Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: La vida continua: un altre Nadal

Música del Blog

***per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior***

2007

2007 últim any (fins a 20 de maig)

La vida continua: un altre Nadal


De vegades se m’apodera una sensació d’irrealitat i no acabo d’entendre com pot ser que el món no s’hagi aturat després de la pèrdua física del David. Però no, la vida continua i ja tenim a sobre un altre Nadal. Intento passar de puntetes, però és impossible. Ni l’entorn ajuda, ni l’Anna s’ho mereix. Així que, descartada la idea de passar desapercebut, el Nadal colpeja amb força ben endins i els records fan mal, l’absència es fa molta palesa i les emocions es desborden. La presència del David la tinc ben elaborada i ocupa un lloc seré i reconfortant al meu cor, però aquest any s’han sumat altres pèrdues, i malgrat que la seva mort m’ha permès aprendre a encaixar amb més calma el que em va portant la vida, aquests dies les emocions lligades a la tristesa, a la pèrdua o l’enyorança, s’amplifiquen.

Avui un amic molt estimat m’ha regalat, amb motiu del meu aniversari, aquestes belles paraules del Paulo Coelho:

"Conserva en tu memoria
durante el resto de tus días
las cosas buenas que surgieron de las dificultades.
Ellas seran una prueba más de tu capacidad
y te infundirán confianza ante cualquier obstáculo"


En això estic, valorant la meva actitud davant la vida, aquests dies de Nadal amb més consciència, i intentant acceptar de considerar-me un home amb sort, com diu l’Alex Rovira, un home amb sort perquè “malgrat tot, sento que aquestes experiències han servit per aprendre, per créixer, per millorar com a ser humà, per ampliar la percepció de l’existència, per relativitzar, per deixar anar, i per saber que tot lo bo és un regal i que de tota adversitat es pot obtenir el fruit de la saviesa si un posa el seu afany en donar sentit a allò viscut i decideix seguir caminant per a compartir aquest fruit amb els qui l’envolten”. L’he transcrit perquè m’és impossible expressar millor el que sento.

Així doncs, ara m’he tret la tristesa de sobre i he decidit que no volia faltar a la meva cita de felicitar el Nadal al David, un any més, i per tornar a agrair-li la seva presència física durant 12 anys, i tot el que m’ha regalat després. BON NADAL, FILL. T’ESTIMO.

32 comentaris:

Verónica said...

HOla Natxo: tantísimo tiempo!!
Quiero desearles a ustedes una Feliz Navidad. Y como siempre, agradecer todo lo que transmites en cada post.
Desde Argentina un fuerte abrazo..

Vero

Ferran said...

Una forta abraçada, Natxo, i com sempre, els meus desitjos de pau d'esperit per a tots vosaltres. Força i endavant!

txell said...

Bon Nadal Natxo!
Dies difícils, però ja passarán..no sé que dir-te que ja no sàpigues...que ets maravellós, et mereixes el millor, i que t'envio molts petons!!
Ànims,
Txell

MARTA said...

Hi ha molt per agrair tot i el molt que hem perdut.
Una forta abraçada.

Anonymous said...

Natxo soc la marina.
voldria demanar el mateix que vull per mi ,
FORÇES , LLUM , I TRANQUILITAT ,
per poguer seguir mirant endevant per lluitar,
i enrrera per recordar i agrair a EN DAVID I EN MARC ,
TOT EL QUE HENS VAN DONAR,
I TOT EL QUE SOM GRÀCIES A ELLS....

Que tot et vagi bè .
un petò .
marina

Rat said...

Bon Nadal Natxo!!
Bon Nadal David!!

Us estimo i recordo sempre!!

Un petó ben gran i una forta abrçada per poder seguir aquest camí!!

Montse

Anonymous said...

Bon Nadal Natxo i sobretot moltes i moltes forces pel 2010 i per mirar enadavant.
Pensem en tu i t'estimem
Margarita i Francesc

Naty said...

Totis!!! Més a prop teu que mai (si pot ser)!!

Per dert, l'Alba et senyala a tu i després al cel...

T'estimem, ahir, avui, demà i sempre.

Naty i Jordi

Joan Carles Llurdés i Coit said...

Hola Natxo, quant de temps sense saber res de tu! M'alegro que tornis a estar "en circulació". Difícils dies aquests per a persones que com la teva família no pot estar amb tots aquells que voldríeu. Tot i així, si et serveix de consol t'envio els meus millors desitjos d'un bon Nadal (tot i que ja ha passat) i una bona entrada d'any 2010. I sobretot, una forta abraçada i molts ànims per a les properes curses.

