Avui voldria compartir el que per nosaltres és un tresor imponent. Com ja vaig dir al post del passat 11 d'abril, vam estar remenant els arxius del PC del David, i, molt colpits, vam trobar-ne alguns de formidables, la majoria ja coneguts.
Però també vam trobar aquest, amb data 19 d'abril del 2007, un mes just abans de l'accident i un mes desprès de l'accident d'un altre nen de St. Quirze, l'Àlex.
Doncs bé, aquell dia el David va crear aquest powerpoint, amb el senzill nom d'"Història". En aquesta història el protagonista (creiem que Ell) és un astronauta en problemes.
A part de la sorprenent habilitat i creativitat per dissenyar els dibuixos amb l'ordinador, sisplau, fixeu-vos en la història sencera. Potser ho haureu de mirar més d'una vegada per apreciar tots els increïbles i fascinants detalls.
Això ho va pensar i crear un nen commocionat per la mort d'un veí a qui no coneixia directament i que ell mateix se n'havia d'anar també un mes desprès.
Que cadascú tregui les seves conclusions. Jo les tinc molt clares, meridianament clares...
Però també vam trobar aquest, amb data 19 d'abril del 2007, un mes just abans de l'accident i un mes desprès de l'accident d'un altre nen de St. Quirze, l'Àlex.
Doncs bé, aquell dia el David va crear aquest powerpoint, amb el senzill nom d'"Història". En aquesta història el protagonista (creiem que Ell) és un astronauta en problemes.
A part de la sorprenent habilitat i creativitat per dissenyar els dibuixos amb l'ordinador, sisplau, fixeu-vos en la història sencera. Potser ho haureu de mirar més d'una vegada per apreciar tots els increïbles i fascinants detalls.
Això ho va pensar i crear un nen commocionat per la mort d'un veí a qui no coneixia directament i que ell mateix se n'havia d'anar també un mes desprès.
Que cadascú tregui les seves conclusions. Jo les tinc molt clares, meridianament clares...
20 comentaris:
És una història genial.
Quan la vaig veure per primera vegada ja em va fascinar. I el fet d'incloure l'Alex com al seu salvador.....!!! Suposo que l'accident de l'Alex el va colpir ben fort i, ja aleshores, es va establir un lligam entre ells dos.
Un conte increible!
Natxo, a part de la increible imaginació d'en David..la história, llegir-la ara, es colpidora..
són detalls, petites coses, que tenen un fascinant sentit.
Us vaig sentir a la rádio, quina veu més dolça que se li sentía a l'Anna, i que bé que us vareu expresar l'Anna i tú..
un petó, txell
Que históriaaaaaaaaaa, está llena de respuestas.
David está donde tiene que estar, haciendo el trabajo que siempre había querido hacer y acompañado de personas fantástica como él.
Nos enseña a solucuinar aquellos pequeños problemas, que no son problemas, pero, que para nosotros, pueden ser un motivo de preocupación.
Cada día cuando me levanto voy a darle los buenos días y él me responde con una sonrisa.
Te queremos.
MJ
Realment aquesta "HISTORIA" del David diu moltes coses, i m'ha tornat a emocionar. Moltes vegades he pensat que quan ens arriba l'hora ve un angel i ens prepara sense nosaltres saber-ho, pel llarg viatge.
Independetment d'això, com molt bé dius tú Natxo, el David té una habilitat i creativitat impressionant. És un treball fantàstic!!
Una abraçada ben forta per tots 4!!
Montse V
Bueno Natxo, Anna, he de deciros que tenéis un blog muy bonito, que me he metido varias veces pero que no hay forma de poder abrir casi ningún enlace. En Catalán lo entiendo poco y cuando pido traducción uff le cuesta un montón y se me cuelga el ordenador. Seguiré intentándolo.
Bueno pareja, he visto este vídeo, mañana lo volveré a ver un poco más porque no he entendido muy bien. Quien es Alex?
Una obra de arte.
Da mucho que pensar y realmente hay que verlo varias veces para apreciar todos los detalles.
Nuestro querido David era un genio, creativo y brillante.
Hola,
Quina història, la de l'astronauta.
Avui, al tren, anava llegint i m'he trobat un fragment que m'ha fet pensar en vosaltres. us el copio:
"La gent s'imagina que trobar a faltar a una persona estimada és una mica com trobar a faltar el tabac. El primer dia és molt difícil però el dia següent ja no ho és tant, i així successivament, cada cop més i més fàcil com més temps fa. Però de fet és com trobar a faltar l'aigua. Cada dia notes una mica més l'absència de la persona."
Per cert, el Joan és el meu nebot, fill del meu germà; va nèixer al Congo i ara fa una mica més d'un any (sento la coincidència, però van arribar a Barcelona un 25 de maig) forma part de la nostra família.
Endavant i ànims.
Estimats amics... ostres és increible, esperançador... Jo també ho anomenaria premonició. Que allà en lo més profund del David ja sabia que aviat també volaria i que seria ajudat a fer el vol, sense por, acompanyat de tot l'amor de l'univers.
Són aquestes coses les que ens ajuden a continuar confiant en l'amor, confiar en la vida, que darrera de tot plegat s'amaga un misteri que desconeixem, del que en sabem ben poc.
Gràcies er compartir-ho amb tots nosaltres.
Un petò molt tendre...
Hola amics!!, quina senyal més maca, cada cop esteu més a prop.
Petonets.
Estimat natxo,
quin art el d'en David...
El seu cor era inmens, i la seva manera d'expressar el que portava dins... incantador!!!
