Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: L'habitació del David

Música del Blog

***per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior***

2007

2007 últim any (fins a 20 de maig)

L'habitació del David




Diumenge passat, l’Anni i jo ens vam aixecar amb molta pau i alegria. Vam anul·lar el que teníem previst de fer i per fi, ens vam decidir posar ordre a l’habitació del David. Des de que va marxar, l’habitació pràcticament seguia igual, tal com Ell la va deixar. L’Anni havia anat desant tot d’objectes que hem anat rebent aquests mesos, els seus objectes personals que duia a Budapest, feines inacabades de l’escola, noves fotografies, altres records que han anat apareixent i nous regals que ens han i li han fet. Vam passar vàries hores a l’habitació, posant ordre, a poc a poc, traient alguns objectes que no representaven res pel David, i mantenint i exposant adequadament tots aquells que tenien especial valor per a Ell o per nosaltres. Rememorant i assaborint els records, els potents records. Amb TOT el que vam tocar, veure o sentir, he de confessar que va ser un dia molt feliç, m’hi sentia tan bé a la seva habitació, amb l’Anni i amb les coses del David, em sentia molt a prop d’Ell. Ara hem adequat al seu escriptori i hem traslladat allà el nostre petit espai d’estudi des d’on ara escric aquestes línies, per tal de poder passar allà moltes hores, envoltat pels seus records (i per la seva presència). Quan vam acabar, l’Anna no va poder d’evitar d’entrar, es va quedar davant del llit, mirant tot el que hi havia exposat, va tocar o mirar en silenci algunes coses, i en acabat, va sortir contenta de l’habitació.

En fi, porto uns dies mirant una vegada i una altra la seva habitació i sento molta pau d’esperit.

PS: Per cert, aprofito per recomanar una peli molt bella, dura però tendre, i amb la que vaig sentir una identificació potent. Es diu "La habitación del Hijo"


23 comentaris:

Anonymous said...

Veure les fotos de l'habitació del David amb Scarborough Fair de fons.... uffff, colpidor, colpidor...

kalidoscopi said...

Segur que mentre endreçàveu l'habitació del David i ordenàveu els seus tresors heu anat trobant un trosset d'ell en cadascuna de les seves coses. Per això us heu sentit tan feliços i tan a prop d'ell mentre ho feiu, i per això l'Anna tambè s'ha sentit en pau i contenta.
Tots els teus escrits m'agraden molt, Natxo, però ara que, a més estaran inspirats des de l'habitació del David, segur que tots portaran també la seva signatura.

Anonymous said...

EM SEMBLA FANTÀSTIC QUE HAGIS PASSAT EL TEU ESCRIPTORI A L´HABITACIÓ DEL DAVID.A BEN SEGUR
SENTIRÀS AMB MÉS FORÇA I MÉS A PROP TEU LA FORÇA DEL TEU FILL.
ÉS MERAVELLÓS SEGUIR ELS TEUS SENTIMENTS GRÀCIES AL BLOG.SENS DUBTE EL TEU FILL ET DIRIGEIX CAP UNA MÀGIA DESBORDANT.


ALL FOR ONE AND ONE FOR ALL

txell said...

Natxo, deurien ser unes hores molr especials les que vareu passar din de l'habitaci� d'en David..i em sembla molt bona idea que hagis adequat el seu escriptori per estar a prop seu.
Gracies per compartir aquests moments amb nosaltres..
un pet� Txell

Anonymous said...

Hola Annes i Natxo,

Gracies per compartir aquests sentiments amb tothom.

Som la Nuria i el Daniel.
Mentre esperava al Daniel que sortis de la Lliço,aquestes paraules me´n han vingut al cor:

Estimat David,
Molts dies han passat des que vas marxar,i tant et trobem a faltar...
Imagino que per un instant el cel i la terra es fondran portant vent de tu,somriure d´ocells i mirada dolça de nuvols blancs.Ets més que un passat,i més que un futur,ets:
Per sempre,
Per sempre,
Per sempre,
ETS AMOR.

carme said...

Estimats Natxo i Anna:
Cada racó de casa seva està ple d'el David perquè quan sers tan meravellosos omplan els nostres espais ho fan en tots els sentits.
Us entenc perfectament; Natxo lo que descrius és igual, igual a lo que vaig sentir quan vaig endreçar tot lo de l'Abel, i és molt important que quan ho facis, si vols estar sol, doncs bé; però tenir a la persona que vols que estigui al teu costat omple de més serenor.
Jo també des de fa molt de temps vaig instal.lar-me a l'estudi de l'Abel...és una història una mica llarga, ja us explicaré després; però es veritat que estar en aquest espai que era tan d'ell té un aire molt especial molt dolç, molt tendrós, molt tranquil... com era ell...
però això el David guiarà els teus dits i omplirà els teus pensaments, tal com l'Abel ho fa amb mi.
Us estimo

Anonymous said...

