Ja som a 1 de juny. Ja ha passat el mes de maig. De debó que, tal com havíen anat altres dades assenyalades, com ara el Nadal o l'aniversari del David, no pensava que aquests dies serien tan dificils. De tota manera, avui no tinc massa ganes de parlar d'això.
El que sí que volia deixar constància és de l'homenatge que vam fer al David. Amb motiu del primer aniversari de la seva mort física, no vam voler fer cap cerimònia tradicional. L'Escola de Música ens va oferir la possibilitat d'organitzar un concert per commemorar aquestes dates, i ens va semblar una idea molt tendra, la millor manera de recordar-lo. Ajuntar a totes les persones que l'estimen, que ens estimen i que estimem, i fer servir la música com a fil conductor. I fer-ho plegats amb l'Escola de Música, amb tot el que això representa.Vam decidir no dir res a ningú, i per part nostra, només vam posar un banner al bloc, per qui volguès fer-se'n resó. I la resposta rebuda ens va emocionar molt; veure tants amics i familiars reunits a La Patronal, el petit teatre del nostre poble, la majoria sense avisar, comprovar que tanta gent recorda i estima al David, i que ens fan costat i ens ofereixen tant d'amor.
Al concert, va actuar l'Anna amb el seu grup de vent, l'orquestra de guitarres on tocava el David i la BellaQuirzeBand, la coral on cantem l'Anni i jo. I un combo de l'Escola de Música com a enllaç entre les diferents actuacions. Tot un encert de la Carme. Tot sense gaires paraules, només música. I molt amor.
El moment més emotiu va ser quan vam cantar, per primera vegada, "El Somni". És una peça composada pel Jordi Valls, a qui, durant els dies que estàvem a Budapest, li va arribar a les seves mans el poema del David, i colpit, li va posar una música preciosa. Com va dir Luther King, davant l'adversitat es pot transformar el patiment en força creativa. Crec que el Jordi ha fet una obra pròpia d'un geni, i li estem profundament agraits per aquest regal. També a la Maite Foix, amb la seva privilegiada veu, per la seva qualitat i valentia per fer de solista, a l'Òscar per la seva paciència i per la brillant direcció, als músics del Combo pel seu esforç i a tots els cantaires del Cor, per la seva dedicació i per haver-hi posat tanta estimació en el projecte. I a la Nati pel disseny del programa.
Mentre escric això, sento a l'Anni a la cuina. Està cantant "El Somni"
26 comentaris:
Hola David! Com va? Acabo de escuchar la cancion de tu poema, es preciosa.Me huviera gustado mucho poder ir al concierto que te hicieron, tuvo que ser precioso y emocionante,seguro que tu no te perdiste detalle. Seguro que las notas musicales que sonaron en el concierto llegaron hasta ti y tu fuerza y tu cariño llego hasta todos los que estuvieron alli,yo no estube pero siento que un poquito de esa fuerza y de ese cariño me llego a mi. Un abrazo muy fuerte y hasta otro ratito. 1B7
Estimats Natxo i Anna-s!!!.
Una paraula: PRECIOS!
Va ser preciòs, els que no hem tingut la fortuna de conèixer al David, tenim la fortuna de poder coneixe'l a través del vostre
inmens amor.
Un altra paraula: GRÀCIES!
Una grandiosa abraçada.
Estimada família,
Gràcies per deixar-nos ser partícips del Memorial d'el David.
Feia temps que no assistíem a un acte tan bonic i tan dolç com aquest, envoltats per gent que compartíem els mateixos sentiments.
La música ens va deixar bategar a tots junts dins d'un mateix cor, el d'el DAVID.
Estic segura que a ELL també li va encantar i que està immensament orgullós de la seva família i els seus amics.
En un dia tan especial com el d'avui només us puc dir que des del fons del nostre cor, la berta, el bernat, l'àngel i jo us enviem una abraçada molt forta i us oferim tot el nostre suport.
Com diu un dels meus cantautors preferits "com un cabdell que el vent desfila i fila".
La vida ha desfet el vostre cabdell, però malgrat que costa molt d'esforç, de mica en mica el tornareu a "filar".
No serà mai el mateix cabdell, ni tindrà mai el mateix color, però entre TOTS QUATRE i el suport dels que us estimem tornareu a filar el cabdell de la vostra vida.
Us estimem.
Un petó per a tots quatre.
Natxo i Anna's,
El concert va ser maravellós. Els músics i els cantants van transmitir la música amb elegància. I vosaltres vau transmitir molt d'amor. Les vostres paraules tan contenides, d'agraiment per a tothom, fent l'esforç per no desmaiar, van arribar al nostre cor. Heu fet un gran esforç durant aquest primer any. Una forta abraçada amb molta enegia per aquest dia a dia. Un petó molt fort,
Moltes felicitats a l'escola de música, a la coral i als nens i nenes.
