Dissabte, el dia abans de la Cursa, va ploure el que no havia plogut en molt de temps. Diumenge, però, es va aixecar un dia radiant, net, fresc, d’aquells que conviden a córrer, a gaudir de la vida. Just abans de la sortida, un imponent arc de Sant Martí semblava convidar-nos a fer-ho, un immens somriure d’algú que ens feia notar la seva presència.
Diumenge passat dia 11, vam celebrar el II Memorial David Rovira. Com es pot imaginar, va ser un dia molt emotiu i d’alguna manera també molt feliç per nosaltres. És molt reconfortant percebre l’esforç, la solidaritat i la compassió de tanta gent, tots units per donar-nos el seu escalf i per recordar el David. L’Anni estava molt inquieta els dies abans per tota la moguda que s’estava organitzant sota el nom del David, però un cop allà, l’ambient era tan intens i tan enriquidor que els seus neguits es van transformar en emoció i felicitat. I l’Anna petita, no diguem, fins i tot es va animar a córrer ella també.
Jo necessito això per sobreviure. Necssito escampar el record del David i que es mantingui ben viu i ben present. Vaig llençar la idea fa molt de temps, quasi una súplica, i tant l’Ajuntament de Sant Quirze com els meus amics de CoRReDoRS.CaT, la van recollir amb entusiasme i són ells qui han fet possible aquest somni. El meu agraïment més profund i sincer cap a ells, i cap a tots els voluntaris, patrocinadors (gràcies, Albert!!
) i participants.
Per cert, la Cursa es va transmetre en directe per Ràdio Sant Quirze en un programa especial que dura 3 hores i que es va poder sentir tota la matinal per megafonia. Si algú vol sentir algun fragment, aquí el deixo. Paga la pena.
Diumenge passat dia 11, vam celebrar el II Memorial David Rovira. Com es pot imaginar, va ser un dia molt emotiu i d’alguna manera també molt feliç per nosaltres. És molt reconfortant percebre l’esforç, la solidaritat i la compassió de tanta gent, tots units per donar-nos el seu escalf i per recordar el David. L’Anni estava molt inquieta els dies abans per tota la moguda que s’estava organitzant sota el nom del David, però un cop allà, l’ambient era tan intens i tan enriquidor que els seus neguits es van transformar en emoció i felicitat. I l’Anna petita, no diguem, fins i tot es va animar a córrer ella també.
Jo necessito això per sobreviure. Necssito escampar el record del David i que es mantingui ben viu i ben present. Vaig llençar la idea fa molt de temps, quasi una súplica, i tant l’Ajuntament de Sant Quirze com els meus amics de CoRReDoRS.CaT, la van recollir amb entusiasme i són ells qui han fet possible aquest somni. El meu agraïment més profund i sincer cap a ells, i cap a tots els voluntaris, patrocinadors (gràcies, Albert!!
) i participants.Per cert, la Cursa es va transmetre en directe per Ràdio Sant Quirze en un programa especial que dura 3 hores i que es va poder sentir tota la matinal per megafonia. Si algú vol sentir algun fragment, aquí el deixo. Paga la pena.
Fil sobre la Cursa a CoRReDoRS.CaT. Més 15000 visites i 800 comentaris !!
18 comentaris:
A mis queridos compañeros de ruta:
El Domingo, cuando desde la puerta de vuestra casa veíamos pasar a los participantes de este emotivo recuerdo a DAVID, me venían las palabras de MARTIN LUTHER KING, cuando decía que ante el sufrimiento había 2 formas de responder a la situación: Una con amargura y la otra transformando el sufrimiento en una fuerza creativa. El eligió esta última y sin duda vosotros también. Ver a Anna apoyando a todos y cada uno de los participantes en la llegada a la meta, verte a tí participando e imaginando la preparación de todo este montaje con la fuerza creadora que te caracteriza, ver a Anna junior con su dulzura angelical participando también con el resto de niños y contar con el regalo de David que ante una lluvia tan esperada, nos enviara ese paréntesis para que pudiéseis correr mejor... unido al mensaje de respeto, cariño y ternura de los participantes cuando pasaban por la pancarta de David, fue conmovedor. Sin duda un día muy especial del que David estará muy orgulloso.
