El Petit Príncep

Estimat Fill: Recordo quan cada nit et llegia un capítol d’un llibre. Mai no em perdonaves aquest moment. Recordo la teva felicitat mentre et ficaves ràpid al llit, la teva quietud, la teva mirada perduda, atent a totes i cadascuna de les paraules, captant tot el que jo llegia de vegades sense massa interès. Sempre havíem de pactar prèviament la durada de la lectura perquè mai no en tenies prou i demanaves “una mica més”. Alguns dies jo estava molt cansat i llegia ràpid per acabar ben de pressa, que ruc! Ara donaria la meva vida per una altra nit de lectura amb tu!

Un dia va caure a les teves mans un exemplar d’”El petit príncep”, i em vas demanar que te’l llegís. Em va semblar un llibre absurd. No entenia res o no ho volia entendre i cada nit et preguntava si de veritat volies que continués llegint allò. I sempre em deies que sí. Fins i tot quan el vam acabar em vas de demanar de començar-lo de nou i em vaig negar en rodó. Jo em preguntava que podies veure en aquell llibre. Que estúpid que sóc. Ara l’he rellegit i és pura bellesa, és una meravella d’història, un llibre que parla d’amor i d’amistat i del que realment importa a la vida. I tot explicat amb la senzilla saviesa dels nens que la majoria de gent perdem quan ens fem adults. "Només és veu bé amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls."

Fa poc, va venir la Carme a casa. Ens va confessar que ella tampoc li agradava aquest llibre i tanmateix es va inspirar en ell per dedicar-te la narració del concert de Nadal. Vas ser tu qui li va dir? El cas és que vam pujar a la teva habitació i vaig descobrir que el planeta que havies fet i penjat del sostre, tenia tres volcans, com els del planeta del petit príncep. I em sap molt greu haver-ho descobert ara…

David, estic molt orgullós de que sabessis captar tota la bellesa que conté aquest llibre, i això em reafirma en la meva creença que ets un ser molt especial. T’estimo molt i et dono les gràcies per haver-me transmès tantes coses a treves d’aquest llibre.
“Perquè a mi no m’agrada que es llegeixi el meu llibre a la lleugera. Em poso tan trist explicant aquests records. Ja fa sis anys que el meu amic va marxar amb el seu be. Si ara intento descriure’l és per no oblidar-lo. És tan trist oblidar un amic. No tothom ha tingut un amic”. El Petit Príncep de Antoine de Saint-Exupéry

Per cert, pel teu aniversari et van regalar una versió d'el petit príncep en versió àudio, encara que això ja ho deus saber. Per mi és un emotiu simbolisme d'aquells moments que vam passar junts llegint-lo. "És el temps que has perdut amb la teva rosa, el que la fa tan important". David t'enyoro molt.