Us estimo,
Eva
Aquesta cançó i els vostres cants en memòria del David, m'han tocat la fibra! Que bonica és la música quan transmet tantes emocions!, i pensar que éreu vosaltres que la cantàveu... Que content deu estar el David de sentir-vos amb aquesta energia. Vaig pensar tota la setmana passada en vosaltres, i en el David. Vaig parlar amb la Paki aquest dimarts i em va dir que tot va ser molt emotiu. Ara potser vindrà una miiica de calma...
Petonets guapos,
Va ser un acte molt bonic, ple d´amor i records cap el David.Tot l´acte,tan a nivell de cant com de música va ser molt ben portat, i pels que seguim el blog de forma cotidiana, coneixiem la majoria de cançons que vàreu interpretar.
A més, crec que la carta que vàreu llegir al final de l´acte clarificar molt i dóna a entendre cap on s´ha de tirar en un futur. Carta molt difícil de llegir pel moment però dintre de la meva humiltat considero que esta molt encertada.
ALL FOR ONE AND ONE FOR ALL
HOLA HARRY!
QUÉ PASADA!TE DAS CUENTA DE LO FAMOSO QUE ERES?
LA VERDAD ES QUE ME ALEGRO MUCHO.QUIERO QUE TODO EL MUNDO SE ENTERE DEL SER TAN MARAVILLOSO QUE ERES!
HASTA MAÑANA MI ÁNGEL!
QUERIDO NACHO Y ANA:DESDE AQUÍ QUIERO MANDAROS UN BESO Y UN ABRAZO Y DECIR QUE SOIS UN EJEMPLO DE FORTALEZA Y VALENTÍA.
La música, l’escènica de la vida,
la raó de l’amor mes pur,
els sentiments a flor de pell,
una llum d’esperança,
una bona companya de camí,
d’alegria o de tristor,
no importa el sentiment
sempre acompanya eternament.
Tot i que ara em costa sentir,
tot i que ara em costa interpretar.
La música, un fonament important
en la meva vida, en la meva lluita,
en la meva esperança.
Gràcies per regalar-nos un trosset
de la vostra vida.
Respecte a l’homenatge...
Si ell a crescut envoltat de música,
una idea fenomenal.
Un petó a totes les estrelles que
brillen amb força a l’horitzó.
Brígida.
Estimats Natxo i Anna:
Per primera vegada m'he quedat sense paraules!.
El mossaic preciós, increïble, entranyable, magnífic, de veritat que no hi ha paraules per descriure lo que sento ara mateix i de veritat si puguessiu sentir com batega el meu cor??!!.Veus Natxo com tot és meravellós?
Recorda: el record del teu estimat fillet estarà sempre en el cor de tothom; de vegades silenciós, de vegades no, pero sempre, sempre...
La cançó, meravellosa...
de veritat que no puc dir res més.
un petó molt, molt gran
EL CONCIERTO FUÉ UNA PASADA, LLENO DE DULZURA, TIERNO, SENCILLO PERO A LA VEZ EXPECTACULAR, DIGNO DE ADMIRACIÓN.
HABÍA EN EL ESCENARIO UNA SILLA VACIA, NOS IMAGINAMOS QUE DAVID ESTABA ALLÍ SENTADO VIENDO EL CONCIERO Y DICIENDO:
QUE MACO!!!, FANTÀSTIC!!!.
MJ
Doncs sí, per fí notícies teves, senyals de vida. Quin silenci tant i tant llarg, tant i tant commovedor, tant i tant eloqüent, tant i tant expressiu. Quantes coses has transmès aquesta setmana. Només una imatge, la imatge que ho diu tot, que deixa sense paraules, que emociona més que el millor dels escrits.
Tot aixo precedit d'un concert. Quin concert, Déu meu, no hi he deixat de pensar ni un sól dia. Gràcies per deixar-me ser-hi.
Hola familía!
Jo la veritat es que també he trobat a faltar els comentaris
d'aquests díes,encara que igualment
he visitat el blog i mirava la foto
del David que parlava per si sola...i el vostre silenci l'entenc perfectament.Precisament
crec que és una manera d'ajudar,saber estar amb vosaltres en tots moments:per parlar,escoltar,plorar,somriure i respectar el vostre silenci.
Vaig tenir la gran sort de poder
compartir amb vosaltres el Concert
del día 23,i em va semblar MERAVELLOS!!La idea de l'escola de música(que tant us estimen als quatre),i la resposta de tots els que van participar,va ser increíble.Tambè em sembla un petit
homenatge molt maco,el quadre que
han fet a l'escola,amb tant de carinyo.
Bè,només dir-vos,que ja ha passat
un any,però continuarem recordant
el DAVID,i tots els bons records
que d'ell tenim.
