28 de desembre del 2007

S'Acaba el 2007

Ja s’acosta el final d’aquest 2007, any que ha marcat les nostres vides per sempre més. Ahir l’Anni em comentava amb el cor trencat que no vol que aquest any s’acabi. Malgrat el que es podria creure, és com dir un altre cop adéu al David. Tots aquests petits actes simbòlics d’acomiadament provoquen molt dolor.
Aquests dies he pensat molt en totes aquelles frases fetes que amb molt bona intenció, vaig rebre l’any passat pe aquestes dates: “bon any 2007”, deien. En fi, mai no sabem el que el destí ens depara.
Nosaltres recordarem aquest any 2007 amb dolor, però al mateix temps procurarem no sentir-lo i ser forts perquè pensem que ha estat l’any que el David ha escollit per marxar.

El primer que vaig sentir quan vam arribar a l'Hospital de Budapest van ser aquestes paraules que mai no oblidaré: "Heu de ser forts!". Durant molt de temps no les vaig entendre, però llegint el missatge adjunt (l'autor del qual desconec), me n'adono que tenen molt de sentit, i tant per nosaltres com sobretot pel David, hem procurat de manera instintiva fer tot el que en ell es diu. Aquestes reflexions han estat enguany la nostra felicitació de Nadal.

Com em va dir el meu amic Quico en veure’l, la vertadera fortalesa no està en poder imposar la teva voluntat sinó en seguir donant encara que es tingui el cor trencat. Va dedicat a l’Anni.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

És la felicitació mes bonica que hem vist mai. Sou més forts del que us penseu i ens doneu forces a tots nosaltres

Anònim ha dit...

HOLA PRIMO:
ACABO DE LEER VUESTRO MENSAJE,Y COMO SIEMPRE VUESTRAS FRASES ME LLENAN EL ALMA CON SU SIGNIFICADO.DESEO QUE ALLÁ DONDE ESTÉ HARRY OS MANDE FUERZA Y AMOR Y ASÍ PODÁIS NOTARLO MÁS CERCA.

UN BESAZO FUERTE A LOS CUATRO.BUENO CINCO!ME OLVIDABA DE FLUPI!

Anònim ha dit...

Una llàgrima, un petó i un somriure. Tot junt i amanit amb complicitat i
molta estimació.
No som prou forts però el silenci còmplice és més fort que cap paraula
massa tòpica.
Moltes abraçades.

Família Ríos-Navarro

Anònim ha dit...

Natxo i familia,
Realment s'acaba un any en el que han cambiat moltes coses per vosaltres, que el camí s'ha dividit en dos i en David ha pres un altre diferent al vostre (no hi ha dubte que mes endavant es tornan a juntar) i aixo ha estat doloros però al mateix temps es una prova per vosaltres, per demostrar lo "forts" que sou. Que ho sou molt.

D.

Anònim ha dit...

Hola familia:

Nos acordamos de vosotros y os deseamos un futuro lleno de bendiciones y buenos deseos. Que seáis lo suficientemente fuertes, como dice vuestra felicitación, para ir superando, aunque no os parezca posible, todas las desventuras y pruebas que la vida nos depara. Para ayudaros en esto y en lo que necesitéis nos tenéis a vuestra disposición.

Un fuerte abrazo

Montse y Paco

Anònim ha dit...

Hola Anna i Natxo!

Una vegada més,en tot aquest temps,m'heu tornat a sorprendre gratament. La veritat és que en aquestes dates que estem,s embla
que tot ha de ser perfecte i meravellós...i no sempre és
així.Per mi, quan era una nena,els Nadals eren les millors
festes de l'any, però això amb el temps ja no és així, perquè hem anat deixant gent molt estimada en el camí, i ara més que mai els trobem a faltar.

Per això admiro la vostra postura: dins el vostre dolor per la falta del David, esteu fent un gran esforç per gaudir a la vostra manera d'aquestes festes, sense oblidar el que necessita l'Anna petita, que encara és una nena i les ha de disfrutar.

Estic segura que el David gaudirà des d'un lloc especial, i d'una manera especial, i així ens podrà enviar a tots la seva energia, per seguir caminant aquí quan el camí no és fàcil.

Una abraçada per tots!

Carlos y Esther

Anònim ha dit...

És molt bonic i si: almenys mireu de ser forts, tot i que costi.

Us desitgem molta felicitat, encara que sigui un altre felicitat i,
encara que costi, posar-hi els mitjans per ser-ne.

Els millors desitjos de part nostra.

Pep

Anònim ha dit...

És un missatge preciós, i tant difícil de seguir!..jo no tinc aquesta fortalesa que tantes vegades heu demostrat vosaltres, com us admiro.
Espero que la tristesa d'aquest any vagi ocupant un espai cada cop més petit en els vostres cors i pugueu gaudir la vida amb tota la intensitat i felicitat que mereixeu sobretot per la vostra petita Anna, feu-ho amb ella.

Anònim ha dit...

És emocionant i, molt probablement, la més maca felicitació de Nadal que mai hem rebut.