Joan Carles

mar cc said...

"A veces buscamos mucho una respuesta que esta frente a nosostros..."

FELIZ NAVIDAD NATXO!!... Y frente a tí, está tu esposa, tu hija, tu familia, tus amigos... en fin... SONRIE vale?

BESOS CON TODO MI CARIÑO DESDE GALICIA PARA TI Y TU LINDA FAMILIA!!

Tiet Willy said...

El temps passa i la realitat pren forma. Malgrat tot, seguim caminant amb tu.
Bon nadal estimat nebot.

Rat said...

Hola David!! Com que no sé si demà em podré connectar, vull desitjar-te que pasis un feliç dia!! Moltes felicitats!!

Un petó ben gran!!

Montse

Enric said...

bona nit bona! David, i bon Nadal i bones al papa de'n David, Natxo, bona maduresa i bon record, bò també a l'Anna i bons poemes seran els que sempre retindràs, també aprofito per felicitar-te el teu aniversari ara que ho sabem, i encara que costi el pes sóm molts els que et volem ajudar a portar-lo... Natxo, poc sembla que pugui expressar, expressant tú com ho fas, doncs l'únic que pretenc és el teu consol i companyia encara que potser només pugui ser espiritual i de lluny, però aquí vé la bufada, ben forta, de bones de bo de bé de veritat... amb tú... enric

Rat said...

Torna a finalitzar un any sense tú David, però el teu record perdurarà per sempre dins dels nostres cors!!

Espero de tot cor, que aquest any que estem apunt d'encetar ens porti amor, forces i esperança per poder seguir el camí que ens ha tocat caminar!!

Un petó i una forta abraçada per tots 4!!

Montse

Carmen Rivera Torres said...

Doncs si, estimat Natxo; hem de decidir viure malgrat la absència, hem de decidir riure malgrat la melàngia, hem de decidir cantar malgrat la tristesa, hem de decidir compartir malgrat la solitud de la persona estimada.
Moltes persones m'estàn ensenyant detalls de la vida, però les millors les estic recullint per part de l'Abel i això és el millor regal de reis de la meva vida fins que torni a passar un altre any.
Una abraçada molt forta i molt petons per tots tres, el petó pel David, li donarà el meu àngel particular.

Sílvia said...

MOLT BON ANY 2010 NATXO, per TU i per tota la teva família! Molts petonets!

Rosa Mari y Santi said...

Hola Natxo
ante todo mis mejores deseos para este nuevo año.
Pues si, la vida continua, salvo que ahora debemos seguirla aprendiendo a vivir con el espacio que hemos creado para nuestros hijos en el corazón.
Un beso.

Angels said...

Hola Natxo, un any més ja han tornat les festes de Nadal. Quina sort que has escrit per felicitar al David. Jo llegint i escoltant la música del blog, he tornat ha sentir escalfor a la meva anima.He meditat apoc a poquet en les paraules del Alex Rovira, (sento que aquestes experiències han servit per aprendre, per créixer, per millorar com a ser humà, per ampliar la percepció de l’existència, per relativitzar, per deixar anar, i per saber que tot lo bo és un regal i que de tota adversitat es pot obtenir el fruit de la saviesa si un posa el seu afany en donar sentit a allò viscut i decideix seguir caminant per a compartir aquest fruit amb els qui l’envolten”), son unes paraules precioses. Gracies per el regal de poder veure i valorar que soc una persona amb molta sort. Gracies per compartir la teva fortalesa i la teva esperança. Desitjo que aquest nou any segueixis caminant amb la serenitat que desprenen les teves paraules. Un petó.

Anonymous said...

Molts petos amic meu, t,enyoro.Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)

Sonia said...

Una massa tard, pero bon nadal David. Desitjo que, malagrat i tot de no tenir al David físicament amb vosaltres, aquestes festes siguin les millors possibles.

M´agrada molt com ha quedat el foro. Un petó per tots 4.

M.Eugenia said...

