Seguir fent anys

Feia dies que tenia una mica abandonat el blog, aquest espai que m’ha servit de refugi, on he ubicat la meva nova vivència amb el David. Confesso que això m’està provocant un cert neguit. Però potser necessitava una mica de silenci, tot i que encara tinc moltes coses per dir. Algú a qui m’agrada escoltar em va suggerir que he de confiar més en la meva intel•ligència inconscient, aquella que s’està encarregant de dosificar el dolor que puc anar assumint. I potser ara m'adono més que he de permetre allunyar-me de la dependència dels estímuls exteriors (tot i que són igualment vàlids en si mateixos i que els necessito com mai) i mirar el dol des d'una perspectiva més interna; i això és dolorós, per això ho faig poc a poc.

Potser per això han estat dies de sentiments més durs. Fa més de 20 mesos que el David va morir, però aquest fet continua sent el centre absolut dels meus pensaments i de les meves emocions. Aquí a casa, i sobretot dins del meu cor, la ferida és ben oberta, tot i l’elaboració del dol, de les vivències i els records. I tinc la sensació que al nostre entorn es té el legítim interès a començar a mirar endavant, a considerar que ja ha passat prou temps per començar a pensar que ja n’hi ha prou de tant dolor. Potser no, potser només és la meva percepció motivada per aquest silenci meu voluntari. O potser per alguns detalls aïllats que m’han fet mal.

Però avui és l’aniversari de l’Anneta i curiosament aquests darrers dies han sorgit novament veus que ens donen alè, que no s’obliden de nosaltres, que ens conviden a seguir vivint aquesta nova vida que tenim. I m’han obligat a tenir ben present que són molts els que han decidit acompanyar-nos, compartint tant les noves alegries que van arribant com la tristesa que inevitablement sovint continua per aquí. I sobretot, per mantenir viu per SEMPRE el record del David.

Avui l’Anna fa 11 anys. I estic bé. Avui és un dia alegre, i és emocionant veure com creix feliç, i SEGUEIX FENT ANYS. És meravellós veure com els nens viuen tan alineats amb el present, com per a ells la vida és un discórrer excitant i joiós dels dies, i fins i tot quan l’adversitat els toca de prop, sembla que, en la seva fragilitat, encara es concentrin més en el moment present. Crec que l’Anna ho està vivint així. Ha madurat molt, per força, però està més dolça i lúcida que mai i no ha perdut aquesta habilitat infantil per viure cada dia amb alegria, buscant sempre el perfecte equilibri.

Avui m’ha explicat molt contenta que el David li ha enviat un senyal directe i claríssim. És fantàstic.

Moltes felicitats filleta. Ets meravellosa. T’estimo i és un privilegi tenir-te tan a prop.