16 de juliol del 2008

El riu Carol

No teniu un racó favorit? nosaltres el teníem, ...el tenim, de fet. És un tram del Riu carol, al seu pas pel municipi de La Tour de Carol a la Cerdanya francessa. Hi hem anat allà desenes de vegades des de l'any 1998, quan el vam descobrir. És un lloc idíl.lic, un riu ample i poc profund, d'aigües cristal.lines que baixen sempre alegres i fredes; ple d'una exuberant flora i fauna i enmig d'un entorn privilegiat i molt cuidat. Allà anàvem molt sovint, a qualsevol estació de l'any, però sobretot a l'estiu, i on tots quatre gaudíem especialment de la vida.

Aquest darrer any també hem tornat divereses vegades, perquè alguna cosa ens atrau cap aquell lloc, però sempre en companyia d'amics o família per poder fer front als potents records. Recordo especialment la darrera vegda que vaig anar amb el David, l'estiu del 2006, i ens vam decidir a descendre un bon tram del riu amb una canoa de plàstic, tot rient sempre que ensopegàvem amb una roca, fins que vam trobar una colobra d'aigua i vam sortir corrent, enmig de rialles per l'ensurt. Quins temps més feliços...


18 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Aquest racó tan especial per a vosaltres, sempre guardarà un trosset del David.
En ell deuen haver quedat moments d'intimitat que heu compartit junts, rialles que només són vostres i que fan d'aquest indret, un lloc únic per a vosaltres.
Ningú mai no podrà gaudir d'aquest trosset de riu com ho feu vosaltres, perquè en ell s'hi amaguen molts sentiments i records que només són vostres.
Un petó.

Anònim ha dit...

Natxo, quines fotos més maques! M'he quedat embadalit mirant-les. Quina harmonia que transmeteu! El David en alguna foto sembla que formi part del mateix entorn.

Anònim ha dit...

Hola Natxo!!

Totes són unes imatges molt boniques!!! Totes estan plenes de records i diuen moltes coses. Coses que només vosaltres sabeu,però coses que us ajuden a viure. Aquest trosset del Riu Carol és vostra, i sempre ho serà!

Una abraçada ben forta a tots 4!!

Montse V

Brígida ha dit...

Natxo,
per les fotos, com tu molt bé dius, s'intueix un lloc ídilic, perfecte per disfrutar d'un dia perfecte...
Gràcies per ensenyar-nos un lloc tant bonic, això a vegades ens fa veure que hi ha molt per descobrir.
Segur que els records son potents, com no..., però segur que també us deu fer sentir, dintre de tot, bé interiorment, en aquest lloc tant especial.

Mil petons a tots quatre.

Brígida

Anònim ha dit...

Hola natxete
Acabo d'entrar al blog (ja saps que soc adicte) i m'ha fet molta il.lusio conèxer el vostre raco secret.

El nostre es un trosset del riu de la molina.... on tambe tenim la nostra pedra, la nostra piscineta.....
Es curiós, el fet d'anar any rere any a banyar-se al mateix racó de riu, ha permés als nenes veure com creixien.... cada any deien que la pedra era mes petita, que el riu tenia menys fondaria..... i eren ells que anaven creixent.
A més, com vosaltres hem explotat el nostre racó en totes les epoques, li hem tret bolets, gerds, maduixes, l'hem recorregut caminant, en bici, ..... a l'hivern, l'estiu.....
Hem fet cabanyes, hem fet arcs,......
I any rera any feiem la foto d'estiu, primer amb l'Uri, despres l'Uri i la Maria, i despres tots quatre a la pedra.

Ara ja no ho fem..... la pedra ha quedat massa petita per les expectatives dels nens, ja no ho veuen com el gran raco secret que era abans, sino com un petit revolt del riu per on baixa poca aigua i vam decidir no tornar mai mes a banyar-nos.

Jolín, diuen que veure com els fills es fan grans, necessiten el seu propi espai, allunyar-se dels pares per poder creixer individualment, es molt dur d'acceptar..... pero jo ja NO estic d'acord amb aquesta afirmació. Deixar-los anar, respectar el seu espai, donar ales i llibertat perque aprenguin adquirin la seva propia experiencia pot ser una mica dificil, pero no és res comparat amb que s'aturi el temps.

Gràcies i t'estimo

Anònim ha dit...

Estimat Natxo, espero que les coses s'hagin tranquil·litzat una mica, i que amb l'Anni i l'Anna, pogueu disfrutar, dintre de tot, de racons tant idilics com el que ens has presentat en el blog del David.
Gràcies el que has explicat, demà vull intentar anar en una zona molt espacial per a mi, un d'aquest llocs idilics com tu escrius; a veure com em desperto demà...
Per això mil gràcies per fer-me retornar les ganes d'anar-hi.

