El passat divendres vam assistir a la presentació del projecte de solidaritat que ha dut a terme l'entitat Acció Solidària del Vallès que enguany han decidit dedicar al David, detall que agraïm profundament i que ens ha omplert de felicitat i emoció. Dins del marc del projecte de la Caravana Solidària, A.S.V. ha estat treballant molt per, atenent a les necessitats reals d'una gran Institut de Tambacounda al Senegal, procedir a la instal.lació d'una aula informàtica amb accés a Internet completament equipada. Aquesta aula durà el nom del David.
L'acte de divendres va ser molt intens, vam sentir molta emoció, de vegades dolor, però també vam ser feliços amb el suport i l'afecte de molts familiars, amics i veïns. Primer vam fer una actuació de la nostra coral BQB, tot cantant cançons africanes. L'Anni i jo ens vam posar darrera, per si s'escapava alguna llàgrima. Mentre estàvem assajant, vam veure arribar els companys del David de l'orquestra de guitarres. La seva presència a l'acte era una sorpresa que desconeixíe
m i el primer impacte va ser molt colpidor, ja que no els havíem vist així en conjunt des del Comiat al David. Després van fer un concert, tocant peces que ja van interpretar a Budapest. Va ser molt dur, però els ho agraïm molt i de tot cor, va ser un bonic detall i era com si el David també continués amb ells. També va ser molt emotiu veure junts a la Carme, la Mercè i l'Elisabet, amb l'Àlex i la Lolín. Tots vam estar aquella setmana a l'Hospital de Budapest, i des de llavors, va ser el primer dia que ens vam retrobar tots...
Volem agraïr la presència i suport de tanta família i amics, de moltes mestres del David, i sobretot a la Pepa i l'Eva que han promogut aquesta iniciativa i que han pensat en nosaltres i que van fer uns parlaments tan macos i emocionats. Un petó ben gran per vosaltres. També a la resta de membres de ASV, al Jaume, a l'Enric i tot els altres, així com als membres de l'Ajuntament, ja que han donat molt suport a aquest projecte.
En definitiva, aquests actes de record pel David ens ajuden i ens fan feliços, i estem orgullosos de la petjada que ha deixat. És un nen extraordinari.
Per informació més detallada del projecte i de l'acte de divendres, he fet alguns vincles inserits dins d'aquest text.
m i el primer impacte va ser molt colpidor, ja que no els havíem vist així en conjunt des del Comiat al David. Després van fer un concert, tocant peces que ja van interpretar a Budapest. Va ser molt dur, però els ho agraïm molt i de tot cor, va ser un bonic detall i era com si el David també continués amb ells. També va ser molt emotiu veure junts a la Carme, la Mercè i l'Elisabet, amb l'Àlex i la Lolín. Tots vam estar aquella setmana a l'Hospital de Budapest, i des de llavors, va ser el primer dia que ens vam retrobar tots...Volem agraïr la presència i suport de tanta família i amics, de moltes mestres del David, i sobretot a la Pepa i l'Eva que han promogut aquesta iniciativa i que han pensat en nosaltres i que van fer uns parlaments tan macos i emocionats. Un petó ben gran per vosaltres. També a la resta de membres de ASV, al Jaume, a l'Enric i tot els altres, així com als membres de l'Ajuntament, ja que han donat molt suport a aquest projecte.
En definitiva, aquests actes de record pel David ens ajuden i ens fan feliços, i estem orgullosos de la petjada que ha deixat. És un nen extraordinari.
Per informació més detallada del projecte i de l'acte de divendres, he fet alguns vincles inserits dins d'aquest text.
10 comentaris:
Ostres Natx!!! però quina gent tan collonuda els de sant Quirze!!!!!! un petonàs que em fas emocionar molt!!!!
B.
Natx,
Molt maco. No en tenia ni idea. Us felicito per totes les iniciatives, suports i activitats que esteu fent. A veure si ens veiem aviat i ens ho expliqueu personalment.
