+copia.jpg)
Avui és la nit de Nadal. Escric des d’un poblet perdut del sud de França. Hem marxat tots tres (tots quatre, de fet) buscant refugi, intentant defugir les sensacions del Nadal. Aquí, els petits carrers estan deserts, però hem trobat obert un racó encantador per sopar. Estem aquí per evitar el dolor, i una de les millors maneres és mimar molt a l’Anna. Enmig d’aquesta solitud tan intensa i avui tan preuada, l’Anna està feliç, veient-nos somriure. I nosaltres també estem bé.
Estem a l’habitació de l’Hotel i l’Anna està jugant entusiasmada amb el seu regal de Nadal, una vídeoconsola Wii. Les sensacions són colpidorament agredolces. El David hauria flipat amb aquesta joguina. Ens repetim que està present, que està amb nosaltres, però jo el trobo molt a faltar.
Per alguns, simplement hem fugit. Per d’altres, som molt valents. Tot depèn de la perspectiva. Durant tot el dia hem rebut molts missatges i ens hem sentit molt estimats. Tanmateix, agraïm la comprensió dels més propers que han entès la nostra decisió de marxar.
Bon Nadal David, rei meu…
Estem a l’habitació de l’Hotel i l’Anna està jugant entusiasmada amb el seu regal de Nadal, una vídeoconsola Wii. Les sensacions són colpidorament agredolces. El David hauria flipat amb aquesta joguina. Ens repetim que està present, que està amb nosaltres, però jo el trobo molt a faltar.
Per alguns, simplement hem fugit. Per d’altres, som molt valents. Tot depèn de la perspectiva. Durant tot el dia hem rebut molts missatges i ens hem sentit molt estimats. Tanmateix, agraïm la comprensió dels més propers que han entès la nostra decisió de marxar.
Bon Nadal David, rei meu…
26 comentaris:
Lo que piensen los demás en realidad no es valorable, vosotros sí.
Me acuerdo estos días de los cuatro, y os acompaño de algún modo.
Os hago llegar hacia ese bello y reconfortante lugar perdido en el que estáis un abrazo cargado del mayor de los regalos: mucho cariño,
m'he emocionat i molt, amb el vostre blog, comentaris i fotografies.
Potser m'e emocionat pel patiment que esteu passant ara,potser perque en el fons vos enveijo, teniu molt mes que molts, l'amor que vos sentiu fara que aneu en davant, i en el fons del cor al vostre fill hi sera sempre.
al temps es un bon aliat i la il·lusio de a vostrefilla un altre
una abraçada de tot cor
Estimats Natxo i Anna,
Rebeu el nostre més sincer desig de que passeu un Bon Nadal allà on estigueu.
Pau i Amor al 2009.
Eva i Andreu
Estimada familia,
Nomès volia fer-vos arribar un petò, mimeu molt i molt a l'Anna petita i no us oblideu l'un de l'altre, de ben segur mai trobarieu un company i una companya
millors per seguir endavant.Avui, com molts dies, però en especial aquesta nit, les nostres persones estimades ens acompanyen amb una llum especial i de mica
en mica sembla que la pau arribi dins nostre.No estalvieu l'amor que sentiu,aprofiteu-lo com heu fet fins ara,convertint-lo en projectes per ajudar a persones que
també estan passant molt dolor i molta tristor.Res, avui llegia que la vitalitat no es revela en la capacitat de persistir, sinó en la de tornar a començar i he pensat en vosaltres i els pares de l'Alex, de la Sandra...i he pensat que sí, que l'esciptor tenia raó,que vosaltres sou més vitals que moltes famílies que viuen adormides sense consciència
del que tenen i del que poden perdre. Bé, valents, un petó per tots quatre i endavant, que esteu fent un treball importantíssim i molt necessari a la nostra societat
No sabeu quina pau he trobat en llegir el blog i veure en el pensament la quietut del poblet, els carrers deserts. També amb la musica tan especial que te el poder de serenarme i calmarme. Estic molt contenta de que disfruteu tots tres en la quietut. A casa hi hagut soroll, cridoria, totom parlant i ningú escoltant, sense mala fé, peró trobo molt a faltar la quietut el poder profunditzar amb cada persona i veure com vivim d'inconciens del que tenim i no valorem. Atraves vostre reconec coses que no veia i ara puc gaudir.M'heu ajutat molt,amb tots els anys que tinc la vostra experiencia ha ences una braseta en el meu cort que va cremant i m'ensenya que puc eser mes forta del que penso, que la vida es viu minut a minut agraint constantment. Moltes gracies per el regal tan intim i profund que m'heu fel el David i vosaltres. Que tingueu pau i serenitat per acceptar les coses que no podeu cambiar, valor per cambiar les que podeu i saviesa per reconeixer la diferencia. Un calit recort i un petó. Gracies.
