Web Cursa del David
Malgrat la terrible sensació de constatar el motiu pel qual es va mobilitzar i reunir tanta gent al voltant d'una cursa en memòria del David, un cop elaborades les emocions, amb els dies ens queda l'íntima satisfacció de comprovar quanta gent ens estima o simplement se solidaritza amb nosaltres, i que el que jo necessitava desesperadament des del primer dia, que era mantenir ben viu el record del David, s'ha consolidat com una realitat meravellosa; agredolça, però meravellosa.
Gràcies a tots els amics i familiars, els participants, els col·laboradors, els voluntaris, les institucions, els patrocinadors i a tots els presents que van voler regalar-nos la seva presència. Per tots ells aquest petit record d'un dia inoblidable. I vull agrair especialment tota l'entrega del tota la gent del meu club, CoRReDoRs.CaT, un grup d'una qualitat humana, que sobretot en moments com aquests, m'emociona.
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3551.0
Em permeto transcriure una carta dedicada el David per una mestra de la seva Escola, i que em va tocar profundament el cor.
Gràcies a tots els amics i familiars, els participants, els col·laboradors, els voluntaris, les institucions, els patrocinadors i a tots els presents que van voler regalar-nos la seva presència. Per tots ells aquest petit record d'un dia inoblidable. I vull agrair especialment tota l'entrega del tota la gent del meu club, CoRReDoRs.CaT, un grup d'una qualitat humana, que sobretot en moments com aquests, m'emociona.
http://www.corredors.cat/index.php?topic=3551.0
Em permeto transcriure una carta dedicada el David per una mestra de la seva Escola, i que em va tocar profundament el cor.
"Estimat David:
El diumenge passat, en despertar-me vaig sortir al balcó. En aquell moment passava la policia motoritzada que obria pas a la cursa que porta el teu nom.
Encara no hi havia ningú al carrer, l’ambient estava molt tranquil, quan de sobte van començar a aparèixer els primers corredors. Anaven passant d’un en un, en silenci. Tot seguit va passar un grupet més nombrós i després una bona colla, però el silenci no es trencava. Només se sentien les passes i les respiracions acompanyades d’un esforç decidit i valent que tot ho fa possible.
Després de comptar-ne 300, entremig dels corredors vaig veure el teu pare i al cap d’una estona, una altra vegada perquè ja estava fent la segona volta.
Com ja saps, li agrada molt córrer i va tenir aquesta magnífica idea per tal que no t’oblidem mai. Penso que ho ha aconseguit. Mentre observava la cursa des del meu balcó, tota l’estona et vaig sentir molt a prop, tu estaves en la ment de tots i també en la meva.
Va ser com una pregària molt especial per a tu i per a la teva família. Un homenatge i un record preciós.
Em va impressionar molt, quina cursa més bonica!
Gràcies David, per l’amor que ens fas sentir a tots.
Montse Prats"
El diumenge passat, en despertar-me vaig sortir al balcó. En aquell moment passava la policia motoritzada que obria pas a la cursa que porta el teu nom.
Encara no hi havia ningú al carrer, l’ambient estava molt tranquil, quan de sobte van començar a aparèixer els primers corredors. Anaven passant d’un en un, en silenci. Tot seguit va passar un grupet més nombrós i després una bona colla, però el silenci no es trencava. Només se sentien les passes i les respiracions acompanyades d’un esforç decidit i valent que tot ho fa possible.
Després de comptar-ne 300, entremig dels corredors vaig veure el teu pare i al cap d’una estona, una altra vegada perquè ja estava fent la segona volta.
Com ja saps, li agrada molt córrer i va tenir aquesta magnífica idea per tal que no t’oblidem mai. Penso que ho ha aconseguit. Mentre observava la cursa des del meu balcó, tota l’estona et vaig sentir molt a prop, tu estaves en la ment de tots i també en la meva.
Va ser com una pregària molt especial per a tu i per a la teva família. Un homenatge i un record preciós.
Em va impressionar molt, quina cursa més bonica!
Gràcies David, per l’amor que ens fas sentir a tots.
Montse Prats"
Avui és 17 de maig. Fa dos anys, avui va ser el darrer dia que vaig veure al David amb vida conscient. Aquell dia quan des de l'autocar, i amb una mirada que no oblidaré mai, em va enviar un SMS que deia: "adew"
Vídeo de les animadores de la Cursa del David, les 'Cool Dancers'.
