MAIG

“El proper mes de maig serà el teu gran mes, David”. Quantes vegades vam repetir això al començament del 2007. I és que en aquell mes coincidien la realització de tants somnis del David que fins i tot vam témer per la impossibilitat de conciliar totes les dates. Però, de manera sorprenent, tot anava encaixant per tal que pogués gaudir de tot.

Primer, unes colònies a Port Aventura. Per fi una visita, amb els amics en lloc dels pares, a un dels seus estimats parcs temàtics, on poder multiplicar les sensacions de diversió i autoestima, on poder fer gala de tot el seu coratge. Després, l’assistència al GP de Formula 1 a Montmeló, fruit d’un rampell de bogeria meva quan molts mesos abans havia comprat dues entrades caríssimes perquè pogués viure en directe una de les seves incipients passions d’adolescent. Pocs dies després, l’esperat viatge a Hongria amb els companys, tots més grans que ell, de l’Escola de Música. Un viatge molt desitjat per ell, amb un grup on se sentia especialment còmode, del qual estava orgullós de formar part i en el qual nosaltres, com a pares, teníem moltes esperances. Per fi, podria viatjar amb avió, un íntim desig fins llavors frustrat per la covardia del seu pare. I finalment, la gran culminació el 25 de maig: la Nit Màgica. Una festa que se celebra a Sant Quirze cada dos anys per acomiadar els nens de l’educació primària. Una festa que ell havia viscut sempre intensament com a espectador i que esperava des de feia temps amb passió.

Hem pensat sovint en aquelles paraules, que vam repetir a casa una vegada i una altra, com amb una mena de fixació per valorar la meravellosa vida que tenia el David . I, efectivament, aquell mes de Maig va ser el seu mes. Perquè a part de complir quasi tots aquells somnis, també es va trobar amb la mort.

Té un component premonitori tan frapant que de vegades em consterna. Però ara, potser més sovint, em consola. No pot ser tanta casualitat.

Curiosament, no va arribar a viure la Nit Màgica. Va morir el mateix dia en què s’havia de celebrar. Dos anys abans, jo havia encapçalat des de l’AMPA la iniciativa de tornar a realitzar una nit màgica espectacular, perquè el meu nen en pogués gaudir-la com sempre havia desitjat. I ves per on, va morir aquell dia. Justament.

Per descomptat, la festa es va ajornar uns dies. I em sembla que no porto massa bé que finalment se celebrés uns dies després. De fet, hi ha fets, silencis i actituds que no porto gaire bé i encara em costen de perdonar, la qual cosa només em perjudica a mi, ho tinc clar. Però bé, potser en parlo algun altre dia. Diuen d’aquest espai del David que és tan bonic, que només hi ha amor i bons sentiments, que millor deixar-ho així, de moment.

El cas és que el mes de Maig ja torna a ser aquí. I el temo.

Avui he vist els primers nespres de la temporada...

Nous prendrons le temps de vivre
D'être libres mon amour
Sans projets et sans habitudes
Nous pourrons rêver notre vie

Viens, je suis là, je n'attends que toi
Tout est possible, tout est permis

Viens, écoute, les mots qui vibrent
Sur les murs du mois de mai
Ils nous disent la certitude
Que tout peut changer un jour

Sant Quirze, avui, 3 de maig del 2009