18 de juliol del 2007

Un Estiu d'Aventures

El David i l'Anna sempre han sigut uns apassionats de les activitats d'Aventura. Són molt valents i s'apunten a tot com veureu en aquest fotoreportatge del darrer estiu, que va ser especialment intens. David, ara et toca potser l'aventura més emcionant.

10 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Recordo l’estiu que vam anar de vancances a la Cerdanya, el dia vam anar junts a “fer rafting”. Aleshores el David i l’Anna eren molt petits, el David tenia 7 anys i l’Anna només 4. L’Anni i l’Anna es van quedar “a terra” fent fotos, i tu, Natxo, vas preferir passejar amb el David en piragua perquè encara era molt petit pel rafting.
Tinc una imatge gravada del David a la piragua, somrient, saludant i posant una cara com dient “quina passada, això si que és una aventura!”
Ara, amb els anys, mirant aquestes imatges vostres de l’estiu passat, veig que tots dos s’han convertit en uns nois molt valents, molt aventurers.
Quin fills més macos teniu, que orgullosos us deureu sentir de tenir aquests fills.

Anònim ha dit...

Hola,

Viendo las fotos está claro que David y Anna han tenido siempre una vacaciones muy felices y llenas de actividades (creo que lo deben haber probado todo) y me alegro de haber tenido el placer de compartir con vosotros una parte de varios veranos y ser testigo de lo mucho que han disfrutado los niños en Mallorca, L'Atmella, el crucero........Recuerdo que les faltaba tiempo para aprovechar todas las actividades que habían para niños.
He estado visualizando las fotos de las estrellas con Lluis Llach de fondo y esta combinación me ha parecido fantástica, bueno no tengo palabras para describir la emoción. Me encanta la foto de David y Anna cada uno con su instrumento.
Cuidaros mucho.
Os quiere,

Aurora

Unknown ha dit...

HOLA HARRY POTTER!YA ESTOY AQUÍ OTRA VEZ!ME ENCANTAN LAS FOTOS QUE TIENES.LA VERDAD,ES QUE TU MADRE TIENE UNA GRACIA ESPECIAL PARA HACER FOTOS.YO HE ELEGIDO LA 42 PARA FONDO DE PANTALLA Y ME GUSTARÍA SABER QUE PASABA PORQUE ESTAIS ANITA Y TÚ RETORCIDOS DE LA RISA.
SABES?HOY HE PASADO EL DÍA CON LA IAIA AURORA.HEMOS HABLADO MUCHO DE TI Y DE LO ESPECIAL QUE ERES.Y DE LO GUAPO QUE ESTÁS CON EL PELO LARGO.ME HA ESTADO CONTANDO ANÉCDOTAS DE CUANDO TE QUEDABAS CON ELLOS A DORMIR(CON LA IAIA AURORA I L'AVI MARIO).NO TE LAS DIGO AHORA PORQUE MÁS ADELANTE TE LAS DIRÁ ELLA.
ME GUSTARÍA QUE ENVIARAS MUCHO AMOR Y FUERZA,SOBRETODO A TUS PADRES Y HERMANA,PARA QUE PUEDAN LLEVAR ESTA ANGUSTIA UN POCO MEJOR.Y TAMBIÉN A LA IAIA AURORA Y L'AVI MARIO QUE TE QUIEREN MUCHISIMO!
UN BESO MUY FUERTE Y HASTA PRONTO!

Anònim ha dit...

Estimat nebot,

Fa dies que no xerro amb tu i un cop acabades les meves vacances, m´han vingut les ganes de fer-ho. La veritat és que en aquest blog m´hi sento de conya. Es el lloc ideal per desfogar-me, per sentir-me a prop teu. Ja saps que en el dia a dia no ens aturem ni un instant a pensar en les coses realment importants. Ara, arribada la nit i més relaxats, és el moment de fer-ho.

Aquest any ha estat especial per a mi, massa intens, en lo bo i en lo dolent. Encara costa assimilar certes històries. Pero que hi farem.... tu ja m´entens.

La noticia d´aquestes vacances és que m´he casat! Ha estat una boda llampeg molt simple i emotiva. La meva dona es diu Desirée i obviament és la teva tieta. Entre nosaltres... jo crec que està com un tren! Es una dona de cap a peus.

Hem passat uns dies a Cadaques a casa d´un amic (l´amic inclós en el pack) i ens ho em passat d´allò més bé. Aquesta vila i el seu entorn tenen màgia, son llocs magnífics que ben segur has visitat. Cada nit contemplava les estrelles i em preguntava; en quina d´elles t´hi trobaràs?

