9 de gener del 2014

CARTA DE L'ANNA


"9 de gener. Sembla increïble com passen els anys. Avui ja fa 19 anys que vas arribar, i encara recordo com em deies que de gran em tornaria una "adolescent antipàtica" a casa com tu aquells últims anys. No solies parlar gaire del futur, encara amb 12 anys et quedava imaginació per mi, al crear superherois, jocs o el que fos. En canvi jo tenia molta pressa, pressa de ser com tu, de ser la gran del cole, poder-me fer messenger, tenir mòbil... i ara ja t'he passat. Encara em segueixo sentint la petita que imita cada passa que dones. Intento imaginar-te tot gran, donant-me consells, amb la teva habitació revolucionada la qual no em deixaries entrar, allunyant-me el màxim possible dels teus amics o amigues... Sempre ensenyant-me a créixer, cosa que mai has deixat de fer. També m'agrada recordar-te amb 12 anyets com el millor perquè potser ara, avui, t'odiaria molt! Coses de germans... és el que té. Erets un nen molt especial, sempre un pas per davant de tothom, amb els teus silencis llargs que em posaven dels nervis, les teves preguntes o petites frases que deies en el moment just que marcaven tant, les teves innovacions creatives, etc. Trobo pocs els anys que hem passat, m'agradaria haver tingut uns quants més. Tota la vida recordaré que en un somni em vas dir que havies de marxar perquè no podies quedar-te. Des de que vas arribar al món un 9 de gener del 1995, has canviat la vida de moltes persones. En 12 anys has deixat una llum que no veiem però sí sentim. M'agrada dedicar-te estonetes encara que siguin amb llàgrimes o amb somriures. I com ha de ser, el 9 de gener sempre serà el dia del David. I encara que aquest any no hi hagi una festa al "chikipark" o al cine, celebro aquest dia, sentint-me més a prop que mai de tu. T'estimo i et segueixo recordant, per molt difícil que se'm faci seguir el compte de anys que faries. Així que canviem papers; em recordaràs tu a mi? Felicitats allà on siguis"

  -Anneta
(publicat en Facebook 9.gener 2013)

16 comentaris:

Ingrid ha dit...

Sempre el recordarem anneta segur que esta orgullos de tots nosaltres, molts anims a tota la familia i un peto ben fort princeseta

Montse ha dit...

Un aniversari que sempre durem al cor, gràcies per compartir els teus sentiments envers en David.

Picarol Blau ha dit...

Estimada Anna , avui en David en fa 19, molts el tenim present en molts moments del dia a dia, i com tu dius li dediquen un somriure, una llàgrima que s'escapa, un cel estrellat on busquem l'estel més brillnat. Tu fas possible que continui present entre nosaltres, no ets una" adolescent antipàtica", ets una persona que ha crescut i ha après a estimar i respectar el seu record i fer-lo present de manera positiva. En David és especial, però tu també, heu tingut uns pares genials, entregats a vosaltres,plens d'amor per vosaltres dos i ara tu ets una persona plena , molt valenta i generosa que de ben segur sempre et recordarà el teu germà, i t'ajudarà co ho ha fet a molts nosaltres, un petonàs molt gran Elisabeth

Anna E ha dit...

tens raó Anna sempre estarà amb tu allà on vagis.. Força reina i sempre els qui haguem conegut el David sempre estarà amb nosatres

Carme Rivera ha dit...

Anna, bella Anneta.... Tots aquests sentiments fets paraules només poden sortir d'una ànima tan pura i tendra com la teva... M'has fet emocionar fins les llàgrimes... En ma vida no havia llegit un escrit tan ple d'amor com el teu. Gràcies per ensenyar-nos tant i tant! Gràcies per ser una gran Mestra en la meva vida!.Us estimo, i sempre recordaré al David.... I és veritat, el 9 de Gener el tinc a la agenda com "el dia del David" petons preciosa nineta!

Ah, i... Moltes felicitats estimat i sempre recordat David!

