BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA

21 de maig del 2018

21 de maig


Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Entrada més recent Entrada més antiga Inici

"In Memori@m"

http://www.tv3.cat/videos/3779110/In-memoriam
Sinopsi: Mentre es troba a una petita ciutat del Brasil, la narradora s'assabenta d'un fort terratrèmol que ha assolat el seu poble a Itàlia. Durant moltes hores i dies d'angoixa, només pot obtenir notícies generals a través d'Internet. Connectada permanentment a la xarxa, va adonant-se que més enllà de la inanimada xifra de víctimes, hi ha una història, un present i uns somnis truncats rere cadascuna d'elles. I va descobrint l'existència d'un món paral.lel i virtual vinculat al dol i a la memòria. Fins arribar al blog dedicat a un nen...

9N2014.cat

Ahir, 9N2014, va tenir lloc la Consulta per la independència de Catalunya. Dia complex per controlar les emocions, perquè era un moment llargament desitjat, per l'ambient festiu i carregat de valors, perquè va ser la primera votació de l'Anna amb els seus 16 anys, perquè vam trobar antics mestres i companys del David i perquè la transcendència del moment em feia pensar amb pena en la seva absència tot i que de seguida, es van succeir un seguit de senyals sorprenents. Què em guardo per mi.


Carta a La Vanguardia 16-09-14




ARXIU del Blog del David

Intentaré alleugerir el pes del Blog i mantenir-lo actualitzat. Aquest és l'enllaç per accedir a l'arxiu de tot allò que ha format part de la història d'aquest blog. http://arxiublogdavid.blogspot.com/

Amics del blog del David

Vidal

Fa un any, uns pares trencats es van posar en contacte amb mi. El seu fiill, en Vidal, havia mort mentre feia esport als 16 anys. I tot cercant ajuda, van trobar el blog. L'emoció va aflorar quan em van informar de la data de naixement, el 9 de gener del 1995: el mateix dia que el David. Així doncs, avui tots dos fan 18 anys. Els capricis del calendari ens van unir, sense saber-ho, fa 18 anys i ens va posar en contacte anys més tard a través del dolor més colpidor. M'és inevitable connectar la identitat del meu procés vital amb els del Jordi i la Isabel, puc percebre les sensacions de plenitud d'aquell gener del 95, i la desolació del seu present. Avui, també vull felicitar en Vidal i desitjar als seus pares que també puguin anar recontsruint la seva VIDA, paraula que conté les mateixes lletres dels noms dels nostres nens.

MARTÍ

Aquest és en Martí. Demà faria 4 anys. Va morir el passat Agost.
"Es insoportable pensar en el futuro que nos espera, sin él", en deia fa poc el seu pare, Juan. Ell i l'Ana són, crec, molt valents, ja que es van posar en contacte amb nosaltres a UNH als pocs dies, tot buscant una mica d'esperança davant del desolador futur i algú a qui poder expressar el seu dolor i mostrar el seu immens amor pel seu fill. Des del blog del David vull també tenir un record pel Martí i oferir una mica de consol als seus pares en aquest dia en el que sé que tot és, encara, una mica més difícil. Un petó als quatre.

ÁDAM

L'Àdam va morir el passat 7 d'abril amb només 7 anyets. No el vaig conèixer en vida però ho estic fent ara i m'ha captivat, com diuen que captivava a tots amb la seva vitalitat i simpatia, per la tendresa que despertava. La seva història, la seva mort sobtada i incomprensible m'ha colpit produndament altre cop, quan ja em creia curat d'espants. I a més, em recorda molt al David. Des d'aquest espai de trobada, voldria retre-li el meu petit homenatge de record i enviar una abraçada sentida als seus pares, la Loli i en Jordi, a la seva germana Míriam, i també al Jordi Juanola, l'amic que ens ha unit, per la seva gran qualitat humana. Un petó al cel, estimat Àdam.Jordi Juanola 2011

01-11-2011 Entrevista a Catalunya Ràdio

"Com afrontar el dol" Entrevista a Els matins de Catalunya Ràdio. Francesc Soler i Míriam Tirado ens entrevisten a l'Anna, la Monste Mas i a mi. Seguim aprofitant cada oportunitat per intentar augmentar la consciència sobre el valor humà de l'acompanyament en el dol

Per la MONTSE MAS

El 7 de setembre va fer 20 anys que el Marc se'n va anar. Només tenia 4 anys. Nosaltres, arran de la marxa del David, hem conegut la seva mare, la Montse. És una persona extraordinària, que va seguir lluitant per la vida, en una època en que encara hi havien menys recursos que ara per afrontar el dol per un fill. I que ha consagrat la seva vida a ajudar a altres pares i mares que hem hagut de passar per aquesta colpidora vivència. Per això, crec que el record del Marc ha quedat definitivament imprès, a través de la Montse, en els cors de molts de nosaltres. El meu agraiment i record més emocionat amb motiu d'aquestes dates.