L’habitació

Quantes coses,
quant de color
quants records
quantes imatges
quant d’esport
quanta alegria
quants somnis
quanta companyonia
quant de silenci
quantes paraules
quantes joguines
quantes esperances
quanta realitat
quanta fantasia
quanta música
quanta poesía.
Quina vida més intensa,
quina habitació més bonica!

Xènia

Rosa Mari y Santi said...

Observando las fotos de la habitación de David nos hemos dado cuenta de muchas coincidencias con la de Anna: Algunos peluches como Marvin el marciano, Samy el delfín de Port Aventura, el sombrero de mago de Mickey Mouse en fantasía.... figuras de Lego de Star Wars......en fin muchas cosas.
Tambien como aficionado al automovilismo observo que ha David también le gustaba este deporte, Anna también lo que pasa que a ella le gustaba más el "rojo" y su caballito enfadado como ella decía.
Santi

Mamen said...

HOLA HARRY!
CÓMO VA TODO?ESTABA OBSERVANDO TU HABITACIÓN Y ,LA VERDAD,NO TE FALTA DETALLE!!ME GUSTA VERLA PORQUE CREO QUE LA HABITACIÓN REFLEJA UN LADO IMPORTANTE DE NUESTRA VIDA.

ME PARECE UNA IDEA FANTÁSTICA PONER EL DESPACHO DEL BLOG EN LA ROOM DE HARRY.DÓNDE MEJOR?

UN BESO MI ÁNGEL.NOS VEMOS.

Jo mateixa. said...

Segur que la felicitat i pau que veu sentir a la seva habitació us la va transmetre ell. I ara ho farà cada cop que t'hi asseguis per escriure.
petonets.

L.

Antonio said...

M'agrada que ens presenteu aquesta part de casa vostra, tant íntima del David, la seva habitació. Sempre que parlo amb els pares, m'agrada coneixer bé els fills estimats que han marxat.D'aquesta forma aprofitem la seva esència i transmitim millor l'amor entre nosaltres.Parleu del David, parleu d'ell. Cada vegada que en parleu amb tots nosaltres més content estarà i més amor us donarà.

Anonymous said...

UNA HABITACIÓN ES ALGO TAN PERSONAL..., SUS OLORES, SUS MANERAS DE DEJAR LAS COSAS, ORDENADAS O DESORDENADAS, QUE MÁS DA, ERA, ES Y SEGUIRÁ SIENDO SU HABITACIÓN, SU ESPACIO DE INTIMIDAD, DONDE GUARDABA TODOS SUS TESOROS.
NO SABÉIS COMO ME ALEGRO QUE CADA VEZ HAYA MÁS FELICIDAD EN LAS PALABRAS QUE LEO EN EL BLOG.
CON TODOS MIS RESPETOS Y ADMIRACIÓN.
MJ

Anonymous said...

Hola Natxo,Anni y Anna,

Como sigue siendo habitual cuando entro en tu blog cuántas cosas en común tenemos muchos padres,yo también "he creado" mi espacio en el dormitorio de Marc, comparto con él todo aquello que tenía un valor para él, su múltiples peluches de tigre siguen acompañandome, sus libros, los Harry Potter que él llego a leer, tres ediciones sólo, sus trofeos, fotos de su último verano y su estancia en Inglaterra durante julio, las fotos con su perrita y los multiples adhesivos de marcas de skater, enfin su mundo...
Desde que él se fue me refugió allí y allí le escribo cómo van nuestras vidas, mis sentimientos, es el espacio más intimo que comparto con él.
Sentirás mucho su presencia.
Para nosotros tres sigue siendo el cuarto del Marc.

Un beso para los tres,

Mª Eugenia

aurora said...

Me da mucha tristeza ver las fotos de la habitación de David en la actualidad, siento una opresión en el estómago.

Un beso,
Aurora

Laia Jara said...

Ja a penes no us enrecordareu de mi..
vaig passar molts moments amb el David i la petita Anna (del qui jo estava realment enamorada i se'm queia la baba quan estava amb ella). Els tres jugavem al vostre carrer, quan jo anava sempre a casa de l'andreu coello i el david asenjo.. Realment, coneixia el cas del David..però no tenia la seva cara present.Quan vaig veure la foto del David a la web de l'àlex manz..vaig dir..no pot ser..
aquella tarda se'm va quedar el cos amb un estat de xoc. no em va poder reaccionar ni la ment ni el cor.
Ja he visitat aquesta web uns quants cops i no me n'he pogut estar de treure'm una llàgrima. Em venen tants records al cap..
i ara veig a l'anna amb tu Anna mare, i la veig tan gran i tan canviada..
em fa cosa saludar-vos, perquè és clar..l'Anna potser tenia 2 anys i potser encara no els havia fet quan jo jugava amb ella i anavem amb el David pel carrer amb bicicleta..Us veig sempre a l'escola de música que jo vaig a l'escola d'adults.

el que m'ha omplert molt també, és veure que el David té una fotografia a l'habitació que jo també la tinc..i és la de l'Asier. Gran persona que segurissim que també ens guia allà sigui on sigui.

