Avui és 17 de maig.
Fa dos anys, el 17 de maig del 2006, marxàvem cap a Disneyland. Recordo l’absoluta felicitat d’aquell 17 de maig, a l’Estació de França tots 4 junts. Aquell dia el Barça jugava la final de la Champions, i semblava que el món només estava per allò, però nosaltres quatre teníem el nostre propi i petit món, un món d’entusiasme infantil. Un cop al tren, el David em va demanar el mp3 per on jo estava sentint el partit del Barça. És curiós perquè tinc la sensació de que jo sempre vaig ser incapaç de dir ‘NO’ al David. Recordo estar a la llitera del tren, en silenci, amb tope nervis per no poder sentir el partit, què no anava bé, i l’alegria quan, en la foscor el David ens va cantar el gol de Belletti. Del 17 de maig al 20 de maig del 2006 vam passar uns dies inoblidables, absolutament inoblidables.
Un any desprès, el 17 de maig del 2007, el David va marxar cap a Hongria. Va ser l’últim dia de la meva vida que el vaig veure conscient, de fet, que el vaig veure amb vida. I el 20 de maig del 2007 va ser l’últim dia que Ell va viure, almenys en aquest món. A mitjanit (encara no tinc clara l’hora) el van atropellar.
Ahir estava molt enrabiat, amb molta ira, amb molt ressentiment. Vam anar a fer unes compres, escampant mal humor i energies negatives a la meva família, cosa que encara ho complica més a tots tres. Recordava que tot just feia un any, l’Anni i el David van anar junts i il.lusionats al Alcampo a comprar un rellotge nou i una funda pel mòbil pel viatge a Budapest. Encara conservem aquell tiquet de compra. Encara porto aquell rellotge.
Aquest matí, el dia s’ha aixecat trist i melangiós. L’Anni ha anat a treballar i jo ara estic més tranquil, estic bé, escrivint unes línies i mirant fotos d’aquell viatge a Disneyland. Em queden els meus records.
Avui és 17 de maig.
17 de maig del 2008
Avui és 17 de Maig
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Estimat Natxo tinc, de nou, un nus a la gola. No sé que dir-te. Momés soc capaç de dir-te que, aquest dissabte per mi també feiner i plujós aquí al Montseny, em sento trist, molt trist.
Una forta abraçada a tots quatre.
Què tenen d’especial alguns dies que quan els estem vivint són tan sols un dia més però que després, amb el temps, sóm capaços de recordar amb tot luxe de detalls?
Són dies que recordem amb intensitat, plens d’alegria, o de tristesa i pena, o també plens de dolor!
Són dies del passat que, quan els mirem des del present, no són iguals a com eren perquè amb el temps hem sabut donar-els-hi un significat diferent, i els hem emplenat dels nostres records i els nostres sentiments.
Hola Natxo, avui et volem acompanyar també amb aquest sentiment de tristesa. Quan he vist les fotos d'Eurodisney. Sempre havia tingut unes ganes de portar a la Dunia, era com un viatge pendent. Volia veure-li la carona disfrutant, al.lucinant amb tots els ninos, amb la màgia. Viure la seva il.lusió, ser nena altre cop amb la meva filla. Però no ha pogut ser, ha marxat massa d'hora, abans de ue poguessis portar-la. Tantes il.lusions, somnis que queden, on van tots aquests somnis, els projectes, les il.lusions?
avui al blog de la Dunia he sentit la necessitat de posar una imatge que he trobat, que trobo molt màgica, sentint que l'espai que ocupen els nostres fills deu ser semblant. Segur que estan envoltants de la màgia més meravellosa, una màgia constant.
Us enviem des de l'Empordà una abraçada enorme i plena de sentiment. Tenim moltes ganes de tornar a veure-us i seguir compartint l'amor cap als nostres fills. Fins aviat família!
....una forta estimada per l'Anni, digue-li que pensem molt i molt amb vosaltres, que ens teniu pel que faci falta.
Un petò enorme Anna!!!
Gràcies per tenir-nos presents, ens fa molt bé!
Hola David! com va? Cada dia me gusta mas leer tu blog, he visto las fotos del viaje a dysney y son chulisimas, me ha hecho gracia una que estais con pinocho que sales tu por detras de el con una carita de "pillin",tambien me han gustado las que sale L´Anna petita con las princesas, me ha parecido que ella era la pricesa mas bonita de todas, tuvo que ser un viaje magico.El otro dia me acorde mucho de ti, yo tengo un sobrino que se llama Pablo, tiene 4 años y le encantan los nisperos, yo le enseñe a llamarlos mikakus, el me decia que quien los llama asi, y yo le dije que tengo un amiguito que los llama mikakus y es mas divertido que llamarlo nispero. Bueno David hasta otro ratito. 1B7.
Els llocs com Disney els fan especials les ganes de viure de la gent que els visita.
Veure les carones de l'Anna i del David és un regal molt especial.
Encara que l'Anna es queixi (ji,ji)continueu fent-li fotos, perquè els que la estimem les necessitem.
Petons
Hola Natxo,
El dissabte en mig d'un emocinant partit de handbol, una mare em va recordar que feia un any que van marxar a Budapest.
El record del David sempre estarà amb nosaltres.
Una forta abraçada,
Andreu i Eva
Tanqueu els ulls, imagineu que torneu a l'estació amb l'Anni, viatgeu de nou fins Disneyland i us tornareu a trobar amb el David, amb una gran abraçada començareu a donar voltes i voltes...
Amics meus us estimem, un petonet.
Antonio
Avui 20 de maig, estic amb vosaltres.
