Jordi Juanola 2011
"M'interessa més la gent que ha plorat els seus morts i té ganes de brindar a la seva memòria al costat dels vius, amb un somriure"
Màrius Serra
Manel Cruz 2010
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència, se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
Miquel Martí i Pol
...No ha sigut fàcil, ni tant sols ara,
.jpg)
.jpg)
"Cuando tenga que dejarte por un corto tiempo, por favor no desesperes, no te angusties ni te abraces a tu pena a través de los años; por el contrario, empieza de nuevo con valentía y con una sonrisa por mi memoria y en mi nombre.
Anna
L'Anna
va detectar i memoritzar aquesta frase al cine, mentre veia una pel.lícula infantil. Sabia que ens agradaria. I comprovem orgullosos que ella també fa el seu personal camí de creixement.
"El poder está en nosotros. Con nuestra actitud estaremos monitorizando la actitud de los demás con respecto a nosotros. Será importante, pues, guardar las lágrimas, morder la angustia que sentimos ante la incertidumbre de un futuro que aparece en nuestro horizonte con imágenes que aun no estan claras, pero con la intima convicción de que nuestra fuerza interior será el timón del barco que nos conducirá a surcar nuevos mares en busca del puerto del bienestar"
"Quan ja no som capaços de canviar una situació ens trobem al davant del desafiament de canviar-nos nosaltres"
I'M ANGEL CHEEKS
La muerte no es lo contrario de la vida.
Gràcies, Josep M., t'estimem molt...
"Incluído en este miedo a la pérdida está el miedo a la muerte. Muchos de nosotros, primariamente basados en el ego, no queremos aceptar que la vida tiene fin, y por lo tanto tememos a la muerte. Este miedo resulta del hecho de que la muerte es un estado sobre el que no tenemos control alguno. Es el absoluto desconocido. Está fuera de nuestros sentidos humanos y del pensamiento racional y lógico. No sólo ignoramos qué se puede esperar de la muerte , sino adónde vamos, si acaso vamos a algún lugar. Por desgracia, la muerte es la noticia periodística definitiva.
Descansa amor meu,
"Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions".
Un gran petó!
Carme Vergel
Si teniu ocasió, us prego que llegiu el comentari publicat ahir, 10-1-08, a aquest blog, sota el títol de 'SILENCI TRENCAT'. És un resum impecable de moltes coses importants per nosaltres. M'ha fet plorar molt i li agraeixo a l'Eva que m'hagi fet tornar a sentir emoció.
Avui he pensat especialment amb tu, David
"Alegre com una campaneta que no para de tocar;
Avui el meu cor batega perquè us vull felicitar;
BON NADAL!
El David sempre amb nosaltres i mai s'en anirà;
I aquest Nadal estem amb ell i pensem amb ell;
I segur que mai, mai s'esborrarà"
Anna (i Flupi)
http://www.tv3.cat/videos/3779110/In-memoriam
L'Àdam va morir el passat 7 d'abril amb només 7 anyets. No el vaig conèixer en vida però ho estic fent ara i m'ha captivat, com diuen que captivava a tots amb la seva vitalitat i simpatia, per la tendresa que despertava. La seva història, la seva mort sobtada i incomprensible m'ha colpit produndament altre cop, quan ja em creia curat d'espants. I a més, em recorda molt al David. Des d'aquest espai de trobada, voldria retre-li el meu petit homenatge de record i enviar una abraçada sentida als seus pares, la Loli i en Jordi, a la seva germana Míriam, i també al Jordi Juanola, l'amic que ens ha unit, per la seva gran qualitat humana. Un petó al cel, estimat Àdam.
Jordi Juanola 2011
Intentaré alleugerir el pes del Blog i mantenir-lo actualitzat. Aquest és l'enllaç per accedir a l'arxiu de tot allò que ha format part de la història d'aquest blog.
http://arxiublogdavid.blogspot.com/
Amb motiu del naixement de la seva germaneta voldria tenir un record per la Sara. Fa quinze mesos la Sara va morir amb 13 anys en un accident domèstic del tot absurd. Jo no la vaig conèixer, però mirant les seves fotos no puc deixar de pensar commogut en la seva vitalitat. Una nena molt maca. Els seus pares li han dedicat una Fundació i una pàgina WEB preciosa. Des del blog del David una abraçada emocionada per la Monste i família, en aquests dies on es barregen sentiments contradictoris, intentant encaixar l'alegria per l'arribada de la Maria amb el dolor per l'absència de la Sara.
Avui fa un any que el Gerard i el Jordi van morir en un injust accident de trànsit. Els meus records pels seus pares, d'Igualada, el Josep i la Rosa, l'Antonio i la Fina. El seu pas per les reunions de UNH sempre ha estat serè, prudent, respectuós, càlid. Avui és un dia molt dificil, ho sé, però coneixent-los, estic convençut que algun dia podran remuntar.
El 1 de junio del 2007 murió Álex. Justo una semana después de David. También atropellado. Casi la misma edad, 13 años. En fin, más allá de las tremendas coincidencias y del duelo en paralelo, mis vínculos con Elena, su madre, se basan más en mi admiración por su carácter, con su eterna simpatía a pesar de la amargura y el escepticismo, y su valentía, ya que se ha sentido muy sola en Teruel, donde los recursos de ayuda son muy escasos. Bueno, Elena, te envío 'petons', esa palabra en catalán que tanto te gusta. Siempre es un placer hablar contigo, aunque siempre hablemos del mismo tema, nuestros niños, nuestra añoranza, nuestra rabia o nuestra esperanza.