Eva ha dit...

Quina preciositat de riu i de fotografies...un lloc meravellós. La vida s´assembla molt a un riu. Neix...corre tortuosament fent-se lloc entre les muntanyes, les roques, sortejant la naturalesa. A vegades no té més remei que amagar-se sota terra, però després reneix en algún altre punt. A trams pot ser calmós, gairebé quiet, tranquil i et deixa veure el que hi ha sota d´ell, transparent. D´altres les aigües són molt mogudes, tèrboles, furioses.
Sigui com sigui, sempre, sempre, té un final. Un final en que les aigües del nostre riu van a parar al mar. Al mar on han desembocat les aigües de tots els altres rius, esdevenint una gegantina dança d´onades i corrents.
Eva

Anònim ha dit...

Estimat Natxo soc la Marina de cadaqués,com et diu molta gent m ha agradat moltissim veure les fotografies.
El lloc és molt maco.
Com molt bé dius tu . que difícil se n s fa tot ara.
Saps a mi m encantava fer fotos de tots i em passava el dia mirant les i ara els primers mesos m era impossible.
Sense adonar me n ho he aconsseguit gràcies al blog.
Voldria demanar te un favor a la sandra li ha agradat mol veure el teu blog,que amb el programa, heu pogut posar les fotos amb petit i desprès ,les em anat veient grosses,
ens ha agradat molt.
Em clicat per veure com podiem fer ho ,i la sandra remenant ha aconsseguit baixar se una 20 ena de fotos,peró contant que una l ha posat 3 vegades.
però ara no aconssegueix posar les altres que te a la carpeta de l ordinador.
tu podries explicant se com es fa tot ,es que no entenem massa com ho explicant,i desprès per passar les al blog?
Si poguessis ajudar me explicant els passos, a la sandra li agradaria fer ho amb els estius d en MARC.
com va l estiu? a mi m esta resultant molt dolent, es que semblo un cranc només vaig enrere,
L estiu era l época que estavem mès junts i feiem més coses.
UN PETÓ BEN FORT PER LA TEVA DONA I LA TEVA FILLA.
I UN PER ELS NOSTRES "PETITS PRINCEPS" .GRÀCIES .MARINA

Unknown ha dit...

Hola,

Puc confirmar que es un lloc espectacular, i entenc que pel Natxo, l'Anni, el David i l'Anna sigui un lloc especial.
Nosaltres, encara que fa molt anys que anem a la Cerdanya, no ho vam conèixer fins l'any passat. Ens van portar i ens va agradar molt.

Aquest estiu hi tornarem, suposo que amb el Natxo, l'Anni l'Anna, la Natàlia i... amb l'Alba! tinc moltes ganes d'ensenyar-li el lloc on els seus cosins i "tiets" s'ho han passat tant be!
El David també hi serà, es clar, segur que ens anirà deixant senyals perquè veiem que ell també hi es, no crec que es vulgui perdre el primer cop que la seva cosina Alba veu el lloc on ell va ser tant feliç.
Un petó molt fort a tots i a tu en especial Deivid!!!!!

sandra y cris ha dit...

Estimats amics... Sempre tenim algun racò especial on es sent més present l'ecència dels nostres fills. I la força de l'aigua, la natura sempre ajuden a que la nostra escència voli més lliurement i poder arribar a la nostra naturalesa més pura.
Estem tan presents sempre amb nosaltres... Vosaltres, en David heu entrat a formar part de la nostra vida amb una intensitat increible, amb un amor tan gran.
Us estimem molt... i ja tenim ganes de seguir compartint amb vosaltres...
Fins aviat. Milions de petonets...

MARINA. ha dit...

Estimat Natxo ja et vaig comentar que aqueat indret ,i les fotos ja m emocionen ami ,i no em canso de conectar el blogi mmirar les.
EMfan senti el matwei que a nosaltres ,quan agafem la barca, o més ben dit,agafavem i anavrm tots 4 a buscar jocs, somriures , tranquilitat,ara hi hem tarnat amb dificultat casi sempre acompanyats, i les sensacions , ja no son les mateixes.
BÉ Natxo vull agrairte tot el que vas poguer fer per la Sandra, a qui ara li està ,dortint tot, i no se si ha tingit temps, peró va seguir les teves pases ,i la veritat l hem felicitat, doncs tan tan temps que mirava el vostre blog i les fotografies, i finalment amb el teu ajut ho ha aconsseguit.
tot i que ara en el nostre ordinador, és a dir a nosaltres que som els administradors,tot tot el que teniem al costat dret ens ha baixat abaix de tot, no sabem perque, pero , els altres ho veuen bé.
si sapiguèssis per casualitat perque ens ha passat ja eens ho diràs.
gràcies de nou.
Ojalà! ens poguem conèixer aviat?
Crec que la Sandra i la teva filla es faran amigues ràpid, doncs , ella ès molt oberta i sembla que la teva tambè.
i tenen tantes tantes coses que podrien parlar,i entendres juntes.
Un petò per tots 3 i un que arribi fins el més allà per el GUPISSSSÌM DAVID.
MARINA

Anònim ha dit...