Me alegra ver un nuevo escrito por tí en el blog de David y veo el espacio de tiempo que trancurre entre un escrito y otro, a mi me sucede algo parecido con los escritos que le hago y hacía más a menudo a Marc, supongo que esto forma parte de que los llevamos totalmente integrados en nuestra vida actual.
Es cierto que todas las adversidades nos hacen "crecer" sí estamos atentos a ello, pero a veces pienso que qué gran putada nos ha hecho la vida, escucho a Montse Coma en su primera Navidad y me transporta al momento donde estuvimos todos desconcertados esa primera vez de todo el primer año de ausencia fisica, y como hemos ido remontando y aprendiendo a vivir "otra vida" bien diferente a la que teníamos proyectada, y a pesar de lo mucho aprendido sigo teniendo mis fantasmas, mis miedos, seguimos sin subir a Llivía a pesar de añorarla mucho y más en estas fechas donde celebrabamos cada año la entrada del Año Nuevo, sigo echando en falta mi inconsciencia de los días felices en los que parecía que nada nos podía ocurrir "a nosotros" eso les pasaba a los otros, las enfermedades, los accidentes de tráfico...etc, y ves que todo puede ocurrir de la forma más inesperada, pero te toca a tí y punto.
Con el tiempo las palabras de Alex Rovira y de muchos otros las puedes aceptar y entender, pero cuesta sangre, sudor y lágrimas digerirlas.

Así que para tí, tus Annas y para los padres que nos "ha tocado" os deseo mucha serenidad, paz. y poder seguir sintiendo todo el amor que nos han dado y traído nuestro niños y niñas especiales.

Un abrazo muy fuerte,

Carmen Rivera Torres said...

Avui i sempre el meu cor està amb vosaltres!!!! El record d'en David mai s'oblidarà!!!! petons

Aurora said...

Felicidades David.

A pesar de que siempre pensamos en tí y te recordamos, hoy es un día especial.

Tu familia que te quiere.

Aurora.

Rat said...

PER MOLTS ANYS DAVID!!

Passaran els dies, passaran els anys, però sempre estaràs dins dels nostres cors!!

Un petó i una forta abraçada per tots 4!!

Montse

Angels said...

Estimada família.
En aquest 9 de gener voldria ajuntar el meu record als vostres, i a tots els molts records,
que tenen al DAVID viu en el seu cor.
Una abraçada plena de força i d'amor.

bajoqueta said...

Són tristes aquestes dates per la gent a qui li falta algú, però jo crec que a David el teniu cada dia amb vatros amb cada pensament i cada cosa que feu, així que és bonic vore com l'olvideu. Però sempre intentant mirant endavant i fent coses noves. Una abraçada!

Thais said...

Hola Natxo,
Avui he visitat el teu bloc, hi he estat força estona enganxada. En fi, només et diré que m'ha colpit molt, no sé, ara que ja han passat unes hores se'm fa difícil descriure't el que he sentit, i, de fet, tant se val, sovint s'és més eloqüent amb una mirada o un silenci.
En tot cas, ha estat un plaer !

Anonymous said...

Hola Natxo

Gràcies per cuntinuar escrivint el blog del David. M'agrada molt veure com acceptes les adversitats de la vida.

Demostres que has fet un bon treball amb tu mateix i el més important que estàs ajudant a molta gent que et segueix, jo entre ells

Felicitas al David i a tu per la part que et toca

Fins aviat

Anonymous said...

Hola Natxo,

fa temps que no ens posavem en contacte, soc el Dani.

Ho sento molt per haber estat tant temps sense manterdrens en contacte.

Sento rábia per tot aixo, perque en realitat e tingut estones lliures i e sigut tant idiota de no poder passar ni a veureus ni per passar per el blog.


Es tot una història molt llarga, per que ens em mudat a Terrassa.

Ho sento molt per haber estat tant ausent amb mi mateix, i amb vosaltres, es com si tot hagues desaparescut.

Ens mantendrem a contacte més sovint si tot va bé.

Una forta abraçada.


Dani

txiqui said...

buenas noches, bueno ahora para mí no hay nada de bueno sin mi querido marido, amigo, hermano.. era todo para mí; y ahora me ha quedado sola para siempre, no tengo ganas de seguir viviendo sin él; era mis manos y mis pies ...

t´estimo, t´he estimat i t´estimaré ... la teva Txi

Natxo Rovira said...

Txiqui, Yo te diría que, ante todo, has tenido el inmenso privilegio de conocer la felicidad y el amor. Efectivamente, nunca más tu vida será igual. Está bien sentir todas las emociones que ahora surjan, la rabia y la ira, el dolor y la tristeza...
Pero llegará un día que todas ellas se serenarán, sin duda. Y entonces tu misma verás que tienes dos opciones: quedarte tan hundida y desesperada como ahora te sientes, o retomar tu vida y aprender a vivir de una manera distinta. Y tal como ahora lo manifiestas y lo sientes... amándole para siempre.
Y ese amor eterno, ya indisoluble, proporciona una fuerza sorprendente.
Depende sólo de ti...

Un beso

Natxo Rovira said...

PROVA