Una abraçada desde Santiago de Xile
J.G.
Que bé! El David cada cop és més gran!
Hola,
Això no és un comentari pròpiament dit, sinó una petició. Estic fent un bloc que vull regalar al meu marit pel seu aniversari, on he posat molts records familiars, i coses dels nens. Hi ha un apartat on recomano alguns blocs, i he volgut incloure també el vostre, que llegeixo habitualment, i que m'està ensenyant tantes coses.
Només volia saber si us sembla bé que us citi, si no ho considereu una intromissió en la vostra intimitat.
Moltes gràcies.
Hola Montse,
Aquest blog va començar i encara és bàsicament una ajuda per mi. Però si, a més, pot servir d'ajuda als altres, encara em fa més feliç, ja que porta el nom del David i és ell qui m'inspira uns nous valors a la meva vida. És molt maco de part teva que el vulguis citar al teu blog, i no sols ens sembla bé sinó que ens aporta un bonic consol. Gràcies!!
Per cert, m'he posat al teu blog i em sembla molt tendre i molt ben fet.
Natxo
cada 3 dijous em d presenta a la classe de tutoria una noticia.Vaig pensar que l'aula david rovira podria ser la noticia que seria la més adequada i avui la he llegida amb una mica de solidaritat a una amiga que, curiosamant, te un cosi de 3 anys que es diu david i que esta a l'hospital amb 39'5 d febre i amb un pulmo negre i l'altre amb líquid. Bé, no m'agrada ser molt supersticiosa però es que totes aquestes "lliçons dures" ens han passat a l'any 200_7...jejej!
com no em cansare de dir mai el david( en el nostre cas)ve a les nostres vides en petits moments i ens ajuda a consolar a la gent que està passant cosses similars i ens fa canviar els valors de la vida i moltes, moltes més coses, ens ensenyen les nostres propies experiencies que no pas el sabi més sabi del món.
BlAcK pOwEr!¡!¡
:*:*:* KISS :*:*:*
AtT: $$ €uro $$
HOLA HARRY:
QUÉ PASADA!UN AULA CON TU NOMBRE Y ADEMÁS DE INFORMÁTICA!YA ME CONTARON QUE ERES UN AS EN ÉSTO.YA ME PODÍAS DAR UNAS CUANTAS CLASES!
ERES UN GENIO Y COMO LOS GENIOS TE ESTÁS CONVIRTIENDO EN UNA LEYENDA!
TE DOY MI ENHORABUENA!
UN BESITO MI ÁNGEL.
Adjunto un poema que em va agradar molt i que el vaig escoltar a la peli Tres bodas y un funeral.
FUNERAL BLUES
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone, Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He is Dead.
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest
My noon, my midnight, my talk, my song:
I thought that love would last forever: I was wrong.
The stars are not wanted now, put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun,
Pour away the ocean and sweep up the woods;
For nothing now can ever come to any good.
W.H.Auden
No se si es adequat pero es una demostracio d'amor molt maca que també m'emociona molt i per aixó l'escric en aquest blog, que, per cert, fins ara no sabia com funcionava
estimat natxo soc una mare del chat renacer, jo tambe he perdut el meu fill Xavi de mort sobtada, tenia 28 anys i tot un futur per devant, per aixo se per el que esteu pasant,pero no os preocupe-ho pel david, segur que el Xavi l'esta cuidant ella era monitor de basquet i s'entenia molt be amb els nens. Una abraçada, cal seguir endevant, amb força!
Gemma, què boniques paraules. Ahir vaig entrar al xat i em vaig atabalar una mica, i al principi només vaig reconèixer la contxi. En en aquests llocs sempre tinc la sensació de compartir alguna cosa amb la gent que hi ha, no calen gaires paraules.
I sobretot m'agrada saber de tots els nous amics del David. Si tens ganes de compartir més coses del Xavi, aquest espai sempre estarà obert per tu i per ell.
Una abraçada molt forta i gràcies per les teves paraules...
Publica un comentari a l'entrada