El passat dia 2, un cop acomodat l’esforç fet per implicar-me en el Nadal de manera que l’Anna pogués ser feliç, i que alhora fos suau per mi, vaig agafar consciència que un cop més s’aporpava l’aniversari del David. 16 anys. Una altra data per agafar forces i intentar afrontar-la amb calma, il.lusió i agraiment.
I em vaig deixar portar per pensaments que no em permeto mai i em vaig preguntar com seria ara el David…
I em vaig sentir desolat per no saber com celebrar aquest nou aniversari.
I navegant per Internet, buscant una cançó del grup ‘Maldita Nerea’, vaig descobrir per casualitat, en un raconet, un videoclip de nom ‘16 añitos’.
I la sorpresa va ser descobrir que era una cançó del Dani Martin, el cantant favorit del David…
I l’emoció va arribar quan vaig veure l’actor del clip i comprovar que era el David; se’m mostrava com seria amb 16 anys…
I carregat d’agraïment, de consol i de pau, em vaig guardar aquest vídeo per celebrar que avui fa 16 anys vaig tenir l’immensa fortuna de conèixer al David.
I aquest és el meu regal, el meu tresor, arribat directe de no-sé-on. Moltes felicitats, fill.
"Los valientes son los que son de verdad
y los fuertes ni sus guerras
los valientes los que saben llorar
con la cara descubierta"
28 comentaris:
Encara que jo només conec el teu David a través de les fotos del bloc,també trobo que s'hi assembla moltíssim al nen del videoclip.
Un regal fantàstic!
Per molts anys David!!! 16 petons ben grans!!!
Sempre dins del meu cor!
Una abraçada Natxo!
Montse
Bon dia Natxo, estic molt content d'haver-te vist recentment i no només com a client eh? sinó com amic, curiós també el dia 9 que ens mig relaciona imaginàriament, i com a super papa que ets l'homenatje continu -ara 16-, només et puc manifestar afecte, apreci i admiració i alhora també en l'antioblid d'en DAVID, una molt gran abraçada de l'enric..
Els aniversaris arriben un altre any, i penso que els nostres cors es van preparant cada vegada de diferent manera... Sempre dins el meu cor, estimat David!!!! Una forta abraçada plena d'estimació Natxo!!!!
En un dia així, Natxo, de ben segur que el més important és el que constates gairebé al final del teu escrit: la fortuna d'haver-lo conegut, d'haver-hi compartit tots aquests anys... i de continuar estimant-lo com des del primer dia!
Em sembla preciós la manera de recordar el David el dia del seu aniversari(com passa el temps,16 anys...).
I com diu algú en el seu comentari,és important el "antioblid",sempre hem de mantindre viu el record dels que hem estimat,i encara que no estiguin fisicament continuaran sempre en el nostre cor.
MOLTES FELICITATS DAVID!
I per tú Natxo,molts ànims(segur que avui és un día difícil),però
has de seguir endavant per totes les coses bones que t'envolten.
Una forta abraçada.
Esther i Carlos.
Et puc dir una cosa? Ja sé que potser no em creuràs, però el primer cop que vaig veure el videoclip vaig pensar en la primera foto del David que vaig veure quan us vaig "conèixer" pel blog. M'hi va fer pensar moltíssim. I de retruc vaig pensar en tu, perque sabia que aviat seria el seu aniversari i volia pensar que la serenor t'acompanyaria. Me n'alegro que sigui així.
Una abraçada molt i molt forta.
Holes Natxo!! el temps passa ràpid i sembla que fos ahir quan ens vam coneixer amb aq bloc!! d'això ja fa 4 anys!!! aquesta cançó és maquíssima i segur que al David li encanta!!! és un bon regal!! l'important és seguir compartint amb ell aquests petits moments perquè això et fa sentir més a prop i sobretot et fa sentir que el tens al teu costat!!
Moltes felicitats a tots dos!! hi ha una frase que m'agrada molt del llibre el secret que diu "Els teus pensaments i les teves emocions configuren la teva vida"
Molts petonetsss
eva_yam
Natxo, que una vegada més no deixes indiferent, que emociones amb el què dius i en com ho expliques. Aquesta cançó ja fa uns mesos la vaig escoltar i saps, de seguida vaig pensar amb el David, i vaig pensar amb tu i que si un dia l'escoltaves segur que li veuries reflectit i que segur que et provocaria un munt d'emocions.
Flipo, i admiro aquesta força que tens, aquesta força que treus...
Res més, ha estat un impuls escriure't per compartir això
Hola Natxo.
"...la muerte en sí no existe. Cuando alguien muere se transforma en la gente que ha conocido. Sus recuerdos perduran, su VIDA SE DIVIDE ENTRE LA GENTE QUE CONOCIÓ. Es como si se multiplicara en mucha gente."