DAVID, COMPARTIM LES NOSTRES ESCENES FAVORITES? (5) "EL PLANETA DEL TESORO"

Feia molt de temps que no volia saber res del cine qua vaig compartir amb el David. Fa poc, em va caure a les mans un joc d'"el planeta del Tesoro" i vaig recordar com vam flipar tots tres, el David, l'Anna i jo amb aquesta peli. Any 2002... va per tu, David.

Sara

Amb motiu del naixement de la seva germaneta voldria tenir un record per la Sara. Fa quinze mesos la Sara va morir amb 13 anys en un accident domèstic del tot absurd. Jo no la vaig conèixer, però mirant les seves fotos no puc deixar de pensar commogut en la seva vitalitat. Una nena molt maca. Els seus pares li han dedicat una Fundació i una pàgina WEB preciosa. Des del blog del David una abraçada emocionada per la Monste i família, en aquests dies on es barregen sentiments contradictoris, intentant encaixar l'alegria per l'arribada de la Maria amb el dolor per l'absència de la Sara.

Àlex : 1 de Juny del 2007

El 1 de junio del 2007 murió Álex. Justo una semana después de David. También atropellado. Casi la misma edad, 13 años. En fin, más allá de las tremendas coincidencias y del duelo en paralelo, mis vínculos con Elena, su madre, se basan más en mi admiración por su carácter, con su eterna simpatía a pesar de la amargura y el escepticismo, y su valentía, ya que se ha sentido muy sola en Teruel, donde los recursos de ayuda son muy escasos. Bueno, Elena, te envío 'petons', esa palabra en catalán que tanto te gusta. Siempre es un placer hablar contigo, aunque siempre hablemos del mismo tema, nuestros niños, nuestra añoranza, nuestra rabia o nuestra esperanza.

8-març-2010

Nevada a Sant Quirze. L'Anna ha fet aquest nino al costat d'on reposen les cendres del David.

25-gener-2010: per la Princeseta Gemma

Avui fa tres anys ens va deixar una autèntica princeseta, la Gemma, amb només 5 anys. Però quina nena més preciosa... que maca per fora i sobretot, diuen els qui la van conèixer, encara més per dins. Plena d'una extraordinària sensibilitat i bondat. Una nena molt i molt especial.
Avui voldria dedicar una abraçada carregada de gratitud, d'emoció i d'infinita tendresa als seus pares la Dolors i en Jordi, i als seus germanets, en Sergi i l'Aina.
Us estimem molt, Dolors...

9 de Novembre


Un record per l'Alex, que en un dia com avui ens va deixar, ara fa cinc anys, quan només en tenia 13. Un abraçada per la Isabel, la seva mare, que li ha dedicat aquest blog tan bonic. http://alexpujolibanez.blogspot.com/

21 d'Agost



Avui fa 7 anys que el Marc va ser atropellat a Llívia, a la nostra estimada Cerdanya, quan tenia només 14 anys. Amb la seva mare, la M.Eugenia, hem compartit sovint reflexions i sentiments, i de vegades ens fa l'efecte que portavem com vides paral.leles, que simplement ells ens porten uns anys de més en la nostra vivència comú. Avui volia tenir un afectuós record per ells, pel Marc, per la seva germana Mireia i pels seus pares, la M.Eugenia i el Pere. Una forta abraçada.

14 de juliol. Recordant en Marc Toribio

"És que no puc viure perquè t'enyoro
i no puc morir-me perquè t'estimo."
J.L.Borges

Avui fa 3 anys que en Marc va morir atropellat a Sant Cugat. Just dos dies després de fer 9 anys. Els pares d'aquest nen tan maco, de mirada radiant i somriure tímid, són la Fanny i en Manel. Amb el posat sempre tranquil, ells parlen poc, però quan ho fan, sempre em meravello de la seva serenor i lucidesa. Avui ens recordem d'ells, de la Clàudia i l'Alba. I d'en Marc, per descomptat.