Cuida´t molt i ens tornem a trobar.


Willy

Unknown ha dit...

HOLA MI HARRY POTTER:

CUÁNTO TIEMPO SIN VERTE!

HE ESTADO UNOS DÍAS EN CUENCA CON UNOS AMIGOS.NOS LO HEMOS PASADO MUY BIEN.LA GENTE DE ALLÍ ES MARAVILLOSA.TE TRATAN COMO SI FUERAS UNO MÁS DE LA FAMILIA.

TE HE ECHADO MUCHO DE MENOS.NO ME LLEVÉ EL ORDENADOR Y NO PODÍA VERTE,AUNQUE AHORA ME ARREPIENTO.
EL PRÓXIMO VIAJE LO COJERÉ Y VIAJAREMOS JUNTOS!

TE MANDO UN BESO MUY FUERTE.

TE QUIERO HARRY!

Anònim ha dit...

doncs a gran petició de la meva mare, la Marta, vaig demanar la dirreció daquest blog, per veure-ho i com no, deixari una marca.
Doncs que dir del david que no se sapiga... moltsa anys nous els he viscut amb ell, a casa fen el dinar familiar, i grans etceteres.
A vegades, sovint, a moments, el trobo a faltar, pensu que seria d'ell si no hagues pasat lo que va pasar pero be, com em va dir l'Anni hi han coses que han de pasar i si pasen, pasen. Pero, bé sense res mes a dir, en que mi podria pasar hores escrivin, doncs gracies per a deixarme escriure aqui i poder mostrar un sert apresi, en que sigui en una simple pagina web... en que no tan simple per a alguna gent.



atentamen: josep maria oliu alsina

Anònim ha dit...

HOLA DAVID! MAMEN ME HA HABLADO DE TI Y NO QUERIA DEJAR DE ESCRIBIRTE UNAS LETRAS.ERES UN NIÑO MUY GUAPO Y POR LO QUE HE VISTO MUY VIAJERO Y AVENTURERO.TUS PADRES TIENEN QUE ESTAR MUY ORGULLOSOS DE TI,MANDALES MUCHO AMOR Y MUCHA FUERZA Y A TU HERMANITA TAMBIEN.A TUS PAPAS NO LES CONOZCO PERO LES MANDO UN ABRAZO MUY FUERTE,NO SE QUE DECIRLES PQ YO NO SOY MAMA Y POSIBLEMENTE NO PUEDA SERLO NUNCA,PERO OJALA YO HUBIERA TENIDO UN HIJO COMO TU. UN BESOTE HARRY POTTER.

Natxo Rovira ha dit...

Querida SANDRA, es precioso tu mensaje. Sólo quería decirte que no hay que parir hijos para sentirse mamá. Puedes ser MADRE, de todos los niños que te rodeen a lo largo de tu vida, sobretodo con el amor que transmiten tus palabras.
Un beso

NATXO i ANNA

Anònim ha dit...

Hola som l'Ariadna Ribas l'Ariadna Perez y la Silvia.
recordem quant vem estar de
colonies a Port Avertura vam pujar al Sea Odyssey amb ell i el seu grup , i vam riure molt.
Us enviem un petó i moltes forçes.

Ariadna.R, Silvia i Ariadna.P

Unknown ha dit...

HOLA HARRY:

COMO PUEDO VER SIGUES VIAJANDO COMO ANTES!HASTA INCLUSO MÁS!POR QUE AHORA VIAJAS CON TODOS NOSOTROS.VAYA DÓNDE VAYA,SIEMPRE ESTÁS CONMIGO.

NO HACE MUCHO,IBA CONDUCIENDO POR LA AUTOPISTA Y SE ME ECHÓ UN CAMIÓN ENCIMA.ME SORPRENDÍ DE LA SANGRE FRÍA QUE TUVE AL NO PEGAR VOLANTAZO,YA QUE ENTONCES HUBIERA COLISIONADO CON UN COCHE QUE AL MISMO TIEMPO ESTABA ADELANTÁNDOME.

CUANDO PASÓ TODO COMPRENDÍ QUE MÁS QUE NUNCA TÚ ESTABAS ALLÍ.POR ELLO TE DECÍA QUE ERES MI ÁNGEL DE LA GUARDIA.(SOLO ME ACORDABA DE TI.)

TE DOY LAS GRACIAS.AUNQUE TE TENGO QUE CONFESAR QUE LUEGO ME TEMBLABAN HASTA LAS PESTAÑAS!

UN BESO FUERTE HARRY!