Dius fugir com si fos el contrari de valent. S'ha de ser molt valent per "fugir", per allunyar-se dels qui us estimeu, a prop vostre, per passar aquesta data tots quatre, sols, en un poblet.
I, en realitat, com ha dit la Mariajo l'important és el que decidiu vosaltres, no el que pugui semblar a ningú altre. Vosaltres sou la família d'en David, vosaltres trieu on i com passeu aquestes Festes, en família.
Els millors desitjos per tots vosaltres!
PS: Natxo, la música que tens posada de fons, i que escolto cada cop que entro a casa vostra, em posa un nus a la gola. O potser no és només la música. El cas és que la trobo molt maca!
Vosotros decidís lo que es correcto para vuestro corazón. Espero que encontreis un poquitín de paz. Un abrazo.
Hola guapos !!
La familia Guàrdia-Tomàs us vol enviar els millors desitjos per aquests dies i per l'any que ve.
Aquests petits refugis i defugis que trobeu de tant en tant, per nosaltres són també una mostra de valentia i escalfor. De tant en tant cal fer el que un s'estima més fer.
M'ha agradat el que us ha dit un/a amic/ga vostre/a: "la vitalitat no es revela per la capacitat de persistir, sino en la de tornar a començar".
Besitos,
Jordi i Sílvia
Em sembla una manera estupenda de que pogueu passar tots quatre junts aquestes festes de Nadal, sense ningú més, allunyats de les bones intencions dels altres que posiblement us agobiariem, gaudint del somriure i l'alegria de l'Anna i captant tota la màgia del vostre entorn.
De totes maneres, el que em pugui semblar a mi no compte, el que és important és que vosaltres us trobeu a gust.
Hola amics,
Avui he visitat el blog de'n David, com faig sovint, sobretot per saber si esteu bé. Demà nosaltres 5 marxem cap a Osseja; ja us vaig dir que anar allà sempre és especial perquè vol dir que estem tots junts i passem uns dies ben diferents... però des de fa un temps, a més, ja us vaig dir que assaboreixo els paissatges de la Cerdanya i els moments amb els nens d'una altra manera, i encara que no hi sigueu, i encara que mai ens hi hem trobat, us tinc a tots 4 ben presents en tot moment.
Espero que seguiu passant uns dies ben tranquils i com vosaltres els desitgeu, sigui on sigui.
Una abraçada musical
Estimat David,
Després d´estar més d´una hora davant l´ordinador com un babau, intentant escriure´t amb una mica de sentit però veient el resultat tan cutre de la misiva, he decidit anar pel dret: bon nadal
familia Rovira Tehe
Hola Rovires,
crec que ningú hauria de "jutjar" si fugiu o tan sols marxeu, però tan sols llegint que l'Anna està feliç, potser heu pres la decisió correcta, no? En fi, Rovira, et volia trucar el 24 per felicitar-te l'aniversari i els Nadals, però, la veritat, no sabia ben bé com fer-ho i he pensat que el blog era la millor opció. Bé, Bon Nadal i Bon Any.
Calero
Natxo, tu ho dius..l'Anna está feliç..i vosaltres esteu bé.
