La desbordant imaginació del DAVID

Mentre remenàvem l’habitació del David l’altre dia, van sortir tot de manualitats, i vam recordar amb enyorança un dels trets més característics del David. Així com molts nens passen la seva infantesa jugant, creiem que el David la va passar majoritàriament CREANT. Tenia una imaginació desbordant i era feliç fent manualitats, puzzles, creant jocs de rol i ginkames, escrivint contes i còmics, dibuixant, i d’alguna manera, deixant plasmat gràficament tot allò que li agradava o imaginava. I inventant històries, històries de súper herois que fascinaven a d’altres nens, que el seguien en el joc com si fos un imant. Recordo que constantment anàvem acumulant noves i sorprenents manualitats, més o menys encertades, algunes seguint un model i altres sense, sempre per inicitaiva pròpia. I jo ja no sabia que fer-ne ni on guardar-les. Regularment feia neteja, i de vegades llençava coses que desprès reclamava perquè tenien algun significat per ell desconegut per mi. En fi, un no se n’adona del valor d’aquestes petites obres fins moments com els d’ara, però em perdono, perquè realment no podíem amuntegar tantes coses. I a més, ens han quedat un bon grapat.

I els darrers anys va descobrir l’ordinador com a font inesgotable per crear, i ja dominava i utilitzava sovint alguns programes senzills d’edició d’imatges i de so i de presentacions. Se sentia molt atret per qualsevol nou programa informàtic que li ensenyava i de seguida sabia adaptar les seves prestacions a qualsevol idea creadora. A part de ser un birguero a l’hora de preparar els treballs per classe, va arribar a fer salvapantalles, col•leccions de cromos per la seva germana, llibrets de passatemps sorprenents, partitures musicals, calendaris, presentacions de diapositives, manipulació d’imatges i fins i tot un petit vídeo d’animació amb figures de Lego. L’Anna el seguia sovint, fascinada, i aportant també la seva bona dosi d’imaginació.

Ahir em vaig decidir a remenar el seu PC, i amb molta serenitat he anat descobrint molts dels seus treballs, alguns ja coneguts, altres inèdits per mi. De fet, n’hem trobat un que no coneixíem i que ens ha deixat commocionats, potser més endavant el penjo en aquest espai.

No puc evitar el sentiment de que potser no li vaig dedicar més admiració per les seves obres i també la sensació de que alguna cosa ha quedat inacabada, ha quedat potser truncada. En fi, tot i que en els darrers temps la videoconsola també l’havia atrapat, recordo amb melangia com passava llargues hores en silenci, sense molestar, entretingut, creant...