El capvespre del passat dimecres dia 31 va ser una nit molt trista. Malgrat la general mala premsa de la nit de Halloween, per ser una festa importada i sense tradició, a casa sempre fèiem festa grossa, simplement perquè és una festa molt divertida pels nens. Cada any era més elaborada i fins i tot la família sencera s'hi va abocar amb entusiasme. No cal dir que pel David i l'Anna, aquesta nit era molt esperada i viscuda amb molta emoció. Aquest any, però, ens vam tancar a casa, incapaços ni tan sols d'obrir la porta a les nombroses colles de nens que van disfressats i truquen per demanar dolços, un costum que està arrelant al nostre barri. L'Anna petita se'n va anar a dormir trista i decebuda, entenent però sense voler entendre, i nosaltres ens vam debatre entre la culpa per no poder atendre la seva petita il.lusió de cada any, i la nostàlgia i el dolor d'una nit que el David gaudia amb intensitat. L'endemà, ja més recuperats, vam agafar forces i amb l'ajuda de la família i sobretot del tiet Jordi, l'Anna va tenir el seu halloween.
Aquest és un foto muntatge que vaig fer fa dos anys sobre la nostra particular festa de tots sants.
Aquest és un foto muntatge que vaig fer fa dos anys sobre la nostra particular festa de tots sants.
3 comentaris:
Hola!
Segur que el David s'ho va passar tant be com l'Anna.
L'Anna i el David no es podien quedar sense Halloween.
Al final tots vam participar i ens ho vam passar molt be.
Petons.
Siempre hay una primera vez después de....
En sus memorias, Días de Gracia (Days of Grace), el campeón de tenis y activista de los derechos humanos Arthur Ashe—ya.
“Cuando estábamos juntos te quise mucho y me hiciste tan feliz que nunca te lo podría haber retribuido. Dondequiera que yo esté, cuando sientas tu corazón agobiado y la vida se torne demasiado pesada, o cuando tropieces y caigas, y no sepas si te podrás levantar, piensa en mí. Yo te estaré mirando, sonriendo y dándote aliento”.
Hay que continuar aunque solo sea para hacer sonreír a David, pero también, a Anna, a fin de cuentas estamos para hacerles la vida lo más maravillosa posible.
MJ
Va ser un dia molt diferent, pero cadascú de nosaltres, a la seva manera, va intentar que l'Ana tingués el seu Halloween!
Em quedo amb la foto tant especial que ens vam fer, en aquell moment i quan la vam veure després,amb la seva careta d'Scream, vaig sentir i sento al David més aprop que mai.
David gracies per el regal que em vas fer la tarda del dia 31 i per donar-nos forces per fer el Halloween de l'Anna. T'estimo.
Publica un comentari a l'entrada