Algunos persiguen la felicidad, otros 'la crean'..Con todo mi cariño y gratitud. Paki López
Hola Anni, Naxo i Anna, sóc l'Àlex.
He volgut fer aquest escrit per explicar-vos com vaig viure aquell matí tan emotiu que vam passar amb vosaltres quatre.
El meu objectiu principal era acabar la cursa de 3000 metres dedicant cada milimetre al David, també vaig intentar correr mirant al cel ja que és on ara mateix el David viu mirant-nos. Per això no volia mirar al terra quan corria.
No sabeu la ilusió que em fa la copa que em van donar, però va ser el menys important del matí ja que el meu objectiu es va complir: fer la cursa amb el David.
Molts petons
Quería deciros que fue un día precioso. Todo estuvo muy bien organizado, hubo muy buen ambiente y la gente estuvo totalmente entregada. Acabo de ver las crónicas en corredors.cat y se me llenan los ojos de lágrimas (emoción) al ver los comentarios sobre David y sobre vosotros. Me siento muy orgullosa de él y de vosotros. El año que viene no me pierdo cuando los corredores pasais por casa! Todos dicen que es muy emocionante.
Por último, tras unos días sin ver el blog hoy he entrado y me he emocionado muchisimo al ver las fotos del año 2000, son maravillosas y este es el David que recuerdo cada día.
Os quiero mucho.
Nati
Natxo, el diumenge va ser un dia fantástic,maravellós per veure tanta gent somrient, unida per un sol motiu, emocionant per els sentiments de tots els que erem allá, corredors, voluntaris, nens, gent que només es va acostar a veure que passaba..
El diumenge tots erem allá per en David, vem correr per ell, vem riure per ell, vem celebrar petites i grans victóries dels corredors,grans i petits per ell..
Dius que necessites aixó per sobreviure..i entenc el que vols dir, peró pots tenir la certesa de que el record d'en David, per molta gent, es sempre present, és molt viu i ens ajuda a millorar en el dia a dia, ja sempre será amb nosaltres.
Felicitats a tots els que vareu aconseguir que el diumenge fós un dia tan radiant.
un petó per tú i per la teva familía.
Txell
Natxo,
El diumenge va ser un dia molt emotiu.
La cursa va sortir perfecte, el temps molt apropiat (es notava la mà del David al darrere de tot) i crec que cadascun dels minuts, dels moments, va estar impregnat per la presència del David i pel seu record.
Veure com grans, mitjans i petits corrien (i d'altres col·laboraven com a organitzadors i voluntaris) per retre-li homenatge i expressar-li així la seva estimació va tocar cadascuna de les meves fibres sensibles. Vaig haver-me de contenir molt per evitar que em sortissin les llàgrimes en el moment del lliurament dels premis que va ser especialment molt emotiu.
Gràcies per fer-nos passar un dia tan meravellós i per deixar-nos compartir, tan a prop vostre, la presència del David.
Un petó per a tots.
GRACIAS FAMILIA;
Gracias por dedicarnos vuestro tiempo, ese tiempo que a veces pasa tan rápido y a veces tan des-pacio, ese tiempo que tenemos para sonreír y a veces también para llorar y compartir nuestras penas y desesperanzas. Ese tiempo que nos habéis dedicado para demostrarnos todo el afecto que tenéis hacia los demás.
Nuevamente gracias.
MJ
PD: Que feliz está David!!!!.
Alex
Quin video més bonic!!!! M'he tornat a emocionar!! Realment transmet tota la energia, felicitat, alegria, valentia, sinceritat, honestitat, emoció, companyerisme, estimació ... que varem poder viure el diumenge juntament amb tots vosaltres.