"Es veritat que et tinc en el meu pensament en totes les coses que faig dia a dia, encara que no parli gaire de tu. Tampoc en tinc necessitat. Tu ja hi ets entre la gent que t'estima, com a casa, que hi ets de forma natural; i en els moments del dia que estic sola tu estàs allà, és la meva vida secreta."
Fanny

Regal de l'Anna, el 25 de maig

Avui és un dia ni alegre ni trist per això és especial i tinc la necessitat de fer-te un regal No és gaire cosa ni és gens car potser no ho necessites i acaba llençat... Però té un significat i potser mai l'entens una cosa que m'ha sortit del cor i això fa que valgui molt Però estic segura que aquesta preciositat tu te la mereixes per tot lo que t'has esforçat Anna 25-maig-2009

23-abril-2009

Avui fa un any que ens va deixar el Carlitos, també atropellat, mentre jugava al carrer davant de casa, amb només 8 anyets. En paraules dels qui el van conèixer, era un fiet molt bó, molt pacífic, molt obedient, molt sensible, innocent i ple de puresa en el seus sentiments. Un angelet que va tenir una vida curta però bonica. Avui volem estar al costat dels seus pares, la Floria i en Carlos (tresorer del club de bàsquet de l'ACB ViveMenorca) i de la seva encantadora germana Júlia. Una abraçada molt gran des de Sant Quirze, volant per sobre del mar, directe cap a Menorca.

David Rovira Alsina
St.Quirze del Vallès 9-1-1995
Budapest 21-5-2007

Jordi Juanola 2011

Ángeles



"Quizá un hombre, o una sociedad entera, pudiesen estar equivocados. Pero todas las sociedades y todas las civilizaciones, en todos los lugares del planeta, siempre hablaron de ángeles"

As valkirias
Paulo Cohelo

25 maig 2013

Som en aquests dies de maig
on la ginesta és ben groga,
els nespres estan al seu punt,
gaudim del vermell de les roselles
i de les negres nits de cel tant pur…
En una tendra primavera
 de mil formes, de molts colors,
recordo en David
al veure aquell “núvol blanc”
en aquests dies tant vius de maig.
Xènia

El núvol blanc
Pedraforca
25 maig 2013
(...) "¿Hi ha alguna cosa pitjor que l'holocaust? Sí, hi ha una cosa pitjor: vaig predre una filla."
Dita Krauss, supervivent d'Auschwitz
La Contra de LV 9-oct-2012
"M'interessa més la gent que ha plorat els seus morts i té ganes de brindar a la seva memòria al costat dels vius, amb un somriure" Màrius Serra
"Pots plorar perquè se n'ha anat
o pots somriure perquè ha viscut; pots tancar els ulls i plorar perquè torni
o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat;
el teu cor pot estar buit perquè no el pots veure
o pot estar ple de l'amor que vàreu compartir.
Pots plorar, tancar la teva ment,
sentir el buit o donar l'esquena
o pots fer el que a ell li agradaria,
somriure, obrir els ulls,
estimar i continuar"
(popular escocès)

Sant Jordi 2010

Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència, se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo i amb la mirada clara dels qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. Miquel Martí i Pol

"Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre."


Miquel Martí i Pol



"Aprendre a delectar-se en l'escàs marge de temps com si fos tot el temps del món. No córrer mai. No tenir mai cap pressa. Trobar el desig precís, l'acte precís, el gest exacte per al minut breu que resta abans de dir adéu. No dir adéu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi per sempre"
Moments Feliços
Itai Ron

"La muerte no nos roba los seres amados. Al contrario, nos los guarda y nos los inmortaliza en el recuerdo. La vida es quien nos los roba muchas veces y definitivamente"

DESPERTAR

Saps quants anys d'aquesta vida
no donaria
per tornar-te l'abraçada
que no em vas fer
l'albada de l'últim dia
quan t'abraçava
amb la inútil esperança
de retornar-te
amb els besos la mirada
amb les mans aquell somriure
amb les llàgrimes les llàgrimes
al meu alè l'alè?

Saps quants anys d'aquesta vida
no donaria
per tenir-te viu encara?

Ara dorms molt lluny d'aquí
i dorms amb mi.

