amb nosaltres,
però no et podem veure,
ni abraçar, ni besar...
Per què és tan important aquest contacte físic, visual?
És que no tenim prou amb sentir-te, i sentir-nos a prop teu?
Necessitem que tots els nostres sentits s'omplin de tu:
com era el tacte de la teva pell...?
com de fortes les teves abraçades...?
com de tendres eren els teus petons...?
i quina cançó més agradable eren les teves rialles!....
.......... mai no ho podrem oblidar.
"Las demanadas, y por consiguiente las necesidades, son las mismas o parecidas en cualquier parte del mundo donde nos encontremos. A pesar de todo, creo que, en general, en Occidente las necesidades son sobre todo espirituales. Las necesidades materiales, en la mayoría de casos, suelen estar cubiertas. Se da más bien una inmensa pobreza espiritual"
"El amor, eso que tanto nos cuesta describir, es la unica experiencia verdadera, real y perdurable de la vida. Es lo opuesto al miedo, la esencia de las relaciones, el núcleo de la creatividad, la gracia del poder, una intrincada parte del ser que somos. Es la fuente de la felicidad, la energía que nos conecta y que vive en nuestro interior.
Octubre 2009
El 7 de setembre va fer 19 anys que el Marc se'n va anar. Només tenia 4 anys. Nosaltres, arran de la marxa del David, hem conegut la seva mare, la Montse. És una persona extraordinària, que va seguir lluitant per la vida, en una època en que encara hi havien menys recursos que ara per afrontar el dol per un fill. I que ha consagrat la seva vida a ajudar a altres pares i mares que hem hagut de passar per aquesta colpidora vivència. Per això, crec que el record del Marc ha quedat definitivament imprès, a través de la Montse, en els cors de molts de nosaltres. El meu agraiment i record més emocionat amb motiu d'aquestes dates.
Avui fa un any que ens va deixar el Carlitos, també atropellat, mentre jugava al carrer davant de casa, amb només 8 anyets. En paraules dels qui el van conèixer, era un fiet molt bó, molt pacífic, molt obedient, molt sensible, innocent i ple de puresa en el seus sentiments. Un angelet que va tenir una vida curta però bonica.
Avui volem estar al costat dels seus pares, la Floria i en Carlos (tresorer del club de bàsquet de l'ACB ViveMenorca) i de la seva encantadora germana Júlia.
Una abraçada molt gran des de Sant Quirze, volant per sobre del mar, directe cap a Menorca.
Un altre regal: l'esment del blog d'el David, a l'espai de la Cristina. El meu agraïment més profund per les teves paraules.
El David al Blog d'en Ferran (un blog apassionant, per cert, el recomano fortament). És tan reconfortant trobar encara aquestes dedicatòries... Gràcies, un cop més Ferran. Trobar-te pel camí ha sigut tot un regal.
Avui fa dos anys ens va deixar una autèntica princeseta, la Gemma, amb només 5 anys. Però quina nena més preciosa... que maca per fora i sobretot, diuen els qui la van conèixer, encara més per dins. Plena d'una extraordinària sensibilitat i bondat. Una nena molt i molt especial.
En Miquel ens ha fet un regal preciós i carregat de simbolisme per aquest Nadal: un boix grèvol (acebo, en castellà) del seu propi planter. Ell en plantarà un altre del mateix planter al seu jardí. Serà com un agermanament amb motiu d'aquest Nadal i en homenatge al David. Gràcies, Miquel
.
Foto d'Eugènia
"Els fills que han marxat ens han deixat una gran herència. De nosaltres depèn no malbaratar aquesta riquesa, sinó intentar fer-la créixer, fer que augmenti i es multipliqui en el nostre interior, en les persones que estimem i en el nostre entorn."
.jpg)
Cris i Arcadi
Entre el MAR i EL SOL, ara ja voles lliure com una papallona, amb la lliçó de la vida ben apresa, i contenta d'haver donat tant d'amor als qui them conegut... gràcies Marisol !!
M'acaben d'enviar això. Gràcies, Annuska. Avui em trobava molt sol...
Ahir ens van fer una entrevista a Ràdio Estel a l'espai Projectes. Vam anar tots tres juntament amb el Miquel, fundador de Ca n'Eva i pare de l'Eva, la Carolina, col.laboradora de la Fundació, per parlar del nostre procès de dol i de la nostra experiència a Ca n'Eva. Si ho voleu sentir, cliqueu aquest reproductor.
Els avis del David ens han regalat aquest bonic retrat.
Avui he fet la declaració de Renda del 2007. Hi ha una casella que diu: “Si alguno de sus hijos hubiera fallecido en el año 2007, indique el número de orden con el que figura relacionado y la fecha de fallecimiento”. Tela...
Per cert, fa poc vaig veure els primers nespres de la temporada. El David es pirrava pels nespres, una de les fruites més efímeres que hi ha, i tenia molt clar que només era temporada a l’Abril i al Maig. Cada any, quan veia els primers nespres, sempre li comprava. A casa li dèiem mikakus, què és el nom que reben a Badalona, d’on eren els avis de l’Anni. Fa poc el David ens va dir que ja no els volia anomenar així, perquè era una paraula de nens petits i ningú l’entenia quan la deia. L’any passat, el David se’n va anar al maig, amb els darrers mikakus de la temporada. Ho recordo perfectament. Amb l’Anni vam fer el comentari: “quan tornin els mikakus haurà passat un any sense el David”. Doncs ja estan aquí.
La muerte, un amanecer d'Elisabeth Kübler-Ross
Muchas vidas, muchos maestros de Brian Weiss
Una nueva conciencia d'Eckhart Tolle
Hablando con el Cielo de James Van Praagh
Lazos de amor de Brian Weiss
La Montse Vergel ens ha fet un altre bonic regal. Són aquests puzzles amb les imatges del David, imatges dels darrers moments del David. Ha sigut una sensació molt extranya, la de fer aquests puzzles.