Com ja us vaig dir el David està molt orgullòs i feliç de tenir uns pares i una germana com vosaltres i des del cel ho va estar demostrant durant tot el dia!!
Una abraçada ben forta per tots 4!!
Montse V
Hola Natxo, que tal tot?
Volia expressar-me amb tu personalment. La cursa ha estat maquísima, molt emotiva, el pas per casa teva a sigut, de tot cor, una passada. No he plorat per vergonya, volia saludar a la gent que hi havia, però em costa dir els sentiments que tinc.
Gràcies per la cursa i la oportunitat de poguer fer coses per la gent. Una abraçada.
Natxo,
Volia comentar-te que diuemnge em vaig trobar amb un event que no esperava. Com et vaig dir, era la primera vegada que m'apuntava a una cursa atlètica i em va sorprendre gratament l'ambient saludable i de camaraderia que imperava.
Durant la cursa, i anant al meu lamentable ritme, vaig tenir l'ocasió de petar la xerrada amb uns i altres i ho vaig disfrutar de debó.
Moltes gràcies a tot els ho heu fet possible (per experiència sé el que implica organitzar coses d'aquestes). Tot i que em fa mal fisn l'ultim pel del meu cos, l'any vinent repetiré.
Una abraçada,
Carles
HOLA HARRY!
CÓMO ESTÁS CARIÑO?ME ALEGRO MUCHO DE QUE TU CARRERA FUERA UN ÉXITO.
EN EL PUENTE DE MAYO ESTUVE EN BARCELONA Y VÍ A TUS PAPIS Y HERMANA.TAMBIÉN SUBÍ A TU HABITACIÓN.FUE UNA SENSACIÓN MUY ESPECIAL,COMO TÚ!
AH!POR SUPUESTO,CONOCÍ A FLUPI!QUÉ POR CIERTO,ME MORDIÓ!!!NO HAY DUDA QUE ESTÁ FUERTE!
UN BESO GRANDE MI ÁNGEL!
Hola estimats amics. Estavem pendents de la nova entrada en el bloc per saber com havia anat la cursa del David. Com ens hagués agradat acompanyar-vos en aquest moment, però hem estat amb vosaltres amb el sentiment, amb tot el nostre amor.
David és increible tot el que estàs movent, tot l'amor que has generat, que generes al teu voltant. T'enviem un petò ben tendre, arrebossat de xocolata. Saps, ara ja sé que esteu junts. jugueu, preciòs, disfruteu... aquí ens guieu amb la vostra llum.
Ostres Natxo,
Acabo d'entrar: al blog del David primer, i després al meu correu, i m'he quedat meravellada del gran ressó que va tenir la cursa del David.
Independentment de la mobilització que ha suposat aquesta cursa, has d'estar i sentir-te molt orgullós del que el David representa per a tots nosaltres, del gir que està donant a les nostres vides. De fet és ell qui ens està ensenyant a viure i a gaudir de la vida.
Ja saps que jo sempre el porto amb mi (a la butxaca de la camisa) i que cada dia el tinc més present perquè l'integro en mi, i el faig participar de tot el que faig, de tots els meus pensaments, de totes les meves alegries, de totes les meves penes, de TOTA LA MEVA VIDA.
Un petó ben fort per a tots quatre.
Anna
Estimat Natxo,
Què tal? Deus estar païnt encara la jornada del diumenge. No és per menys. Va anar tot molt bé! El temps que va fer (el David va tenir unes negociacions difícils, però ho va aconseguir), l'organització, l'ambient. No sabia que passavem per davant de casa vostra i just abans d'agafar el carrer el Miguel/sbd, que el tenia al costat, m'ho va dir, va ser girar a la dreta i entrar al carrer i vaig veure la foto i la teva família, ens vam posar a aplaudir tots plegats, va ser molt emocionant.