.JPG)
.JPG)
Nevada a Sant Quirze. L'Anna ha fet aquest nino al costat d'on reposen les cendres del David.
Avui fa tres anys ens va deixar una autèntica princeseta, la Gemma, amb només 5 anys. Però quina nena més preciosa... que maca per fora i sobretot, diuen els qui la van conèixer, encara més per dins. Plena d'una extraordinària sensibilitat i bondat. Una nena molt i molt especial.
Avui fa un any que ens va deixar el Carlitos, també atropellat, mentre jugava al carrer davant de casa, amb només 8 anyets. En paraules dels qui el van conèixer, era un fiet molt bó, molt pacífic, molt obedient, molt sensible, innocent i ple de puresa en el seus sentiments. Un angelet que va tenir una vida curta però bonica.
Avui volem estar al costat dels seus pares, la Floria i en Carlos (tresorer del club de bàsquet de l'ACB ViveMenorca) i de la seva encantadora germana Júlia.
Una abraçada molt gran des de Sant Quirze, volant per sobre del mar, directe cap a Menorca.
Un altre regal: l'esment del blog d'el David, a l'espai de la Cristina. El meu agraïment més profund per les teves paraules.
El David al Blog d'en Ferran (un blog apassionant, per cert, el recomano fortament). És tan reconfortant trobar encara aquestes dedicatòries... Gràcies, un cop més Ferran. Trobar-te pel camí ha sigut tot un regal.
En Miquel ens ha fet un regal preciós i carregat de simbolisme per aquest Nadal: un boix grèvol (acebo, en castellà) del seu propi planter. Ell en plantarà un altre del mateix planter al seu jardí. Serà com un agermanament amb motiu d'aquest Nadal i en homenatge al David. Gràcies, Miquel
.
Foto d'Eugènia
"Els fills que han marxat ens han deixat una gran herència. De nosaltres depèn no malbaratar aquesta riquesa, sinó intentar fer-la créixer, fer que augmenti i es multipliqui en el nostre interior, en les persones que estimem i en el nostre entorn."
.jpg)
Cris i Arcadi
Entre el MAR i EL SOL, ara ja voles lliure com una papallona, amb la lliçó de la vida ben apresa, i contenta d'haver donat tant d'amor als qui them conegut... gràcies Marisol !!
M'acaben d'enviar això. Gràcies, Annuska. Avui em trobava molt sol...
Ahir ens van fer una entrevista a Ràdio Estel a l'espai Projectes. Vam anar tots tres juntament amb el Miquel, fundador de Ca n'Eva i pare de l'Eva, la Carolina, col.laboradora de la Fundació, per parlar del nostre procès de dol i de la nostra experiència a Ca n'Eva. Si ho voleu sentir, cliqueu aquest reproductor.
Els avis del David ens han regalat aquest bonic retrat.
Avui he fet la declaració de Renda del 2007. Hi ha una casella que diu: “Si alguno de sus hijos hubiera fallecido en el año 2007, indique el número de orden con el que figura relacionado y la fecha de fallecimiento”. Tela...
Per cert, fa poc vaig veure els primers nespres de la temporada. El David es pirrava pels nespres, una de les fruites més efímeres que hi ha, i tenia molt clar que només era temporada a l’Abril i al Maig. Cada any, quan veia els primers nespres, sempre li comprava. A casa li dèiem mikakus, què és el nom que reben a Badalona, d’on eren els avis de l’Anni. Fa poc el David ens va dir que ja no els volia anomenar així, perquè era una paraula de nens petits i ningú l’entenia quan la deia. L’any passat, el David se’n va anar al maig, amb els darrers mikakus de la temporada. Ho recordo perfectament. Amb l’Anni vam fer el comentari: “quan tornin els mikakus haurà passat un any sense el David”. Doncs ja estan aquí.
La Montse Vergel ens ha fet un altre bonic regal. Són aquests puzzles amb les imatges del David, imatges dels darrers moments del David. Ha sigut una sensació molt extranya, la de fer aquests puzzles.
Abel Nortes
Feia molts dies que no li enviava al David cap dels seus jocs preferits. Aquest m'és especialment entranyable. A passar pantalles!!
El 25 de maig del 2007, el dia que va morir el David, l'Anna, la seva tieta, va plantar un pinyol d'albercoc. Doncs ha tornat a brotar.
Ha nascut un altre cosí del David i l'Anna. És en TEO. Felicitats als tiets Willy i Desirée.
Ha nascut l'ALBA, la cosineta de l'Anna i del David. 
Felicitats i petons als tiets Jordi i Natàlia!!!
Els seus personatges favorits: COMANDO KND
Ahir, dia 29 de gener, va fer cinc anys que l'Asier ens va deixar físicament, amb 18 anys. L'Asier segueix protegint i guiant la Paki, la seva mare, una persona molt especial que durant aquest temps ha sabut transformar el profund dolor per la pèrdua de l’Asier, per un amor infinit, un amor que escampa incondicionalment. La Paki dedica la major part del seu escàs temps lliure a ajudar, donar consol, i mostrar un camí d’esperança a tots aquells que es creuen pel seu camí i que també han patit aquesta prova tan dura com és la pèrdua d’un ser estimat. En el nostre cas, l’endemà mateix del comiat del David, la Paki va trucar a la nostra porta i va aparèixer, talment com un àngel. I no sé que hauríem fet sense ella. En el dia d'avui, molts records a ella, al Toni i a l'Asier, amb tota la nostra estimació i admiració.
Powered by Blogger And Webtalks Templates