Coreogarfia original de l'Anna.
19 comentaris:
Natxo, tan de bò la Cursa de fa una setmana "servís" per palesar, un cop més, que hi ha tantíssima gent al vostre costat, donant-vos suport moral i animant-vos a continuar amb il·lusió, mantenint ben viu el record d'en David, però sense mal, i amb l'energia necessària per tirar endavant, les teves estimades Annes i tu.
Una abraçada ben animosa per tots vosaltres.
Va ser una cursa molt emotiva.
He llegit la carta de la Montse Prats i haig de dir que on jo estava (de control davant de casa vostra) no hi havia silenci, al contrari, tots i cadascun dels corredors que passaven per aquell punt, per sota del cartell amb la foto del David, aplaudien amb ganes, amb sentiment, no sé d'on treien les forces però sé que els seus aplaudiments ressonaven per tot el carrer. Fins i tots alguns, molts, feien un salt i alçaven el braç per poder tocar la foto del David.
Va ser un homenatge impressionant.
Estimada família, estava esperant amb ansietat el vídeo,perquè estava segura que en faríes d'un, Natxo.
Quina solidaritat, quan amor hi ha entre els espacis entre persona i persona... quanta estimació pal David... és tot el que ens han ensenyat tots 4 plegats...
Recorda una cosa: Silenci, moltes vegades no vol dir oblit, sinó tot el contrari.
Us estimo!
Veig -i llegeixo- ara la segona part del teu article, i un calfred enorme recorre el meu cos quan arribo a l'últim paràgraf. Molta força, és l'únic que puc dir; molta força, amics.
17 de maig....
Un dia en que en David va marxar amb els companys a pasar uns dies feliços...El darrer cop que el vas veure tal com era...
Però encara HI ES, tu millor que ningú ho sap...
Hi es dins el teu cor,t'acompanya quan corres, quan treballes, quan dorms,sempre hi es al te costat, i mai, mai et deixarà sol.... i tu el veuràs sempre , el sentiràs sempre al teu costat, siguis on siguis, perque forma part de tu, de la teva vida i has aconseguit que hi sigui present amb la de molts altres ... I amb els teus records ens ajudas a coneixe'l una mica mes....
Jo n'estic encantada de coneixer en David i cada vegada que et "sento parlar" d'ell
perque no son mots escrits en un blog, si no que et "sento" quan escrius.... me'n al.legro mès...
En David m'esta ajudant molt Natxo, a percebre i veure les coses desde una altra perspectiva....
I de tant en tant com ja et vaig dir, hem pica l'ullet per dirme que tambè hi es al meu costat.....
Una abraçada molt , molt i molt forta per tots quatre..
Bones Natxo, gegant és l'ambient que es veu en el video de la cursa del David, és per emprar només un minúscul adjectiu.
Està claríssim que el soport que teniu és el que us mereixeu i el que treballes per respectar la memòria del teu fill.
Al seguir-vos se'ns posen els pels de punta i la sensació de germanor és total, impressionant la resposta.
Amic meu, seguirem al teu costat i recordarem sempre al David. Fins ara familia...
Hola,
Nosaltres érem fora aquell cap de setmana, però curiosament diumenge al matí el vam passar a Berga i també hi havia una cursa (em sembla que era alguna cosa com un campionat de curses d'alta muntanya, no ho recordo ben bé), i em va fer pensar que en aquells moments s'estaria fent, o ja hauria acabat, la cursa del David. De veritat que us vam tenir en els nostres cors. Moltes felicitats per l'èxit que ha tingut, deu ser tot un goig per vosaltres.
Finalment, avui he vist un article a El periódico, el llibre que ha escrit una mare que va perdre el seu fill (no era un nen, crec recordar que tenia 32 anys), víctima d'un càncer. No sé si és una bona recomanació o no, però en tot cas, us deixo la'dfreça:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=613364&idseccio_PK=1026
Endavant!
És admirable la quantitat de gent que es movilitza i us dóna suport.És per està molt orgullós.En el meu cas i de tota la meva família, la imatge del David està sempre molt present.
Per mi va ser la meva primera cursa de 10 km i per aquesta cursa vaig voler preparar-me i a partir d´ella vaig conèixer el mundillo de les curses, les quals m´han enganxat.
És un plaer veure el recolzament que us dóna la gent del poble i l´ho bé que parlen de vosaltres,
però no és per menys veient també l´implicació que tenia amb totes les activitats de Sant Quirze.