El meu pensament i tota la estimació que pugui donar a aquestan família fantàstica.
"el dolor quan es comparteix sembla que no és tan pesat"
Una abraçada molt forta i milés de petons.
us estimo
Amb poques paraules però amb molt d'amor vull donar-vos forces per superar aquest dolor.
Una forta abraçada a tots 4!!
Montse V
Natxo, avui 20 de maig,us enviem tot el nostre amor i una abraçada molt forta, que us doni forçes en aquests moments tant dificils.
Txell, Maria i Laura
Anna, Natxo... em costa trobar paraules per traslladar-vos els meus sentiments. Només us vull enviar una IMMENSA abraçada, i dir-vos que totes i cadascuna de les notes que surten de la meva veu quan cantem plegats, van directes al estels, allà on les pugui sentir en David.
Un petó ben fort.
Núria (tenora)
Querido David, yo soy la mama de Nazareth, que esta junto a ti en el Azul. Me ha impactado tu rostro, porque es el rostro hermoso de un Angel y me han impactado tus ojos porque en ellos hay un mar de ternura. Te envio un beso muy grande para ti y otro para que, de mi parte, se lo des a mi Princesa. Sed felices en el Azul.
Natxo, Anni i Anna,
ahir 20 de maig vaig estar tot el dia fora de casa, amunt i avall anant d'un lloc a un altre però sempre acompanyada pel David que el porto amb mi allà on vagi, i sempre està present en els meus pensaments.
Hagués volgut passar per casa vostra per abraçar-vos, fer-vos companyia, i xerrar una bona estona amb vosaltres del David, però no vaig poder.
Ahir va ser un dia dur, com els darrers 366 dies, i m'hagués agradat estar amb vosaltres.
Us estimo.
Hola Natxo,
Dates molt difícils, ho sé. Et deus plantejar moltes, moltes coses. Una any no és res i és una eternitat. Sovint sentim allò de que no és pot viure pensant en el passat, tots em sentit aquesta afirmació, curiós, no? Quan penso que sovint és el passat el que ajuda a molts a viure el futur i que fotut ha de ser quan per viure el futur has de tirar del passat.
Natxo, durant aquet any que t'he anat coneixent, he tingut sempre molts dubtes de la teva/vostra situació, què dir-te, com dir-ho, com ho deus estar passant, haig de reconeixer que sempre m'ho has posat fàcil... Però hi ha una cosa de la que no tinc cap dubte, cap ni un! I és de com de bon pare has estat pel David. Sé que encara que no el tinguis físicament el sents, millor dit us sentiu tant a prop com si l'estiguéssis veien i més i tot. Diuen que els cecs adquireixen un sisè sentit per percebre les coses i per això crec que vosaltres també teniu aquest sisè sentit que us fa sentir com ningú el vostre fill.
Estimat Natxo, en aquesta setmana el meu cor també estarà més a prop que mai teu i de tota la teva família.
Una forta abraçada de tot cor.
Hola Natxo i familia
Aquesta setmana presumiblement será molt dura per tots vosaltres, i espero que els misatges de carinyo, d'estimació i també d'admiració us donin escalfor i anims per poder buscar els records mes dolços i els moments mes magics que vau compartir amb el David.
No sé si compartint el dolor aquest es fa una mica mes petit pero espero, al menys, que saber que tenim present al David, que a traves teu l'estimem et faci una mica menys dura la setmana.
T'estimo molt, petonets a tota la familia
Apreciada Familia
Sovint passo pel Blog del David, tot i que al principi el dolor que sentia era molt intens i a vegades deixava de llegir per no patir, amb els dies he pogut controlar aquests sentiments i convertir-los en serenitat i en pau interior, alhora he descobert que el vostre blog m´ha enssenyat ha valorar un per un, cada minut que comparteixo amb les meves filles.
Aquest blog està ple de sentiments que demostran una gran saviesa, gran serenitat i una eternitat de records, records del vostre estimat fill David, que heu aprés a gaudir i assaborir, esmicolant mica a mica cada minut compartit amb ell.
Avui, un dia tant trist per vosaltres he sentit la necessitat de compartir aquests sentiments i animar-vos a mantenir el coratge i el valor que heu anat demostrant.
Un fort petó per tots i en especial per l´Anna petita que es mereix el millor i més!!!.
Gràcies per compartir tant sentiments i de forma tant intensa que ens fan millorar com a persones.
La meva familia està amb vosaltres
Hola Natxo,estic a la feina,a punt de plegar per anar a recollir al Carlos,i la veritat es que tenia la necesitatde escriure aquestes línees per vosaltres.
El dia 17, fa un any(era dilluns), vaig arribar a la escola i per tots els racons se sentia la fatídica noticia de l'accident del David, jo no ho volia creure,no us podia passar això a vosaltres i especialment a ELL!!
Aquella tarda, alguna cosa va canviar en la vida de molts de nosaltres, de tots els que coneixiem al DAVID, el NATXO,i les ANNE'S.
I sembla mentida, ja ha passat un any, tant ràpid i se que tant etern i dolorós per vosaltres.
Ja fa un any que el DAVID,va començar la seva nova vida,i que us ilumina i us ajuda de manera molt especial.
Dins de la pena i els sentiments contradictoris,que tots els que us estimem, compartim amb vosaltres: GRACIES per la vostra dedicació, paraules, gestos, somriures i
llàgrimes, durant tots aquests díes...i que poguem compartir-los durant molts anys més,aportant la nostra petita ajuda a la vostra "especial familia".
Una abraçada(avui molt especial per els QUATRE)!!
Publica un comentari a l'entrada