De la mateixa manera que us continuarem acompanyant a tú i
a les Anna's,en el vostre día a día.
UNA FORTA ABRAÇADA ALS QUATRE!
Esther.
La nit del concert va ser una nit màgica en la que el David va ser present en cadascun dels moments que es van anar succeint.
El vaig poder sentir tan a prop! perquè el David hi era en el sentiment i en la il·lusió amb que es van interpretar totes i cadascuna de les peces.
Hi era en totes les notes que van sonar aquella nit, i en el grup de guitarres en el què semblava que ell mateix també hi estigués tocant.
Hi era en les cançons, en els aplaudiments.
Hi era en les llàgrimes que em van mullar la cara, i en les emocions que flotaven en l'ambient.
Crec que no va quedar cap racó que no estigués impregnat del David, del seu amor i del nostre amor cap a ell.
Aquesta nit màgica sempre m'acompanyarà, i la guardaré sempre com un tresor.
El mural de l'escola i el discurs homenatge al David són preciosos, reflexen tota l'estimació que els seus professors i els seus companys senten pel David.
Hola Natx,
Solo quería decirte que el concierto nos emocionó mucho y fue precioso, desde el minuto 0 hasta el último.
Todo fueron energías positivas y transmitisteis mucho optimismo. Además me pareció de una gran generosidad el detalle del ramo para Mercè i Carme. Tuve la sensación de que decíais "sin rencor, y si había algo que perdonar, estais perdonadas"!! Un gesto de enorme generosidad, que demuestra como sois (aunque los que os conocemos ya lo sabiamos).
Gracias de nuevo por seguir dandonos lecciones de humanidad.
Besitos.
La primera vegada que vaig llegir el poema que en David, havia fet per els jocs Florals de l’Escola, em va sorprendre la facilitat i senzillesa amb la que desenvolupava un tema molt normal per a la seva edat.
Durant molts anys he format part del Jurat dels Jocs florals del Turonet, i haig de reconèixer que els nois i noies fan esforços per descriure aventures fantàstiques o per explicar els seus sentiments.
En canvi en David tractava amb naturalitat un tema, els somnis, de que molts nois no gossen parlar, i parla igual dels bons com dels malsons.
Em va donar l’impressió de que com tractava un tema tan natural per ell, es podia dedicar a cuidar la bellessa de l’exposició: cóm dir-ho.
Però ara, que hem estudiat la lletra de la cançó, m’estic adonant de que això té un’altre significat: quan sento la meva veu i la de tots vosaltres dient t’espero a tot arreu, ja no es el poema d’en David el que sento, ara es la nostra cançó.
I no es només el final, tota la cançó està plena de un significat nou per mi:
es en David el que entra en els nostres somnis sense demanar permís, es ell el que té tendència a fer-nos creure en coses que mai no hem vist, i es evident que ens acomiadem d’ell i que l’esperem a tot arreu.
He assumit la lletra com si fos meva.
Gràcies David
El David està molt content amb vosaltres, no ho dubteu. La seva falta és molt dolorosa, però penseu que ell està més que bé, i segur que encara toca la guitarra. Tot això que esteu fen pel David realment ho fa ell perque estigueu tranquils i plens d'amor. Amb amor ell continuarà amb vosaltres fen la seva vida però molt a prop.
'Bitxitus' us estimo.
Antonio
No tinc paraules per poder expressar el que sento mentres estic escoltant de nou "EL SOMNI", i s'em torna a posar la pell de gallina amb els aplaudiments de TOTS, realment va ser un CONCERT molt bonic, i ple d'AMOR.
Gràcies DAVID per estar amb nosaltres.
Una abraçada ben forta per tots 4!!
Montse V
Estimada familia...
Es increible tot l'amor que ha generat en David, m'emociona veure tanta gent acompanyant-vos, acompanyant al David.
La veritat és que ho s'ho mereixeu, sou unes persones impressionants, que impregneu els cors d'amor, de tendresa. A nosaltres ens ha tocat també, la vostra llum ens ha atravessat el cor. Desitgem que el nostre camí es vagi creuantamb el vostre per compartir amor, tendresa i així anar creixent com a sers humans.
Un petò ben tendre per tots!!
Hola Natxo!
Només dir-te :IMPRESSIONANT.El contratst de la veu de la Maite juntament amb les vostres i el color blanc: Tot plegat molt ANGELICAL.
Mentres escric aquestes paraules (acompanyada de la música del blog, per cert una super música!!)penso i recordo molt a l'Angela.
Gràcies, David,per aquests moments.
Un petó
Hola David,
fins fa una any, el que sabia de tu era a través del teu avi Alex. M' enrecordo del dia que ens va explicar que ja era avi.
