Avui l’Anna fa 12 anys.
No puc evitar de pensar que ja ha atrapat al David, encara que sigui tan desolador com absurd enroscar-se en aquesta idea. I constato commocionat que m’ha tocat ser testimoni de com la mort ha fet que un dels meus fills s’hagi quedat per sempre amb 12 anys.
Avui era un dia que he estat tement durant molt de temps, però, tanmateix, em sento força serè i amb la suficient perspectiva per posar cada cosa al seu lloc.
I és que avui és un dia feliç. Molt emotiu, sí, però al mateix temps, molt feliç. La meva princesa fa 12 anys. Tant de bo en pugui fer molts més, i si és possible, amb la seva habitual alegria que suavitza les altres emocions, amb aquesta maduresa vital que jo percebo en ella, amb aquests bons sentiments que sempre escampa entre aquells que tenen la sort de conèixer-la.
Felicitats, Anneta.
El teu Papi, que t’estima tant.
19 comentaris:
Hola natxo. Avui he vist la teva nena i l'he felicitat, però tot de records m'han encongit el cor. Tots aquests pensaments teus els he tingut jo i m'he pogut imaginar com els tenieu vosaltres, Però ella té tot el dret a cel.lebrar el seu aniversari com quelcom màgic i unic.Per tant .... Endavant.
Segueixo pensant molt en vosaltres
Nxo, en primer lloc felicitar a l'Anna, la vida ens pren però també ens dona..
Com sempre, força i endavant, un nou repte, un altre dia plé de sentiments contradictoris, però tu els afrontes amb serenitat i honestitat..
Aquesta foto teva i de l'Anna es especial, en ella es reflexa la complicitat que teniu, m'ha agradat molt.
Un petó,
Txell
Hola Natxo i Annes!
Ara fa alguns dies que no ens veiem però ja sabeu que us portem dins.
Moltes Felicitats a l'Anna i a vosaltres per un dia més i per ser com sou.
Un petonàs
Cris i Arcadi
Molts cops he pensat en aquest dia que vas viure tu ahir:quan la meva Susanna atrapi en edat al meu David.Dia difícil però a la vegada esperat;dia per viure amb tristesa però també amb molta alegria.És tot ben difícil de viure.
Moltes felicitats de part meva a L'Anna, i per vosaltres, els pares,una abraçada ben forta.
Curt i ras, felicitats per l'Anna i la resta de família. Que tingueu una bona diada, encara que malauradament no sigueu tots.
Una abraçada.
Joan Carles
L'Anna està tant contenta! Com ella diu "tot li ha sortit perfecte i ha estat molt feliç". Aixó és el més important. El seu somriure i, sobretot, les seves abraçades, fan que recordem al David amb més serenor. Es curiós, jo també, quan veig a nens de 12 anys penso... mira! com el David. M'agrada recordar-lo aixi, i no pensar com seria ara.
Natx us estimem molt!
Moltes felicitat a Anna! Espero que ahir fos un gran dia per ella :)
Hola Natxo, una vegada més pots comprobar que segueixo d'aprop el teu blog i avui 10 també pensaba en vosaltres ahir 9, doncs alhora com ja t'havia dit, la meva nena la Berta també va fer anys, la meitat que la teva és a dir 6 anys i també com tú -en lletres blaves les teves- li desitjo el millor possible en aquesta vida i entenc bé l'especialitat del dia per a vosaltres i de l'edat, gràcies per les respostes dels correus i confio que aquest 11 de febrer del 2010 i el 12 i el 22 i la resta siguin els millors dies possibles...
Per molts d´anys, ANA. Moltes felicitats.
Un petó
Moltes i moltes felicitats Anna i Natxo. per el 12e aniversari de la Princesa...
Crec que heu estat beneïts amb dos Angelets el DAVID allà dalt i l'ANNA aquí baix i que cadascun dintre de la seva dimensió us aporta coses bones.
Us desitjo Serenitat i Pau.
Molts petons per tots tres¡¡¡
L'aniversari de l'Anneta ha coincidit amb un meu viatge (a Berlin, per suposat), per això se'm va passar l'escrit. Espero que passés, que passessiu un dia molt bonic, malgrat els pensaments al darrera, que entenc inevitables. Anna, maca, per molts anys!
Per molts anys Anna, estas impresionant amb el barret blanc. Que guapa i fotogènica. Muacccc un peto desde Fornells. Dolors Mama de Sergi, Gemma i Aina.
Felicidades a Anna, y a tí, que seguro que eres un super-padre!!!
FELICITATS PER L'ANNA I UN PETO FORTISSIM PER TU
Per molts anys!!
Hola Natxo:
Sóc la Carme de Vallromanes. Per casualitaT, buscant contes per explicar a l'escola, he trobat el blog del David. Porto més d'una hora enganxada a ell. No tinc paraules per explicar el que sento en aquests moments. Jo també tinc una filla, la Laia de 16 anys que també toca la guitarra com el David. Jo com el David també dic mikakus i també m'encanten, a partir d'ara quan en mengi pensaré en ell.I el meu germà, com tu Natxo, també corre amb un grup de gent de Badalona que es diuen els mikakus. El conte del peix de colors és fantàstic. Us voldria demanar si el puc utilitzar a classe.
Una abraçada molt forta i endavant.
Carme
Hola Carme Coromines,
No tinc cap adreça teva, així que et responc a través del blog.
En primer lloc, gràcies per dedicar-hi una estona a conèixer al David, de tot cor, i gràcies també per desar unes paraules de testimoniatge.
Per descomptat que pots explicar el conte del David. És tot un orgull...
Per cert, aviat arribarà la temporada del mikakus... la tercera ja sense ell...
Petons
Natxo
Hola Natxo,
Aquí de nuevo tras leer esas palabras que me ponen la piel de gallina por comprobar cómo una persona puede expresar con tanta sensibilidad unos sentimientos que sigo compartiendo totalmente, me recuerdas tanto a mi misma en muchos momentos que me parece increíble cuando leo tus escritos en el blog de David.
No sé si recordarás mis palabras cuando te explique esa extraña sensación que tuve cuando Mireia cumplió sus 15 años, los que dejo de cumplir Marc y como ella misma me había dicho que ella se había convertido ya en "la germana gran" ese día para mi fue muy duro la verdad...y ahora me veo volcada en que me va a cumplir los 18 años! su mayoría de edad y me parece mentira lo rápido que puede parecernos el tiempo a veces y lo lento que se sucede otras veces.
Este año en abril Pere y yo cumplimos 25 años de casados, y le estoy preparando un álbum de Hoffman con un montón de fotos de nuestra vida en común, un total de 28 años, en los que hemos pasado por todo, la muerte de nuestros padres, la boda, el nacimiento de nuestros hijos, nuestros viajes, y la muerte de Marc, qué te voy a decir, lo hemos hecho durante sus 10 días de viaje por Centroamérica. Tanto Mireia como yo al recopilar fotos pasábamos de las risas a las lágrimas, ha sido un gran esfuerzo pero estoy contenta creo que a él , en el fondo, le gustará a pesar de su reticencia a ver fotos nuestras.
Anna se esta convirtiendo en una jovencita preciosa, disfrútala a tope! te adjunto una de mi "ñiña" actual que ya trabaja a veces conmigo para ganarse unos euritos.
Un besazo extensivo a tus Anas y por supuesto otro para David,
MªEugenia
Hola Natxo, soc el Dani
M'han agradat molt les noves entrades al blog.
Se que vaig una mica endarreit pero moltes felicitats Anna!!
Publica un comentari a l'entrada