Al David no li agradaven massa els esports, però si que tenia autèntica passió per un: l'Esquí. Ja esquiava força bé i baixava ja algunes pistes negres. Ara recordo amb molta enyorança i encara amb molta tristesa, lo bé que ens ho passavem esquiant junts. Era un moment nostre que compartiem sols. Ell era molt agoserat i sempre provava de fer fora pistes i agafava excessiva velocitat. Jo el deixava fer, però donant un toque de tant en tant. Recordo especialment quan pujavem en el telecadira, perquè eren moments de conversa, de vegades intensos. El contacte amb la natura, amb l'esport i amb el meu fill, m'omplia enormement. Serà dificil quan torni el proper hivern. El darrer dia que va esquiar ja el vaig deixar anar sol durant una hora. Podeu veure a la dreta un vídeo amb la seva penúltima baixada, on se'l veu molt pendent de la seva germana Anna, ja que els vam deixar baixar sols. També un recull de fotos entranyables, amb diverses edats.
Aquell dia, en acabar, vam comprar-li un equip nou de rebaixes per la propera temporada. No l'ha arribat a estrenar.
5 comentaris:
Hola,
Son unas fotos preciosas (en realidad todas las fotos que haceis son una maravilla). Me da mucha pena que ya no pueda ir con Pol a esquiar tal como habíamos hablado para el próximo año. A la yaya le hubiera gustado mucho verlo esquiar y no pudo ser ya que tenemos el defecto de dejar todo para más adelante pensando que tenemos todo el tiempo del mundo (siempre me lo dice). David siempre pendiente de su hermanita en todo lo que hacían, cuando estaban con los "avis" y era la hora de hacer los deberes del colegio y papá quería ayudar a Anna, David decía "No avi, per ajudar a l'Anna ja estic jo".
Os animo a seguir poniendo fotos y videos ya que me es difícil expresar lo que siento cuando lo veo, ilusión y tristeza, todo a la vez.
DAVID SIEMPRE TE QUERRÉ
Un beso a todos,
Aurora Rovira
la veritat esque aqui amb el equip d'esqui esta molt guapo (encara que ja ho es) pero sobre tot en una foto en que senyala alguna cosa.
jo mai he esquiat i sincerament m'agradaria moltissim fer-ho amb ell. pero se que encara que no estigui materialitzat quan vagi a esquiar algun dia ell tambe i sera.
€uro
Querida Aurora, bonitas palabras. A veces no valoramos suficiente lo que creemos nuestro para siempre...
No sabía esta anécdota tan preciosa de como cuidaba de su hermana cuando no estábamos presentes para ayudarlar a hacer los deberes. Es verdad que en le vídeo se ve muy bien, como se iba reteniendo para acompañar a Anna durante todo el descenso. Estoy firmemente convencido de que ahora es su ángel de la guarda, y todavía la cuidará más.
Tu también cuídate.
Te quiere, Natxo.
Segur que aquests moments que compartieu esquiant eren plens d'una complicitat que només vosaltres enteníeu.
Natxo, Anni, no oblideu mai aquests moments, guardeu-los com un tresor, i no deixeu mai que es converteixin en records. Perquè els records són coses del passat, i el David sempre està i estarà instal·lat en el nostre present.
Ha estat preciós.
Com tot el que ens aneu ensenyant d'en David. Com ja us han dit, gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres. Ens ajuda a portar millor aquest camí que ens queda.
Petons.
L.
Publica un comentari a l'entrada