Ja está, es tan senzill com aquestes paraules. ni fugir, ni valentía, només un refugi on passar el Nadal tots cuatre, i m'en alegro de que en aquest poblet perdut a França l'hagueu
trobat.
Bon Nadal Natxo, Annes i David.
Petons,
Txell
Estimats amics
Fa temps que entro al blog del David i cada cop que ho faig m’emocioneu més i més…però aquesta emoció, tendresa i sensibilitat ja la vaig sentir el dia que vaig començar a tractar amb vosaltres…molt abans de saber la vostra història. Sempre que ens trobem als assajos i ens saludem, Natxo, em traspasses una enèrgia i uns sentiments difícils d’explicar. I aquest somriure de l’Anni tan encoratjador! El David va tenir molta sort de tenir una familia tant excepcional.
Escric aquestes línies desboradada per l’emoció escoltant aquesta música tan preciosa. Tot el meu suport i cuideu molt de la vostra petita, té una mirada molt especial…
Una abraçada ben forta.
Lidia
De visita como miembro del jurado.........
Felices Fiestas.................
Suerte............
Hola!
Soc el Dani,
feia temps que no passava per el blog, me he llegit tot i de veritat me ha emocionat!
Però aquests dies vaig una mica malament, va ser dia 25 i...
no vaig poder evitar pensar amb el David, a més uns dies desprès vaig proposar anar al port aventura, perque de tant pensar-hi amb els bons records que tinc amb el David un de ells és el Port Aventura.
Amb les plujes, vaig pensar un dia al atzar, el dia 29. Vaig mirar al calendari i em vaig sorpendre, Sant David!
Nose si sera una senyal pero aprofito per felicitar a la familia, per aquestes festes tan especials,bon any nou!
I, que començeu molt bé.
Us desitjem bones festes!
Dani,Nuria,Lluis i Sara
Benvolguts amics, com dieu, sou valents és clar, i crec que en tot el que feu, ara bé, sortir de tant en tant de la nostra primera llar per anar a d'altres indrets i viure el moment és molt enriquidor. Estic convençut que és necessari per la vostra continua unitat familiar, a casa ja hi sóm sovint i explorar a fora dóna noves visions dels instants, conèixer llocs desconeguts i tenir molta intimitat. També sembla que tothom us espera, sí, l'afecte que esteu creant té reciprocitat immediata i tots volem donar-vos el millor de nosaltres per a vosaltres, per tant funcionem bé tot i que no deixem de recordar, que alhora crec indispensable; què seria de nosaltres sense els de la nostra carn? res, i ara toca sentir i tirar i donar i ser nosaltres, fins ara i moltes abraçades a tots, enric...
Avui diumenge despres del cap de setmana tant intens i amb els pares marxan cap a la realitat de les seves vides, i soposo amb la ment a fundació acompanya nomes dir-vos que la magia continua, tots en som particeps jo escrivint aquestes paraules sem posa la pell de gallina i noto una i altre vegada aquesta energia que ens uneix als moments mes cap-dalts de les vostres vides.
gracies.
abel
Estimat Dani,
De totes les felicitacions que hem rebut aquests dies, que gràcies a Deu han estat moltes i ens han fet sentir molt estimats, potser la que més m'ha emocionat és ara quan acabo de llegir la teva.
Eres (i ETS) el millor amic del David, i m'ha fet immensament feliç que el recordis, i que t'hagis recordat de nosaltres. I que hagis visitat un altre cop el nou espai que compartim amb el David.
Ja et vaig dir un dia que formes part de les nostres vides, perquè ets una part del David.
Amb 12 anys, sou molt joves i les amistats no estan massa consolidades. Però veig que tu encara tens present al teu estimat amic, i jo t'estic molt i profundament agraït. No acostumem a rebre massa missatges dels amics del David, suposo que és normal, però de vegades em posa una mica trist.