El David no només s'ha multiplicat entre els que el vau conèixer sinó entre moltíssimes persones que no el vam arribar a conèixer quan era entre nosaltres, però sí a través teu. I això ha estat gràcies a tu, i sembla com si seguís creixent.
Res, Natxo, sols t'ho volia comentar.
Un petó ben gran, i una abraçada encara més gran
En un espai gran de la memòria i del cor les mestres guardem" petits tresors", el record d'en David és càlid, dolç, ple de tendresa i amb una bondat infinita, aporta llum i agraïment , ha estat i és un plaer poder conèixer i estimar els teus fills i a vosaltres dos. Molts petons, Elisabeth.
Natxo, Annes, continuem pensant en en David, cada 9 de gener i cada dia de l'any. Una abraçada.
Estimat Natxo,
Molts petons, com ja saps estic al teu costat.
Curios es la meva canço preferica .. trobo que diu tantes tantes coses . Es poden interpretar tants sentiments i tots profunds.
Ostres, m'he fixat tantes vegades en el protagonista "el nano" .. la seva mirada innocient, la seva expresio ... increible tens rao es "tipus" David. Pero que n'arriba de ser curios tot plegat .
Un peto David ... fins molt aviat
Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)
Natxo, he tornat al teu blog cercant informació de la cursa a la que aquest any no faltaré (volia anotar la data).
Torno a plorar quan llegeixo el que escrius i només puc dir-te que sigui on sigui, el David estarà molt i molt orgullós de vosaltres.
Tot l'amor que es respira en aquest blog és simplement impressionant.
Jo no he tingut el plaer de conèixer al David, però és espectacular la força que transmets amb les teves entrades al blog.
Espero veure't al Maig.
Natxo, un record molt especial des de la distància. Cuida't molt, continua cuidant a l'Anna i l'Anneta com fins ara i estima, sobretot!!! Un petó!
montse
Hola Natxo com sempre em quedo sense paraules.
Ets un pare genial i el David segur que està molt orgullòs de tu.
Una molt forta abraçada
Un "pivón" (como dice la niña de un chico guapo), así sería David, con sus primeros ligues, seguro que un gran estudiante, alto, guapo y ya tendría decidido que estudiaría. Así es como pienso en él a menudo.
El día 9 lo primero que dijimos fue: hoy es el cumpleaños de David. Y recordamos, el día que nació, que se acostumbraba a celebrar junto con el de Pol. Un día difícil.
Un beso,
Abans del dia 9 ja pensava en el aniversari del David, però volent trobar unes paraules que transmetessin una mica de consol ho d'ajut he arribat al dia 14.
Nomes dir-te que amb el meu pensament i la meva estimació, puguis sentir-te acompanyat en aquest camí tan difícil d'acceptar l'absència i felicitar.te per els dos fills que de ben segur t'ajuden a créixer i atreure el millor de tu mateix.
Natxo,en els moments de tristor o en els de felicitat, sempre aprop per poder poder compartir.
Moltes felicitats.
Àngels.
Hola Natxo,
Doncs en David seria segurament, tot i no coneixen res d'ell i del seu entorn només veiem fotografies, un adolescent amb inquietuts molt bones, segur!
Adolescents que passen "l'edat del pavo" una mica més light....;) perquè tenen inquietuts bones, com per exemple ell tenia la música no?? no sé si m'etivoco! i aquesta és l'única que conec...
I un bon xicot,amb molta bondat, la seva mirada ho transmet!
També voldria dir.te Natxo que heu d'estar molt orgullosos de tot el vareu fer per en David (i per l'Anna clar), he estat mirant les fotos i amb la seva curta edat va poder visitar i gaudir de moltes moltes coses! Vareu poder ensenyar-li molt de món en poc temps....
Ah i la cançó....maquíssima, a mi m'encanta la frase "los valientes los que saben llorar
con la cara descubierta"
Hola David! Hola familia! Que tal todo? espero que bien. David, queria deciros que por fin mi sueño se ha hecho realidad, !!!ya soy MAMA¡¡¡¡ ahora mismo estoy super emocionada escribiendote. Ya sabeis lo que he sufrido y lo que me ha costado conseguirlo,pero al final el sufrimiento ha merecido la pena. Tengo un bebe precioso, se llama Alejandro y es muy bueno. Acabo de darme cuenta que es capricornio igual que tu David, espero que se parezca un poquito a ti (me encantaria) tambien me gustaria que nosotros seamos la mitad de buenos padres que sois vosotros. Muchas gracias David por estar tanto en mi pensamiento, me ha ayudado mucho pensar en ti. Un abrazo muy fuerte a toda la familia.1B7
Natxo, he arribat per accident al teu bloc, i m'he sobtat en veure la foto del David, doncs s'assembla molt al meu fill gran (canviant-li només el color del cabell). M'ha emocionat la vostra història, una història d'amor entre pare i fill... I m'ha fet pensar com n'és de fràgil i breu la felicitat a la nostra vida; hem d'aprofitar al màxim les treves que ens donen les desgràcies i les males notícies, perquè tard o d'hora arriben: això és el que he aprés de vosaltres... i crec que potser he millorat una mica com a esser humà desprès de conèixer la vostra història. Moltes gràcies Natxo, moltíssimes gràcies David.