Una historia increible...
Mil petons a tots quatre.
Brígida
Sempre he pensat que els nens tenen un sentit especial...alguna cosa que els adults ja ni recordem que un dia vam tenir...aquesta sensibilitat...aquesta habilitat per simplificar-ho tot en essències i percebre tots els detalls...en David i la seva història són un exemple.
Si ell ho sabia, que faria un viatge a la lluna, segur que és allà on em de mirar per trobar-lo cada nit.
Ptns
Esta historia de David respecto al viaje en cohete me hace pensar, Natxo, que hay un "algo" que terrenalmente no alcanzamos a saber, pero existe eso que nos va entrelazando a todos.
Realment impressionant el video del David.
És com si hagués fet el dibuix pensant que no era a casa... i fins a tres cops ens deixa clar que és ell qui puja a la nau. A mi se'm posen els pèls de punta cada cop que veig el video. És com si ens estés narrant l'accident des de dins! Tot pas per pas! I saps que em transmet? Pau, molta pau i molta confiança i seguretat de que tot aniria bé. Ostres Natxo, no et relaxa aquest muntatge? No et transmet pau i serenor? Ens ho narra tot des de dins!
El David, com sempre, explicant les seves sensacions en histories i aventures.
Recordo quan vam estar a un parc d'Alsàcia com, gracies a la imaginació del David, ell i l'Aneta jugaven al seu propi mon d'aventures.
Sempre ens ha sorpres la capacitat que té per crear i per "enganxar" a tothom amb la seva imaginació.
David t'estimem.
Nati
El David sempre està i estarà present al meu cor i al meu pensament. Encara que sigui molt dur dir-ho i escoltar-ho, la mort del David m’ha ajudat molt. M’ha ajudat a veure la vida d’un altre manera, a resoldre els problemes d’un altre manera i fins i tot m’ha ajudat a superar la por a la meva pròpia mort. Dintre de pocs dies faré 43 anys i no he crescut fins ara!! Que ignorants que som oi? Si m’ho permets dir, un trosset del David m’el considero ja una mica meu.
Aprofito per dir-te, que a mi també m’agrada molt la “lluna” i quan està plena em passo molta estona contemplant-la, i que arrel al montatge fabulós que va fer el David, cada vegada que veig la lluna penso i pensaré en ell.
Hola Natxo i família,
acabo de veure aquesta creació del David i m'ha senblat d'una exquisida genialitat. Quina senzillesa i quina grandesa! És bonic, tendre...per un moment m'ha semblat veure-hi el guió d'una pel·lícula. En avid era molt crític i creatiu...així el recordo.
Aprofito per enviar-vos una abraçada ben forta i...FELICITO L'ANNA. Que bé que ballava el dia de les actuacions de final de curs de l'escola de música. REALMENT ANNA, ets una ARTISTA!
Quico
Perdoneu l'errada tipogràfica, m'he deixat da D de David.
Quico
Cómo un niño de 12 años hace tal metáfora de la muerte y cómo la llena de esperanza y serenidad...
Es uno de los mejores regalos que nos ha podido dejar David, para que cada uno siga llenándose de su extraordinaria sabiduría...cada dia nos aporta algo material palpable...que nos llena por dentro y no deja de sorprendernos..DAVID ESTÁ MUY MUY PRESENTE aportándonos más amor si cabe que muchas personas que siguen estando físicamente aquí.
Os quiero mucho...Estanoche he soñado contigo tio, estabas muy delgadito y callado, pero me regalabas 10 minutos hablando conmigo, hablando de lo que yo ghabia escrito en el blog y lo que tu opinabas a cerca de mis palabras..y me he hecho muy feliz sentirte cerca de mi esta noche. GRACIAS.
Iris
Estimat nebot, un cop mes sorprens a tothom per la teva imaginació i enginy. Desprens unes habilitats dificils de superar. De fet, cada vegada que veig els teus treballs em transporten a la meva infantesa quan jugava amb el teu pare. No parava de fer coses...va dissenyar un zoològic, muntava castells, jugavem a futbol amb cromos, feiem concursos de tota mena. En fi, jo em quedava bacabadat de la seva destresa i disfrutava no saps com. No hi ha dubte tio, que això ho has heretat d´ell.
Un petò ben gran fins un altre.
T´estima,
el teu tiet.
Como bien indicas, el powerpoint del cohete de tu hijo está lleno de significados premonitorios. Sin embargo, la presentación vista en el momento que lo hizo no se hubiera ”entendido”, y además nos preguntaríamos ¿a qué viene esto?. Realmente deja de piedra.
Recuerdo que cuando lo del 11-M salieron muchos familiares atestiguando que en esa mañana nefasta o incluso con meses de antelación, los después fallecidos se habían despedido de manera clara (o indirectamente) de ellos. Algunos soñaron incluso que iban a fallecer. Eran como avisos, como toques para que tuvieran la oportunidad de despedirse de sus seres queridos. Cuando fui a algunas de las manifestaciones y a Atocha a depositar mi ofrenda, hubo algunos casos allí llorando que los llevaré siempre en mi corazón. Sin embargo todo esto que “es invisible menos para el corazón”, los medios de comunicación no lo divulgaron más que en alguna ocasión y de manera esporádica :¡lo que era importante lo apartaron porque no estaba dentro del mundo físico!. Es como si nos avergonzara reconocer que no todo lo sabemos y no todo lo real se puede tocar …
¡Un gran abrazo a los cuatro!
Publica un comentari a l'entrada