T'agraeixo que em presentéssis l'Anna, se la veia molt contenta...
Després d'acomiadar-nos vaig marxar i un cop a l'autopista direcció Girona (aquest cop sense problemes) vaig parar en una àrea de servei, no sé perquè però necessitava parar uns minuts, i mentres em prenia un café amb llet, pensava en tot plegat, tenia una sensació extranya, per una banda estava molt content, però per l'altra em sentia com buit, com si alguna cosa m'hagués faltat. És com quan esperes un esdeveniment amb molta il·lusió i de cop i volta sense adonar-te'n s'ha acabat i penses que potser podries haver fet això o allò altre, en fí està clar que a vegades ens mengem massa el 'coco' i que tothom estava molt orgullós de la 'festa' que s'havia muntat.
Amic Natxo, espero que ens veiem aviat...
Miquel
Estimat amic:
M'encanta la foto que surts quan arribes a la meta, amb el dursal nº1, però sobretot la cara que fas.Una cara de felicitat total del moment.Trobo que és fantàstic tot l'arropament que va significar aquesta cursa, i com bé diuen alguns dels comentaris, estic segura que en David va estar present en tot mement.
És impressionant quanta gent teniu al vostre costat que va fent que es compleixin aquests somnis.
Segueix fent aquesta feina tan maca que fa que en David estigui present en tot moment en les nostres vides.No hi ha dia que no entri al blog per comprovar-ho.
Una forta abraçada
Natxo,el teu nano està orgullós de tu, com tots els que t'estimem...
Em va encantar córrer amb el Brisby (pero em portava mig ofegat,jejeje), creuar la linea de meta agafats i podere abraçar al moment de l'arribada.
Varem fer poc sorollet els petats i jo, asistiem feliços a aquell aconteixement de caire emotiu i esportiu de gran bellesa...,era el vostre dia, el dia del teu nano.
Una abraçada, saps que t'aprecio moltíssim, i em tens pel que necesitis.
Benvolgut Natxo
Com a integrant de la Penya Mussolenca, el grup ciclista que va participar com a voluntari a la cursa, vull agrair-vos a tu i la teva família el missatge d'agraïment que ens feu arribar mitjançant L'albert.
Tingues per segur que ho varem fer el millor que varem poder, sé que no tot va sortir del tot bé però penso que l'any vinent ens coordinarem molt millor amb els organitzadors i l'ajuntament per tal que la cursa sigui millor que la d'aquest any. Dir que ens vam sentir molt a gust i que sense dubte l'any vinent i tornarem a ser presents, això si millor informats i organitzats.
Moltes gràcies per les vostres paraules que tant ens arriben al cor i que ens fan sentir part d'una cosa molt gran com tu mateix has definit: d'enriquiment, d'emoció, de germanor, de record i d'alegria.
Una abraçada
¿Por qué corres ángel mío?
-Corro detrás de las mariposas del campo,
-Corro porque me siento libre,
-Corro para alcanzar las estrellas,
-Corro para sentir el viento en mis mejillas.
Ahora que cae la lluvia,
Intento correr para no mojarme,
Pero al caer las intensas gotas en mi cara
Siento que las penas se van,
Que se van con la lluvia,
Que resbalan y se desprenden de mi cuerpo.
Quisiera tener tu alegría
Para encontrar una mariposa,
Sentirme libre como te sientes tú,
Alcanzar un día las estrellas,
y llegar donde estás tú;
y sentir que en las mejillas
con el viento me besas.
Este día, once de Mayo,
Sigue corriendo ángel mío,
Porque ahora, no sólo eso harás,
Sino también volarás cual mariposa multicolor;
Ya eres libre, y muy liviano,
Y desde las estrellas nos contemplarás
Y de vez en cuando vendrás
A besarnos con el viento.
Un vídeo preciòs, molt emotiu...
Publica un comentari a l'entrada