Una abraçada.
ALL FOR ONE AND ONE FOR ALL
Avui ha tornat a sortir el sol.. com sempre ,encara que n'hi han dies,que uns nùvols grissos no ens permeten veure'l... Però si mirem mès enllà, veurem ,com no em canso de repetir, un nùvol blanc on hi es en David, envoltat pels ratjos de sol i enviant-nos el seu somriure permanent...
I deu ser content de veure la seva familia en el seu dia a dia i si els veu tristos, els hi envia un senyal, perque aquesta tristor es transformi en un altre somriure... Soc aqui pares, no patiu, soc feliç, n'estic content i molt orgullós de vosaltres i us admiro per com esteu escampant la meva presència, la meva VIDA, perque i soc viu pares, un altre tipus de vida que poder encara costa d'entendre perque no hi soc físicament, però com hi soc al vostre cor i el de molts altres... no patiu per mi, perque SOC AQUI ,intentant donar-vos l'empenta per continuar amb la vostra vida, de la qual jo he format, formo i formarè part per sempre...
Recordeu el passat pares ,però nomès per reviure tots aquells moments feliços...
Els tristos intente-ho deixar-los
al calaix dels oblits.... Sé que no es fàcil pares....
Però jo hi soc feliç si us veig feliços..
I tu Anna, la meva estimada germana amb la teva dolçor, amb aquest somriure teu tan ensisador i amb la teva empenta...Entre tots dos (a més de totes les persones que us donen un cop de mà), aconseguirem que els pares i tota la nostra família continuin vivint amb joia, empenta i amb
la meva presència, no física, peró si sempre dintre els vostres cors, tant plens d'amor..
Us estimo. No patiu per a mi , jo soc feliç veient-vos cada día...
I pares, darrera dels nùvols grissos, sempre romandrà el meu núvol blanc desde on us veig cada dia...
Us estimo pares, Anna
I mai deixaré de fer-ho perque tot l'amor que rebo de vosaltres em fa encara estimar-vos mes.....(David)
Un petò mol fort per tots quatre.....CHUS
Hola David, em trec el barret perquè amb només 12 anys que tenies quan ens vas deixar (maleïda fatalitat!!), deus haver deixat una petjada molt profunda i estic convençut que et mereixies els pares que has tingut. He llegit la carta que ha escrit la Montse i estic d'acord amb algun comentari que he llegit després: silenci no vol dir oblit sinó que en certs moments ajuda molt més a reflexionar, recordar, etc. Jo, quan vaig a veure qui va ser la meva companya fa uns quants anys, i m'he de limitar a fer-ho sabent que està darrera una làpida, sempre ho faig en dies i moments que sé que no em trobaré ningú al cementiri. El silenci és la meva millor companyia en moments com aquests i no destorba ningú. Parlo, penso, recordo i marxo fins una propera visita.
Una abraçada.
Joan Carles
Realment va ser una cursa mot bonica i plena de sentiment a on el David hi va estar present a cada carrer, a cada racó, amb cadascun dels corredors donant-los l'empenta per poder arribar a la meta sense massa patiment!!
Una abraçada ben gran per tots 4!
Montse
He vist els vídeos de la carrera. Un dia emocionant en record del David. I molt bonic, també. Una abraçada!
Estimada familia.
M'agradat molt mirar el video de la cursa del DAVID,molt emocionant.
Que bé que us haureu sentit poder compartir aquest dia tant especial amb la vostra gent.
Una forta abraçada i un petó.
NATXO, ANNI, DAVID i ANNA.
Mercè.
Avui es el meu aniversari.. quines paradoxes té la vida... mentre jo cumplia anys,fa dos, sonava un telefòn a casa vostra.... amb una noticia colpidora...
Però avui dos anys desprès, en David m'ha felicitat donant-me el regal mès preciós que un pot rebre... El seu somriure plè de vida... I mirant els estels n'hi havia un que avui amb la seva brillantor.. se que era en David picant-me
l'ullet...David, m'agradaria que cada any que pogui complir
en "aquesta" vida m'enviesis aquest preciós regal....
I el dia que agafi el tren per viatjar on ets tu, poguem trovar-nos , jo et convidarè al meu nùvol, que segurament no serà tan bonic com el teu... però quan et vingui de gust el compartirem....
Molts petonets David...