Natx,

Mil vegades ens deieu d'anar al Riu Carol, i per una cosa o una altre no hi anavem.

Des que ho coneixem hem estat diversos cops. Alguns més alegres i d'altres molt tristos, com el 25 d'agost passat. Pero el David està present cada vegada, hi es a l'aire, a l'aigua, a les flors, a les papallones, al cel...

D'aqui uns dies espero tornar-hi amb vosaltres, per recordar la seva cabanya secreta, jugar amb l'Anna i gaudir de la inmensa pau del riu.

David, t'estimo.

kalidoscopi ha dit...

Una setmana sense poder mirar el blog perquè hem estat passant uns dies a Irlanda. El David, com sempre, ben cuidat a la "butxaca de la camisa", i en tot moment en els nostres cors.
Allà hem trobat paratges preciosos, indrets encisadors, racons idíl·lics... però a cada lloc on anàvem, el David ens anava recordant que com el riu Carol no n'hi havia cap, perquè allà era on havien quedat molts moments feliços de la seva vida.
Un petó ben fort.

Anònim ha dit...

Como tú bien dices, estamos en verano y eso representa alegria y despreocupación pero nosotros nos enfrentamos a otro verano sin ellos, sin saber nunca más cómo habrían sido sus veranos y es cuando me entra un mezcla de rabia y tristeza porque se han ido demasiado pronto, se han quedado como a medias con la vida y aún ahora con el paso del tiempo ciertas cosas aún me cuesta mucho digerirlas.
Veo vuestras imágenes en La Cerdanya, llenas de vida y alegria como nuestras...fotos... bañándose en el río, paseando por todos los alrededores, esquiando, en Las Bulloses, en el parque de Osseja, en el parque animalier de les Angles...Marc fue muy féliz allí y como me dijo Mireia al poco de morir Marc...
"Mamá, el Marc murió en Llivia en uno de los lugares que más féliz fue y descansa en Blanes en otro de los lugares que más féliz fue!!!"
Mireia ahora esta en Blanes porque son las fiestas mayores y los fuegos artificiales, y como dice ella... él siempre los tendrá cerca!
¿Ves como nuestras niñas también son especiales?

Anònim ha dit...

Natxo com m ha agradat! i quan hi ha de veritat ,en el escrit,sobre el petó més difícil....
i també m ha agradat mol la foto del david on en resun dius que MAI LOBLIDARAS.
però, natxo, costa tant aquest dia a dia que ens toca viure, a mi em fan tant mal els records de temps feliços que no tornaran.
un petó ben fort per tots 4

Anònim ha dit...

Totes les fotos que poses al blog són super boniques, totes reflecteixen una felicitat i una bellesa total. Les fotos del riu Carol em recorden els meus anys d'infentesa a Esterri d'Aneu, anàvem també a un riu i any rera any l'anàvem descobrint. Com dius tu, aquests records són d'una felicitat familiar infinita i ningú ens els podrà treure. Està molt bé poder recordar-los encara que amb molta nostalgia.

Anònim ha dit...

Hola Natxo i Anna's,
Som afortunats per haver gaudit d'aquest hermós racó amb vosaltres.
Gràcies per portar-nos.
Són unes fotos molt boniques.
Un petó i una dolça abraçada,
Eva & Family

Anònim ha dit...

Hola família Rovira-Alsina,

He vist el vostre BLOG i m'ha emocionat comprovar l'estimació que teniu pel vostre fill i com heu viscut tots plegats instants irrepetibles... tot recollit en un espai virtual molt complet i ple de referčncies de la vostra vida en comú.

Curiosament, aquest cap de setmana he estat voltant per alguns indrets de l'Alta Cerdanya i jo també us vull donar a cončixer quin és un dels meus racons preferits de la zona: el camí que mena del Llac de Les Bulloses fins al Pla del Avellans, tot seguint el curs alt del riu Tet, el qual passa per una zona de llacs encisadors. Amb una mica de sort podreu gaudir de la companyia d'algun cabirol i comprovar la riquesa de la flora d'aquest indret d'alta muntanya.

Bé, una abraçada ben forta i potser algun dia ens trobem per aquests llocs que tant us agrada visitar.