7 de juliol del 2007

Viatge a Itàlia 2006 amb l'Escola de Musica

Al Març del 2006, el David va fer el seu primer viatge amb l'escola de Música. Només tenia 11 anys, era el més petit de tota l'expedició, i malgrat tots els meus intents per dissuadir-lo (vaja pare!!), ell va insistir en anar. Tot i que cap dels seus amics de més confiança no van voler anar, ni tan sols això el va fer enrere de la seva decisió. Era molt valent.
Va ser una trobada d'intercanvi amb una escola de Música de prop de Mòdena, a Itàlia. Creiem que aquest viatge va canviar la vida del David. Va haver-hi un abans i un després del viatge, i va tornar fet ja un adolescent, amb el seu component normal de petita inseguretat, però amb les idees molt clares del què volia i del què no volia. Es va tornar molt independent de cop, i això, la veritat, a mi em va costar d'encaixar-ho.
Com que entre totes les seves vitruts, també tenia la de ser un virguero de la informàtica, ell sol va fer un reportatge amb les fotos que havia fet. El podeu veure al vídeo de la dreta. Ho va fer tot ell, va escollir els separadors, les sintonies i les transicions. Acceptava o no els meus suggeriments en matèria de creació, i només em va demanar l'ajuda amb alguna qüestió tècnica. Si el voleu veure, podreu comprovar l'increïble do que tenia per CREAR, penseu que només tenia 11 anys. És una mica emotiu de veure, però. Per mi és dur. Sobretot, amb la darrera frase que va posar: "ens veiem al proper viatge"

Per cert, el noi amb melenes que es veu, és en Davide Galavotti, un xicot encantador que va ser l'amfitrió del David i que després va venir al Setembre a casa nostra, en la segona part de l'intercanvi.


10 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Quin vídeo més maco! És realment molt emotiu.
En aquests dies que els fills no estan amb nosaltres perquè marxen de viatge o de colònies, sempre, quan tornen, sembla que s'hagin fet grans de cop.
És com si necessitessin allunyar-se uns dies del seu ambient habitual per poder madurar i anar creixent.

Anònim ha dit...

TORNO A SER L'ALEX:

NOMÉS TINC QUE DIR-VOS QUE EL VOSTRE FILL DAVID ÉS UN CRAC DE LA INFORMÀTICA I DIC "ÉS" PERQUE ALLÁ ON ES TÉ QUE ESTAR AMB EL SEU ESQUEIT, L'ORDINADOR I LA PLAY A TOPE.
QUE MACO ES EL REPORTATGE DE VIDEO.....

Natxo Rovira ha dit...

Hola Álex, encara que no et tenim del tot identificat, veiem que coneixes bé al David, i els teus comentaris ens agraden especialment. Gràcies

Anònim ha dit...

HOLA NATXO I ANNA.
SÓC L'ALEX DE 5ºB.
CONEC AL DAVID, ANCARA QUE NO HAVIA JUGAT AL PATI AMB ELL, EL VEIA SORTIR DEL COLE AMB EL SKATE I ENS SALUDÀVEM.
GRACIES PER CONTESTAR ELS MEUS MISSATGES!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

TORNO A SER JO ,BÉ EL VÍDEO QUE VA FER EL TEU FILL A ITÀLIA ES MOLT BONIC EL FELISITO, I TORNO A DIR QUE EL TEU FILL ES UN CRAC DE L´IMFORMATICA;).
CADA DIA EM MIRO LA PÀGINA DEL DAVID I AIXÍ, ES COM SI M´EL TROVES PER SANT QUIRZE.
UN PETÓ
ALEX

Anònim ha dit...

Natx, cada vegada que veig el video de Venecia noto que el David està (si pot ser) encara més amb nosaltres.
Recordo la ilusió amb la que vau viure aquell viatge i els regals que va portar. També la vinguda del nen italià.
S'ho va passar molt bé i va demostrar la imaginació i crativitat que tenia al fer aquest video. Estem molt orgullosos d'ell, encara que sempre vam tenir clar que era "especial".

Naty

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt el vídeo.
És una llàstima que ja no podrem veure més vídeos dels seus viatges però tot i això, el David seguirà sent sempre el millor.

David desde aquí et seguim estiman.

Natxo Rovira ha dit...

Àlex, no saps com ens alegra saber que penses tant en el David. Ens fan feliços els teus comentaris. Ens agrada rebre els records dels seus amics de l'escola. Gràcies per fer-ho, i espero veure't l'any que ve pe l'escola.

Naty, seguro que recuerdas cuando nos enseñó este video en St.Just. Pasaba horas creando cosas, y iba descubriendo él solo las infinitas posibilidades que le daba la informática. Esta fue muy especial, porque el viaje a Italia fue muy especial para él. Ya iré colgando otras, porqué realmente era un fenómeno. Su maestra estaba convencida que era adoptado!!!

Didac, tena raó, maco, és una llàstima, però de ben segur que si el recordem com ho fas tu, ens donarà altres coses.

Un petó a tots

Aurora G. Rovira ha dit...

el video m'agradat multisim po el k mes ma emocionat eren les cancons.
sabia kina li calia a cada foto.
la musica es una manera mul bella d'expresarse i per aixo se sap com es sentia en cada momen l david si ti fixes b n les fotos, l'ambien,...
io crec k akesta era 1 d les raons per les quals el david volia fer guitarra.
po com diu 1 dels poemes del blog:
no vaias a llorar a mi tumba no stoi alli no m fui soi mil vientos k soplan...
kuan m b a la men akest poema sento en comtes del ven la seva guitarra i segu k algu, si escolta tmb la sentira.

aurora ha dit...

Estimat David,

Avui hem parlat amb la iaia del teu viatge a Itàlia. Lo content que va anar l'avi a comprar-te la maleta blava, li va posar l'escut de Venècia i el petit diccionari català-italià i et va fer molta il.lusió. El teu pare m'explicava per telèfon molt feliç les trucades que li feies desde el mòbil i van quedar impressionats amb els regals que els hi vas portar. Jo he quedat impressionada amb el video que has fet del teu viatge.
Un petó