Unknown ha dit...

Felicitats!
Una abraçada molt forta,
Eva

Anònim ha dit...

Molts petons al David i tambe a tu Anna. Dolors mama d Sergi Gemma i Aina.

En record de l'Alèxia ha dit...

Una carta meravellosa, Anna, que vessa amor per tot arreu; una carta plena de matisos, complicitats entre germans, una carta que ens porta a en David aquí i ara, a través de la vostra vida compartida, en tants i tants records inoblidables. I el més extraordinari: com avui imagines en David de gran, i el fas viure d’alguna manera amb tu, perquè et guia i et fa créixer, i t’il·lumina. Felicitats, Anna, felicitats, David.

Anònim ha dit...

De tot l'escrit em quedo amb aquesta frase: "Des de que vas arribar al món un 9 de gener del 1995, has canviat la vida de moltes persones". No t'imagines fins quin punt és certa...

Natxo Rovira ha dit...

Ho vaig intuint..
I em fa bé de sentir-ho

Anònim ha dit...

Quina carta més bonica! plena de sinceritat i tendresa. Marc.

Natxo Rovira ha dit...

Gràcies Marc
A mi em va commoure. I alleujar. em va permetre conèixer una part de la vivència de dol de l'Anna, que fins ara havia mostrat força silenci respecte la pèrdua del seu germà. I ho he interpretat com un símptoma de desbloqueig. I tb em va fer descobrir noves anècdotes i una nova perspectiva de la relació entre ells dos. I tot explicat, com apuntes, des de l'autenticitat més genuïna i amb tendresa i sensibilitat.
Gràcies per comentar

CHUS ha dit...

Preciosses paraules de l'Anna en David. Segur que la teva llum , Anna, també es veu reflectida en el núvol blanc i es transforma en un mon plé de colors i energia...
Segur que ell està encantat veient com et fàs gran, perque encara que no hi sigui en el mateix plànol, deu pensar que sempre serà més gran que tú, però tú i ell sempre recordareu el vostres moments, les vostres vivències. El que heu viscut, res ni ningú us ho pot treure. Aquest llaç no es pot desfer, per anys que passin.
Petonets per tots quatre.

Chus

Bernadette ha dit...

Hola Anna!!! sóc la Berna i et volia felicitar per compartir en el blog aquests sentiment tan personal que el tenies ben endins teu com un tresor amagat. Et conec poc Anna i al teu germà David també, però el que sento quan et llegeixo és que has crescut en tots els sentits . Llegeixo i rspiro la teva pau i através de les teves paraules la pau de tota la teva familia. Encara que t extranyi, doncs ens coneixem poc...quan et vaig veure l altre dia em vaig alegrar molt perquè et vaig trobar "preciosa"tan pel teu aspecte com pel q es pot intuir de la teva personalitat..
Sabia que amb els pares que tens, creixeries plena de generositat i amor, però avui, després de llegir el teu escrit, el cor m ha somrigut. Gràcies bònica ...tot els amics dels teus pares tenim al David en el nostre pensament i a tota la vostra familia.
una sentida abraçada artista!!!

CHUS ha dit...

Preciossos sentiments els teus, Anna i preciossa la manera de transmetrel's. Un petonàs!

Enric ha dit...

Bona nit Natxo, em sembla poètic i fascinant tot el soport que rebeu, és ben merescut, i resulta enriquidor que li dediqueu l'atenció que comporta.

Quan llegeixo aquest meravellós blog i els comentaris que s'hi fan em dóna l'agradable sensació de calidesa, valoració d'una gran vida viscuda i sentit record, reflexa harmonia i pau, i mostra la dolça humanitat que val la pena practicar.

Tinc la bona casualitat de coincidir de tant en tant amb la teva filla, i ara al saber com parla del seu germà em sembla que la veig encara amb més bons ulls - és per estar-ne ben orgullós -, te'ns una preciosa complicitat.

Pròspera vida com a bones persones que sou ...