GRACIES DANI, t'estimem molt i no oblidem com li vas explicar al David, poc abans de que marxés, les teves creences sobre l'ànima, que està guardadeta com en una butxaca, i que marxa volant quan morim físicament. Segur que li va anar molt bé de saber-ho per estar més preparat.
Petons per tu, pels pares i per la Sara
La veritat es que ha sigut un Nadal "extrany". Hem notat la vostre absencia, la de tots 4, encara que la del David no es una sensació nova... Malgrat que ens agradaria, sabem que no sempre us podem ajudar. Nosaltres només volem que us sentiu a gust. Esteu on esteu, nosaltres us esperem, sempre. Per fer-vos companyia quan us vingui de gust, o poer deixar-vos sols quan estigueu "ofegats". Us estimem molt, i sempre, SEMPRE, on estigueu, teniu un lloc al nostre cor.
Avui és el darrer dia de l'any, un any que ja s'acaba, un any per recordar bons i mals moments, però un any que heu compartit amb tots nosaltres els vostres sentiments, els vostres alts i baixos, que nosaltres de vegades hem sabut ajudar d'altres no. Em fa feliç però pensar, saber, que de mica en mica l'Anneta va trobant el seu propi camí, i vosaltres amb la seva ajuda aneu sortint d'aquest inmens forat del que vàreu caure aquell 25 de maig. El David us acompanya i us ajuda sempre a tirar endavant.
Només em queda que desitjar-vos un 2009 ple de forçes, ple d'alegria i ple de salut per tots 4!!
Un petó ben gran!!
Montse
A mis queridos Natxo y Ana
Me alegro que hayáis podido pasar estos días con mucha paz fuera del ambiente de luces y consumo para poder darle otro sentido a la Navidad, disfrutando de Anna y descubriendo posiblemente esa nueva vida diferente que nos ha tocado vivir. Si siempre se añora la ausencia de nuestros niños, éstos días es más patente aún. Pero como ya hemos aprendido, podemos elegir como vivir la situación y qué hacer con el tiempo que se nos ha dado. Los "recursos" que tenemos son el resultado de todo lo que hemos vivido hasta ahora. Si nos observamos, nos damos cuenta de que dentro de nosotros disponemos de muchos de ellos como son: la empatía, entusiasmo por aquello que nos gusta hacer ó sentir, creatividad, valentía, y tantos otros. Como recursos externos, tenemos el poder contactar y contar con otras personas, así como darnos permiso para pedir ayuda si la necesitamos, y otro recurso que a mí me gusta, que es "la imaginación", gracias a la cual podemos imaginar a David, Asier, Alex, Víctor, Marc y tantos otros de nuestros queridos niños, en un mundo mejor, sin sufrimiento, y desde el cual podrán acompañarnos siempre durante toda nuestra vida, con ese "Amor" tan grande que nos han dejado y que como decía Saint Éxupery, es "la única cosa que crece cuando se reparte", y que tal y como está el mundo, es el tipo de energía que nos hace falta.
Tú Natxo, entre otros tienes imaginación y creatividad por doquier, tal y como se ve en tu blog a David por lo que dispones de muchos recursos. Anni, transmite un gran entusiasmo , valentía y Amor, por lo que vuestro hijo estará muy orgulloso de haber pertenecido y compartido estos años con esta gran familia.
Os deseo mucha Luz, Valentía, Sabiduría y Amor para ir descubriendo poco a poco el propósito de vuestra experiencia en esta vida, con David sin duda incorporado a ella.
Un abrazo a los 4.
Paki
Hola Nacho,
Hoy he tenido un ratito para entrar de tu mano a través del blog en vuestras vidas de nuevo, hace justo un año que te "conocí" a traves de tus palabras en La Vanguardia y luego la casualidad de conoceros a traves de Paki, todo un año en el cual habeís seguido demostrando un infinito amor hacía David y hacía el resto de seres humanos que sufren estas pérdidas tan duras.
