La Gemma avui fa 9 anyets

"Avui és el cumple de la meva princesa. Fa 9 anyets, que va néixer una criatura impressionantment maca. Tenia una pell blanca i sedosa, uns cabells que l'acaronaven, suaus i brillants, i uns llavis que enamoraven. Acostumada a veure els bebès “falsament guapos” al néixer, vaig quedar tan sorpresa de veure que no era només amor d’una mama, era realment una criatura sorprenentment preciosa i tan tranqui·la. Respirava harmonia i acostumats al terremoto del Sergi, no ens sabíem avenir. Creiem que aquesta pau duraria 2 dies, però no va ser així, la Gemma era tranqui·la, segura, bella i amb una alegria sempre present en els seus petits clotets de l'hermosura.

Avui és un dia dur, tot el que podria ser i no és, tants plans i il•lusions. Tantes vegades comentant al Jordi, "t’imagines aquesta nena lo especial i guapa que será quan sigui gran?, has vist quina bellesa té tant interior com l'evident exterior?". Sempre dormia plàcidament, mai no es queixava i mai no plorava. Es conformava amb tot, i treia importància SEMPRE a les tonteries pròpies de l'edat. Sorprenia a tothom amb el seu “NO passa res”… Però també haig de dir que tenia caràcter, amagadet això si , i només el treia quan creia imprescindible fer-se respectar, pero i tant que en tenia. Jo mateixa em vaig sorprendre un dia, en veure la seva reacció a casa d’uns amics, on la seva amigueta no parava de molestar-la i fer-li la vida impossible. Però la Gemma ho va tenir clar. - Prou mama, ja no puc més. Ens anem a casa sisplau -…però no amb veueta suau , no, sinó amb fermesa i tan, tan segura, que tots ens vam quedar de pedra. I no vaig dubtar ni un minut, vaig decidir que li havia de fer cas. Era un avís clar d’una nena petita amb una maduresa espectacular.

Per desgracia, va demostrar-me posteriorment amb creus, a mi als doctors, als familiars i a tothom, que era una personeta molt molt madura, molt segura de si mateixa i molt valenta. Positiva i alegre i amb moltes ganes de viure. Però algú va decidir que no havia de ser així. Jo encara lluito per no pensar en el perquè, però segueix sent una historia pendent.

Per tant Gemma, princesa de la meva vida, des d'aquí la mama t’envia un petonet i una abraçada mimosa mimosa. T’enyoro moltissim, cada dia, cada minut . Ets present sempre i en tot moment.
Saps que el Sergi el tenim enamoradet JE JE, quin babau , eh princesa?. Esta coladet per la seva Laia... Bé , mentre el tinguem així de tranquil•let tot va bé, veritat?. Quants cors no trencaries tu.....!!.

Be princeseta, vaig a treballar una miqueta , però vull deixar veure aquesta carta a alguna persona molt especial, JE JE, ja saps qui, tens als seus nens al teu costat, al guaperes del David, que segur que et dóna bons consells i a l’Eva que deu ser el teu punt de referència. No, no me'n oblido dels altres peques, i tu tampoc.
Recorda amor meu que sempre t’estimaré, ara i sempre. La mami."