Continueu a ser forts i compartiu una mica amb els que som més febles.....

No us oblidem i us desitgem més força encara per al nou any que ja està al caure...

Teresa i Marta

Anònim ha dit...

I jo us estimo ,en silenci o amb soroll, moltíssim. Però no sóc forta.

Anònim ha dit...

AVUI QUE ES L'ULTIM DIA DEL ANY I NO HE LLEGIT EL VOSTRE MISSATGE DE NADAL FINS ARA. US VOLDRIA DESITJAR TOT EL MILLOR PER AQUEST 2008. SE QUE HO HEU PASSAT MOLT MALAMENT, PERO PER NOSALTRES NO ENS HEU DE DEMOSTRAR RES. SOU UNS PARES EXTRAORDINARIS.

BON ANY NOU I FELICITATS .

ROBERT I ISABEL
P.D. US TENIM SEMPRE PRESENTS. UNA ABRAÇADA.

Anònim ha dit...

"Tothom estem de visita amb aquest moment i lloc. Tan sols estem de pas. Hem vingut a observar, aprendre, créixer, estimar ...... i tornar a casa."
Autor: Aborìgen australiá.

Que el 2008 sigui per augmentar la força, valor i l'estimació, tot i que el preu per seguir a la vida es elevat, es molt important mirar l'entorn i........ SEGUIR, SEGUIR..... perquè som vius.
Petons.....contxi

Anònim ha dit...

Intentaré ser fuerte como deciís... aunque empiece mal porque se me han llenado los ojos de lágrimas..
Sois monísimos.Vuestros mensajes siempre me enseñan cosas útiles.
Os quiero, guapos.

Anònim ha dit...

Us desitjo un Bon Nadal! Que Déu us beneeixi. En les meves pregaries a Déu també li demano forces per vosaltres. Un petó.

Anònim ha dit...

Quines fotos més boniques, aquest missatge és una meravellosa obra d'art, m'ha fet sentir un munt de emocions.

Gràcies, moltíssimes gràcies, per donar-me aquest troçet del vostre cor, el guardaré amb mi amb molt amor.

Tant de bo sabéssim tots mostrar els nostres sentiments, descobriríem que tots som ànimes amb una necessitat enorme d'estimar i de que ens estimin. Febles no, valents.

Us estimo

Anònim ha dit...

no tengo palabras, sólo lágrimas, sois admirables os deseo que seais todo lo felices que os mereceis.
Un beso,
Carmen

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest missatge preciós i com tot el que feu i dieu tan carinyós i dedicat.
Molt sovint pensem en el David i en vosaltres i especialment aquests dies, pel teu escrit a la Vanguardia i ahir també a l'article sobre Budapest, l'autor mencionava al David, i a més al vespre van fer Harry Potter i jo no podia evitar de pensar en el David constantment (sé que li agradava molt i que a més s'hi assembla força, almenys a la d'ahir)...en fi tot eren senyals vostres i d'en David per pensar molt en vosaltres i també desitjar-vos de tot cor i "en silenci" molta pau, serenor, amor i fortalesa per a cada dia, ara i sempre, com dius tu.

Una abraçada molt forta,
Carles i Marta

Anònim ha dit...

SER FUERTE ES AMAR SIN CONDICION Y DAR EL AMOR QUE VOSOTROS ESTAIS DANDO DIA A DIA A TODOS CUANDO SOIS VOSOTROS LOS QUE NECESITAIS AYUDA..SER FUERTE ES LA VALENTIA DE DAVID EN SUS 12 A�ITOS DE VIDA QUE HA VIVIDO INTENSAMENTE CADA SEGUNDO DEJANDO UNA IMPRENTA EN NUESTROS CORAZONES QUE NOS VA AYUDAR A HACERNOS FUERTES Y A DAR UN GIRO EN NUESTRA VIDA DANDO IMPORTANCIA A LAS COSAS QUE REALMENTE LA TIENEN.. Y SOBRETODO QUIERO MANDAR UNA MENSAJE MUY ESPECIAL ANI MADRE QUE ESTA DEMOSTRANDO DIA A DIA SER FUERTE BUENA MARAVILLOSA ADMIRABLE A LA QUE YO TENGO UNA GRAN ADMIRACI�N Y AMOR CADA DIA QUE PASA MAS POR ESTAR SIEMPRE TAN RECEPTIVA A LAS MUESTRAS DE CARI�O Y AMOR DE LOS QUE SENTIMOS TANTO TANTISIMO LA AUSENCIA FISICA DE DAVID..SOIS MUY FUERTES PERO SOBRETODO SOIS MARAVILLOSOS POR ESTAR DANDONOS TANTO AMOR Y TANTA LECCION DE HUMANIDAD A TODOS CUANDO DEBRIA SER TOTO AL CONTRARIO..CADA VEZ QUE MI MADRE RECIBE UN MENSAJE VUESTRO EN EL MOVIL SE LE CAEN LAS LAGRIMAS DE TERNURA Y ASOMBRO POR SENTIR LO ESPECIALES QUE SOIS..GRACIAS POR TODO. IRIS