Me hubiera gustado asistir a vuestro concierto el pasado martes pero vivo rodeada de compromisos, algunos me los busco yo misma como para llenarme el tiempo y seguir huyendo del dolor y los recuerdos.
Valoro mucho la valentía que habeís tenido en tomar muchas decisiones como esta última de alejaros de lo que esta establecido como lo "normal" y lo que se tiene que hacer, juntarse con toda "la familia", cuando nuestras almas lo que más quieren es paz y recojimiento, estoy segura que vosotros cuatro habeís vivido otra Navidad, díficil de entender para algunos pero con la suerte de haberlo podido decidir y realizar tal y como ha sido vuestro deseo.
Yo misma hace unos días le plantee a Pere y Mireia de volver a Llivía y enfrentarnos a ese miedo, a ese dragón escondido al final de tunel del Cadí, pero ya ves otro Año Nuevo que no vamos a subir, y por el momento la decisión de volver esta tomada pero creo que nos sigue faltando la valentía de hacerlo, por eso valoro vuestra valentía en tomar decisiones y llevarlas a cabo.
Espero veros pronto y seguir recibiendo esa energía que desprendeís.
Os deseo un año 2009 cargado de esperanza y cosas buenas.
Un abrazo a los cuatro de mi parte y de Pere,
Estimat Natxo,
Aquesta tarda he estat mirant la peli "Polar Express", quina peli més xula!! Veus?, si no hagués estat pel David no l'hauria mirat amb els ulls amb que l'he mirat!! Una altre cosa que li haig d'agraïr , veus?? I et pots imaginar amb quin sentiment he mirat i patit l'escena preferida del David!!
I aquesta nit, fan Pirates del Caribe, quina casualitat oi?? Un dia fantàstic de tele!!
Un petó ben fort per tots 4!!
Ei, Montse, m'ha encantat i m'ha fet feliç aquest missatge. Una de les coses que més m'agrada del blog, és poder compratir amb tothom els gustos dels David. A part de la qualitat tècnica i de guió que crec que tenen ara, li encantava el Cine en general i a mi m'entusiasmaven les pel·lícules infantils quan anava am ell, amb el seu entusiasme i amb com vivia literalment aquelles històries, és que ens ficàvem en un món màgic d'aventures. Era súper xulo i ho enyoro un munt. Ara començo a tornar-m'hi a posar per l'Anna, però de moment, em costa molt viure les mateixes sensacions, tot queda enterbolita per la tristesa.
I m'agrada que algú hagi recollit tot aquest llegat que he anat deixant a la banda dreta del blog.
Gràcies per dir-m'ho Montse, per dir-me que has recollit el meu crit, els meus records, aquestes escenes que he posat amb tant de carinyo i has vist les pelis pensant en el David, m'has fet molt feliç.
Hola Natxo,
M,afegeixo a la llista de seguidors de les pel•lícules i jocs del David.
Ahir mirant la 2ª peli de “Piratas del Caribe”, la primera ja me la vaig empastar dies abans. Ja saps dels “meus diàlegs” i en aquest cas el David amb tot moment estava present , escena rere escena gaudíem junts. El Jordi no va entendre molt be que feia mirant la peli sense els nens , fins a tals i quina hora …. I jo ja saps no vaig poder donar explicacions..
L,Aina em va explicar que havia parlar a la nit amb La Gemma i que estava fen manualitats i que la Gemma havia fet una papallona “increïble no”, - i saps mama, era una papallona preciosa.
Li vaig preguntar com estava la Gemma i l,Aina amb tota naturalitat em va respondre, molt molt guapa mama , com sempre. L,Aina em va donar tota MENA de detalls dels amigets i els jocs que feien.
Quin mal, però a l,hora quina il•lusió poder tenir-la tant a prop.
Natxo, tremolo pels reis, tremolo pel 25 de Gener, tremolo pel 28 de Febrer.
Sembla impossible pensar que aquest dolor el portarem sempre amb nosaltres, aquesta tritó profunda que ens acompanya.
Us estimo família, un peto
Publica un comentari a l'entrada