Oriol Izquierdo
del llibre 'Moments Feliços'

Al blog d'en Robert

blog d'en Robert

I al contemplar-te, així,
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa...

25 de maig. NATY

...No ha sigut fàcil, ni tant sols ara,
amb el temps que diuen que tot ho cura, ho és.
Com et puc oblidar?
Amb el teu somriure i els teus ulls transparents,
fan que et senti tant a prop com el primer dia...

Poema pel David, dedicat per la Xènia


Voldria escriure't les paraules més boniques
que mai he escrit,
per a tu, David...
...Tots som iguals, n'estic convençuda,
amb els mateixos sentiments, les mateixes emocions.
Però, de manera diferent,
a tots ens fet obrir el cor...

Sant Jordi 2007

Manuscrit d'"El Somni" Entrada del blog escrita el 6 de Juny del 2007

Publicat a La Vanguardia (26-mar-2009)

¿Cuáles son los testimonios de ancianos que más le han conmovido?
Los que tienen el sentimiento de que es una suerte envejecer porque hay mucha gente que muere joven; los que saben que el corazón no envejece.
Marie de Hennezel

Del llibre 'Moments Feliços'

Encara em sembla que et veig cada dia
en les petites coses que integravem
el món tranquil que habitàvem plegats.

Al principi et buscava, i ara encara.
Ara et retrobo en els signes més simples
I he comprès que és això el que tinc de tu.
La constant companyia del més tendre record.

Oriol Izquierdo

"Cuando tenga que dejarte por un corto tiempo, por favor no desesperes, no te angusties ni te abraces a tu pena a través de los años; por el contrario, empieza de nuevo con valentía y con una sonrisa por mi memoria y en mi nombre.

Vive tu vida y haz todas las cosas igual que antes.

No alimentes tu soledad con días vacíos, sino llena cada hora de manera positiva...

Extiende tu mano para confortar y dar ánimo y a cambio te confortaré y te tendré cerca de mi.
Y nunca, nunca tengas miedo de morir, porque yo estaré esperándote en el cielo!"

El petit Príncep

- Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per a tu serà com si tots riguessim. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
- I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades, obriràs la finestra, perquè sí, per gust... I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: "sí, les estrelles sempre em fan riure!"


Encara ara em meravello de que el David em demanés que li llegís, cada nit, un capítol del Petit Princep. Però poc a poc ho vaig entenent. I ploro. I somric...

Kalidoscopi

Vivo cada día
porque cada día descubro la belleza de una nube,
porque me sorprende la risa de un niño
y porque aún me queda ilusión.

Neixo cada dia
quan m’adono que l’avui mai serà igual que l’ahir, ni que el demà,
quan cada petó que rebo té, per a mi, un significat diferent,
i quan veig el teu somriure dibuixat en els teus ulls.

No moro
perquè, quan ja no hi sigui, una part de mi sempre t’acompanyarà.

Anna

Dedicat al David

Dicen que está amaneciendo,
que la escarcha desaparece
y tu sigues conmigo

Dicen que el sol ha nacido
que pronto iluminará todo
y yo estaré contigo

La noche abandona mi alma
lentamente huyen las sombras
y tú siempre estuviste conmigo

Como dicen, vendrá el día
y se quedará para siempre
y yo estaré contigo

Se va la noche, tal vez el miedo
vendrá la vida, otra vez, calmada
y mi vida será tu vida,

Siempre,
mi vida será tu vida
y así estaré contigo


Rafikis

Records de com era el David

Records de com era el David
Carme, és dels millors regals que podíem rebre. Com et vaig dir, crec que poques persones van captar tot això del David.
"Quan ja no som capaços de canviar una situació ens trobem al davant del desafiament de canviar-nos nosaltres"
Viktor Frankl

Un conte

Un conte
Annuska
EL PROCESO DE DUELO PERMITE BUSCAR PARA TU SER QUERIDO EL LUGAR QUE MERECE ENTRE LOS TESOROS DE TU CORAZÓN.
ES PODER PENSAR EN ÉL, Y NO SENTIR YA ESE LATIGAZO DE DOLOR.
ES RECORDARLO CON TERNURA Y SENTIR QUE EL TIEMPO QUE COMPARTISTE CON ÉL FUE UN GRAN REGALO.
ES ENTENDER CON EL CORAZÓN EN LA MANO QUE EL AMOR NO SE ACABA CON LA MUERTE"
Jorge Bucay
Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.