Abel Nortes
Feia molts dies que no li enviava al David cap dels seus jocs preferits. Aquest m'és especialment entranyable. A passar pantalles!!
El 25 de maig del 2007, el dia que va morir el David, l'Anna, la seva tieta, va plantar un pinyol d'albercoc. Doncs ha tornat a brotar.
Ha nascut un altre cosí del David i l'Anna. És en TEO. Felicitats als tiets Willy i Desirée.
Ha nascut l'ALBA, la cosineta de l'Anna i del David. 
Felicitats i petons als tiets Jordi i Natàlia!!!
Els seus personatges favorits: COMANDO KND
Ahir, dia 29 de gener, va fer cinc anys que l'Asier ens va deixar físicament, amb 18 anys. L'Asier segueix protegint i guiant la Paki, la seva mare, una persona molt especial que durant aquest temps ha sabut transformar el profund dolor per la pèrdua de l’Asier, per un amor infinit, un amor que escampa incondicionalment. La Paki dedica la major part del seu escàs temps lliure a ajudar, donar consol, i mostrar un camí d’esperança a tots aquells que es creuen pel seu camí i que també han patit aquesta prova tan dura com és la pèrdua d’un ser estimat. En el nostre cas, l’endemà mateix del comiat del David, la Paki va trucar a la nostra porta i va aparèixer, talment com un àngel. I no sé que hauríem fet sense ella. En el dia d'avui, molts records a ella, al Toni i a l'Asier, amb tota la nostra estimació i admiració.
En David Vila ens va deixar al juliol del 2006 amb 30 i pocs anys, víctima de la leucèmia. Era (és) una persona brillant en el camp de les arts i també en l'esport. Com a curiositat, amb 7 anys va ser designat el nen més maco d'Espanya. El seu germà, en Lluís, és un correcat amb qui hem compartit molts sentiments, i que de seguida es va posar en contacte amb mi per oferir-me la seva ajuda. Li envio una forta abraçada. A més, el Lluís és un artista excel.lent. vilatrenca.blogspot.com
Ara que ha sigut el seu aniversari, vull tornar a regalar-li aquest joc., "SLY (honor entre lladres)". El David es pirra per ell, i ha gaudit molt de les tres versions. Un dia vam anar al cine i van fer publicitat d'aquest joc, es va aixecar en la foscor i va cridar ben fort "aquest joc el té el meu tiet!!", i tothom va començar a riure. Un petó al Carles, el seu "deixeble" en vídeojocs i especialment en l'SLY.
Aquest és el DAVID, l'àngel que ha recollit els desigs de tothom a l'Escola durant aquest Nadal. Gràcies de tot cor a la Txell i a l'Eva pel seu bonic detall.
Aquest és l'ÀLEX, un noi de Sant Quirze que ens va deixar amb només 16 anys el 5 de Març d'enguany, dos mesos abans que el David. La seva mort va causar un fort impacte en el David, i el va esmentar diverses vegades tot i que no el va conèixer, però és que el seu accident va causar commoció al poble. Ahir vam conèixer als seus pares, l'Andreas i la Teresa, encantadors, ens van fer sentir molt bé, i vam poder compartir experiències i emocions. Una forta abraçada per ells. Crec que per fi l'Àlex i el David ja s'hauran conegut.
El nostre agraïment més profund al LUIS, la NÚRIA, la SARA i el DANI per aquest regal tan bell, que ens ha donat tanta pau. Ara ja tenim escenificada una imatge de com a ha arribat el DAVID al cel. Tot és serenitat, amor i felicitat.
En aquest enllaç podreu escoltar l'espai "la mirada pedagògica", dedicat aquesta setmana a la pèrdua d'un fill sota el títol: "perdre un fill: la prova més dura". Molt interessant per escoltar i per entendre. I fa esment al blog del David....
La Mort d\'un Fill Catalunya R
El seus personatges favorits: HAMTARO
Dilluns, es va fer la presentació de la Caravana Solidària al Saló de Cent de l'Ajuntament, acte presidit per l'Alcalde de Barcelona i amb la presència de nombroses personalitats. Vaig quedar col.lapsat i emocionat quan en Francesc Osan, va fer esment al Natxo i l'Anna, i sobretot al David, i va dir que intentarien portar dignament el seu nom que han dedicat a un del 90 projectes que formen aquesta caravana. Un altre cop, el meu agraïment als que han tingut la idea de fer aquest homenatge tan formidable al David.
Un altre gran amic del David. Un altre trosset d'ell.
Membre del club de fans de Harry Potter. Una abraçada a la Meritxell i la Vivian
Pot ser difícil trobar la pau en un món per al qual la tardor només és l'època en què la terra es cobreix de fulles seques.
Com podem entendre que també caiguin les verdes???
E.K.R.
La vigília de l'ascens a la Jungfrau, vam perdre el molinet del David. Vam comprar un altre a un taller d'avis minusvàlids que ens va acompanyar la resta del viatge, i que després vam lliurar a la Comunitat de l'Abadia del Canigó, on van fer una pregària pel David
A 3500 ms d'alçada, trepitjant la neu fresca de la Glacera. El DAVID sempre ens va acompanyar a tot arreu.
Fragment d'un escrit d'un bon amic, en Josep Maria, des de Montserrat. És un escrit que fa referència a aquesta foto, i que em va emocionar molt i que vull compartir amb tothom qui vulgui, perquè el trobo extraordinàriament bell.
Powered by Blogger And Webtalks Templates