I moltissimes gràcies pel teu regal... Natxo, Annies, gràcies a vosaltres per haver-me permès coneixer en David... i desitjaria coneixe'l cada dia mès , si m'ho permete-ho.
Una fortissima abraçada per tots quatre ja save-ho que us ofereixo tot el que soc... Us allargo la meva mà, us dono la meva espatlla per compartir tot allò que us vingui de gust...I com no, tambè el me somriure per poder somriure tots plegats...
Mots i molts petons....
Querida Familia:
He visto los vídeos, fotos de las carreras. ¡Qué carrera tan grande y qué ambiente tan bueno se ve!. Yo pensé que sería una carrera más pequeña en cuanto participación y organización, pero ya he visto que no. Me alegro que hayais consolidado ese deseo de recordar a David. Que grandecita está Anna.
Felicidades a Chus, (encima de mi comentario), que hoy debe ser su cumple.
Un abrazo especial y os digo unas cositas más en el privado. Pili.
Gracias Anónimo (Pili)...
Como ya comenté,hoy es un día en el que cumplo años...Hecho que por un lado me permite estar físicamente al lado de mis seres queridos un año más y por el otro no puedo evitar que sea triste porque coincide con una fecha en la que David entró en un sueño profundo para vivir otra vida... Pero como a David no le gustará verme triste y sigue estando y estará por siempre en el corazón y en la VIDA de todos los que de una manera u otra le hemos conocido...el mejor regalo que puedo recibir, es pensar que con nuestros granitos de arena, consigamos construir una bonita playa...llena de color ,de sensaciones, de emociones en la que podamos compartir y llenar de amor esos pequeños huecos, ya que a veces el mar con sus movimientos ondulantes , se lleva esos granitos de arena...unos permanecen otros desaparecen, pero la mayoría suele devolverlos a la orilla, para que puedan seguir formando parte de esa preciosa playa...
Un abrazo..
I per vosaltres, Annies Natxo i David una fortísima abraçada i molts petons,d'aquest petit granet de sorra, que voldría formar part d'aquesta platja de sorra blanca...
CHUS
Hola Natxo:
Soc la eivissenca. Me he enganxat al teu blog. Sento que el David es una persona especial i la seva familia se està encarregant de que tothom, el conegui o no, ho sapigue.
La cursa es una manera molt polida de recordar-lo i les fotos demostran el bon ambient que es devia respirar aquell día.
Per cert, la carta de la mestra del David, es molt polida.
Un abraç molt fort desde les illes i segueix contan cosas del David.
Natxo,
El montaje fotográfico me ha emocionado mucho. En todo momento lo he visto con los ojos llorosos, pero al llegar a la última foto en la que se te ve cruzando por debajo de la pancarta con la foto de David, ahí ya no ha habido forma de reprimir las lágrimas. Muy emotivo. Gracias por compartirlo con nosotros.
Salu2 y kms!!
A mi m’agradaria fer-vos arribar una reflexió sobre aquesta cursa, que té un fet especial, diferenciador, que l’envolta.
És el fet que estigui muntada en memòria d’en David Rovira.
No vaig tenir la sort de conèixer en David.
Tan sols fa un any i mig que conec en Natxo. Però de bon principi vaig quedar impressionat per la forma com afrontava aquesta bufetada duríssima que la vida li havia donat. No en tinc ni idea de com jo hagués entomat un fet tan colpidor com la pèrdua d’un fill, però tinc molt clar que la manera en què en Natxo i la seva família ho han fet ha estat una gran lliçó per a mi.
Fets com aquests m’ensenyen a relativitzar problemes que et semblen importantíssims i que a l’hora de la veritat no ho són, a valorar el que tenim quan ho tenim, a...
El diumenge passat al poliesportiu de Sant Quirze es respirava un ambient especial, de suport, de col.laboració, on un grup de gent molt diversa s’aplegava i treballava colze a colze per aportar el seu petit gra de sorra, perquè tot sortís bé, perquè la cursa fos un èxit, perquè es mantingui ferm el record d’en David.
Les emocions a vegades no contingudes apareixien en forma de llàgrimes quan alguns dels corredors passàvem davant la casa d’en David, on rebíem l’incombustible suport en forma d’aplaudiments dels membres de la seva família.
En David es pot sentir molt orgullós de la seva família i de tota l’estima i amor que rep de part d’ella.
Família Rovira Alsina, una abraçada ben forta.
Publica un comentari a l'entrada