Estava molt, molt content, erats el seu primer net!. Tot i que és una persona discreta i reservada en les seves emocions,
no s'en podia amagar. S'el veia tant feliç i orgullós!. Sempre ens anava portant fotos teves.
Bé, però de fet fa un any que ja et conec i et puc dir que t'he conegut, i molt, a través del teu blog.
He anat veient com ets, el que has fet, el que has escrit, el que has dibuixat i tot el que t'agrada.
He conegut la teva gran capacitat creativa i la teva sensibilitat, especialment per a la música.
David, el teu poema "El Somni" és preciós, cada vegada que el llegeixo em commou
Malgrat, has estat aquí 12 anys, 4 mesos i 11 dies, et puc dir que continues vivint en tots nosaltres.
A través del teu blog he comprès que l'autèntic viure i l'autèntic amor consisteix en sentir, i tu, David, ets present, hi continues sent.
Tothom et continua estimant, i això és el que importa!.
S'et recorda i es parla de tu amb l'alegria i la serenitat de haver-te conegut. Recordo molt les paraules del teu avi quan diu" "Hi ha
qui en 12 anys en te suficient per deixar l'emprenta".
Finalment, solament restar donar les gràcies i felicitacions als teu pares, família i amics per aquest blog tant meravellós.
David, un petó i fins sempre!
Ayer leí una poesia, me gustó mucho, y hoy me gustaría que la leyérais vsotros.
La mort no és res: jo tan sols sóc a l’altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet: no empreu pas un to
diferent, ni solemne ni trist.
Continueu somrient del que rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra com
sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha significat, l’eix és el
que sempre ha estat, el fil no s’ha tallat.
Per què hauria d’estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero. Jo no soc pas lluny,
Just a l’altre costat del camí.
Charles Peguy.
MJ
Yo soy una de esas personas que no pueden dejar comentarios. A ver hoy.
No puedo leer bien y abrir vuestro blog y el traductor va muy muy lento.
Quereis contactar con nosotros? tenemos mucho en común.
mi e-mail: egea@aragon.es
el blog de Alex: www.alejandromartingea.blogspot.com
Desde Teruel.
Elena, la mami de Alejandro.
Transparenten els teus ulls
reflexant el teu camí d´enyorança.
T´esgota l´esforç d´un somriure:
pesa el record i la recança.
Secs deserts ja sense llàgrimes,
set de dolces abraçades.
Resonen les seves paraules,
estrelles que t´indiquen el camí
trencat, sense arribada.
Feixug és el destí
carregant el dol a l´esquena,
busca l´amor que t´oferí
esdevenint la passejada més lleugera.
Es desborden els cors
amb veus, imatges i objectes,
alimenta la llum amb records
mentre les meves mans et subjecten.
Descansa els ulls sense por
que trobat és el camí,
sent l´alè del teu cor
perquè el començament és la fi.
Un dels actes al que estic més content d'haver assistit darrerament va ser el concert pel David. No ho dic per a complaure't, t'ho dic molt sentidament perquè em va fer sentir persona, i això m'agrada, és molt important per a mi. La majoria d'activitats (feina, rutines) no em fan aquest efecte. Aquell dia em vaig sentir viu i connectat a la vida. Vaig trobar molt admirable la manera com vosaltres ho vau enfocar. Va ser un dia d'alegria trista o de tristesa alegre, no sé com dir-ho. Per a mi va ser un dia important i encara hi penso. Unes hores després, una persona coneguda em va dir: "no hi vaig anar perquè no ho hauria aguantat" i jo vaig pensar "quantes coses superbones a la vida ens fa perdre la por?". I em vaig dir: "no vull que la por em faci perdre res tan bo com l'esperit que regnava en el concert pel David".
Noto com mica en mica una persona, un nen, que no havia conegut mai directament, mica en mica entra a la meva vida aportant-me coses positives. Tinc una frase del Natxo que fa mesos que tinc al cap, ben guardada en un calaix important, i que la faig servir interiorment sovint: "sobre la llibertat que hem de donar als fills per a que desenvolupin la seva vida, assumint els riscos que té viure". Hi estic totalment d'acord, me la vaig fer meva, i si un dia dubto, penso amb la serenor i la convicció amb la que m'ho v dir el Natxo, i em sento segur d'estar prenent la bona decisió.
Recordo la primera vegada que vaig llegir 'El Somni' a una companya meva de la coral:
- li vaig dir : M’ha impressionat molt que un nen de només dotze anys hagi escrit una cosa tan bonica com aquesta.
- ella em va contestar : Déu dóna un ÀNGEL a persones molt especials, i el David és un d’ells.
Penso que té tota la raó del món.
El vostre fill té un ÀNGEL dins que fa que el seu Somni no s’acabi mai.
Publica un comentari a l'entrada