Aquests records mai s'obliden..perquè van existir.

Un petó ben fort pels 3


Laia Jara Moreno

M.B. said...

Novament em deixes sense paraules em quedo amb una sensació que hauria de definir amb adjectius molt diversos i alhora contaposats, com podrien ser sensació de molta placidesa i al mateix temps d'una dura i terrible cruesa. Heu donat un pas molt important i que ben segur marcarà un abans i un després, penso que consolideu més fort i profundament que mai la vostra actual relació amb el David que queda i quedarà marcada per sempre més amb foc, però alhora heu donat el pas definitiu per encarar el futur d'una manera ferma i segura, amb la convicció i seguretat del què feu, no dubto que hi haurà alts i baixos, però penso que heu encarat el futur de la millor de les maneres possibles, n'estic convençut.

m.c. said...

Segueixo pensant que tots dos sou molt valents i savis, que realment esteu construint el dia a dia amb molt valor i amb molt amor per l'Anna (que segurament ajuda tambe a mantenir la calma) i que dia rere dia el David us està ensenyant aquesta nova forma d'estimació no presencial que impregna la vostra vida, els teus escrits i us dóna aquesta enorme capacitat d'estimar i compartir amb tots nosaltres els vostres sentiments.

Anonymous said...

Holaa, sóc la Carla la filla de la Rosa i el Jose la veïna de l'Albert. M'han pasat aquesta pàgina i em sembla maravellosa, os l'heu currada molt, es nota que l'estimaveu i l'estimeu, segu que si ell hagués vist això li hauria encantat, orgullós de tenir uns pares com volsatres i una germana tan estupenda com es l'Anna.
L'altre dia miran fotografies vaig trobar una d'una comunió amb el David, les llàgrimes em queien-
El David sempre ha sigut una persona única, autèntica, maravellosa...
SEMPRE ESTARA AMB NOSALTRES.

T'ESTIMO DAVID (L)!


Un petó estimats veïns, la familia hernández esta aquí per tot.

Anonymous said...

Hola soc la Mireia; una nena que tocava la guitarra amb el David.
em sembla molt maca la pagina que li heu fet al david.
jo recordu a en david com un dels millors. era molt bo.
Jo era nova a guitarra i no vaig poder coneixer-lo molt bé...pero el que vaig coneixer d'ell em va semblar fantastic, de veritat.
i mai l'oblidaré.
Sempre el tindré amb mi !

un peto per tots vosaltres.

Moments magnifics amb el David.


TESTIMO DAVID.

la meva familia sempre estarà aqui per a tot, encara que no ens coneguem.

Cuideu-vos

PAKI said...

Qué bonito!!! No sé de cuando se conocían Laia y tus hijos ya que ella es mayor que ellos. Laia conocía al Asier ya que su hermano era muy amigo de mi hijo. Lo que escribe es precioso.

Ves como el blog llegará a muchos y al corazón de otros que sin haber perdido a nadie, están enlazados con todos nosotros.!! La vida a pesar de... es maravillosa... y entre todos podemos hacer que lo sea compartiendo y sirviendo a los que nos rodean. Tu trabajo es extraordinario y tal vez podamos verlo como el testigo de DAVID.
Un beso muy fuerte

PAki

DFA said...

kina abitació mes chula en kanvi la meva es penosa



DiDi(cosi)

Montse said...

Hola Natxo, La setmana passada van fer "L'habitació del fill" per TV3, jo no havia tingut ocasions de veure-la abans, però al veure la programació em vaig enrecordar d'aquest post i la vaig gravar. Ahir a la nit la veig veure, ja et pots imaginar quant vaig arribar a plorar..., realment és una pel.lícula molt dura i a la vegada molt tendra, i sí, us hi vaig veure identificats. Com us vaig compendre!!

Un petó ben gran!! I una abraçada ben forta per tots 4!!

Montse V.

Enric said...

Ei, el David està present arreu, i té uns pares que saben on arriba l'estimació; m'agrada molt coïncidir amb vosaltres. El dia abans de veure't, com et vaig dir i per recomanació anterior teva, vaig veure La habitación del hijo, que em va agradar i de seguida em semblava estar a la vostra pell, però només vosaltres sabeu com funcionen les vostres ànimes i ara alguns volem acompanyar-vos quan ho necessiteu i recolzar-vos quan us calgui... fins ara, enric