@Núria S.S., em sembla que no ens coneixem i no tinc el tau mail, per això m'adreço a tu a través del blog. Gràcies per visitar-lo i per deixar les teves paraules.
Efectivament, una de les coses que més pau m'ha donat en el meu dol és tenir la íntima certesa de que no va quedar res pendent que jo hagués pogut fer. Tal com com aprecies per les fotos (merci per aturar-te a contemplar tot el que diuen) els meus fills van tenir una infantesa intensa i plena d'estimuls i activitats. No vaig estalviar un segon d'hiperactivitat, tot i que de vegades l'Anni es ressentia d'aquell ritme. Però ara dono gràcies d'haver-ho fet, per mi, va ser com una premonició de que hi havia poc temps i s'havia d'exprèmer al màxim...
Un petó i moltes gràcies pels elogis i les paraules tan boniques dedicades al David. Era un nano tremendament especial, amb uns valors intrinsecs meravellosos.
@Ernest, igualment m'adreço a tu a través del blog, pq no tinc cap referència més teva.
Sigues molt benvingut al Blog, tu dius que has arribat per 'accident', bé, potser´és que havia de ser així...
Aquests tres anys i mig, jo també he aprés molt. Entre d'altres, he aprés i he incorporat de manera profunda a valorar l'instant present, i això em dóna una força inaudita. M'agradaria que la gent del meu entorn aprengués de la meva vivència per no deixar-se vèncer pèr la queixa, el victimsime, l'apatia... tot és tan fràgil que, sovint m'entristeix veure que moment que es malbarata amb qualsevol obsessió, moment que es perd per sempre, per un mateix i pels qui l'envolten. Però, en fi, cadascú ha de fer el seu procés, i ho entenc.
Però m'ha agradat llegir el que deies i que per uns moments, la història del David, aquesta "història d'amor entre pare-fill", expressió que tu esmentaves i que m'ha arribat al cor, t'hagi servit per fer aquestes reflexions.
Una abraçada, Ernest.
Avui he acabat de llegir tots els articles del bloc: he après molt. Per una banda he pogut observar l’evolució del dol d’un pare que ha perdut al seu fill, cosa que per a mi era totalment desconeguda. Per altra, he vist una veritat que ja intuïa: que hem d’estimar cada dia, que hem de desfer-nos de les nostres actituds negatives (només fan nosa), que hem de respondre les males cares amb un somriure, i que hem d’aprofitar els moments en que la desgràcia no ens colpeja, perquè són aquests els moments pels quals van la pena viure. Moltes gràcies David, i moltes gràcies Natxo, per la lliçó.
Ah! Recorda’t de fer-li molts de petons a la petita Anna, abans que sigui massa gran i te’ls rebutgi !
Per molts anys Anna!!
Un petó ben fort per tots 4!!
Montse
Acabo de veure el videoclip del Dani Martín, és increible com s'assembla el nen del video al David, i la cançó és preciosa...
Ahir vaig veure al programa de la Ana Rosa Quintana l'entrevista que li feia a Juan José Cortés, el pare de Mariluz, m'encanta sentir parlar a aquest home, ja vaig quedar alucinada llegint fa temps una entrevista que li feien en un magazine d'algun diari, "Cortés y valiente" deia el titular, i ahir, escontant-lo vaig pensar en tu Natxo, perque també m'encanta llegir el teu blog, i vaig decidir que tenia que dir-t'ho, fa temps que et segueixo, vaig descobrir el teu blog a travès d'un amic (una persona maravellosa també) i t'admiro i ploro i m'emociona la teva qualitat humana. Hi ha un paralelisme, tots de la trista pérdua dels vostres fills heu tret si més no un sentit per seguir lluitant, per viure, i ens dóneu a la resta el gust de comprovar que en aquest món hi han persones tant maravelloses. Gràcies Natxo, de veritat!
@SandraVP, gràcies per llegir el blog del David i per emocionar-te. I gràcies per tots aquests elogis tan bonics.
De vegades em pregunto si he de continuar amb el blog, ara que he aconseguit elaborar el dolor i els records, però comentaris com aquest m'encoratgen a continuar.
Gràcies a tu.
(t'escric per aquí pq no tinc la teva adreça de correu)
Natxo,
La Núria S.S sóc la Núria de l'empordà que ja et vaig donar el mail, recordes??
Aprofito per dir-te que si ja has elaborat el dol....i escriure aquí el blog et fa remoure moltes emocions...doncs tots els que el llegiem i/o llegim segur que estarem més que contents saber que has pogut fer un petit pas endavant a la teva vida!
El que s'escriu perdura per sempre....
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada