9 de gener del 2017

22 anys



Una anècdota que recordo amb tendresa va ser aquell fred matí d’hivern en què vaig portar al David a fer una extracció de sang, per una cirurgia què li havien de fer. Tenia només 6 anyets i ens vam llevar tan d’hora que el vaig traslladar en pijama i manta del llit al cotxe, amb la sorpresa, en arribats a l’Hospital, que a l’hora de vestir-lo...ens havíem oblidat les sabates!!! En mitjons, va entrar als meus braços a la consulta. En el moment de l’extracció de sang, què li van fer dues amables i carinyoses infermeres mentre l’anaven entretenint, i en la qual es va comportar com un valent, mirava en silenci la xeringa i només va obrir la boca per manifestar la seva gran preocupació:

 - “però aquesta sang....me la tornaran?”- 

Aquests records ja no me’ls treu ni la mort; i ja no em provoquen dolor ni tristesa. Al contrari, ara són agradables i càlids i formen part indeleble de la teva existència en la meva consciència. 

Feliç aniversari David, fill, avui és una data molt bonica.

10 comentaris:

Rat ha dit...

FELIÇ ANIVERSARI DAVID!!

Sempre dins del meu cor i del meu pensament.

Montse

Núria ha dit...

Feliç aniversari, David ... i a tota la família. Forta i valenta com n'hi ha poques. Una forta abraçada Natxo

Sergi Sort ha dit...

Grans records Natxo!! L'altre dia vaig somiar amb el David, no recordo gran cosa.... Era un somni on tú estaves enfadat no sé perquè i pel darrera el David amb una veu càlida i suau t'anava calmant. Aquest somni el guardo amb molt carinyo. Encara ara em pregunto com vaig poder somiar amb una persona que ni conec, potser la empatia que tinc vers a la gent que m'envolta ho ha fet possible, no sé....

Amb l'Oriol guardo tots els records que hem viscut fins ara: hospital, metges,angoixes,excursions, abraçades, plors, temps de jocs, aniversaris, nadals, petons, càstigs, .... També l'Oriol té 6 anys ara.

Una forta abraçada Natxo.


Sergi

LOLI ha dit...

Hola Natxo:

Primer : moltes felicitats David!!!

I sí, Natxo, com tu dius ni la mort ens podrà treure els seus records, les vivències compartides amb ells, les sensacions i emocions viscudes, l'amor incondicional ..... tot això ni la mort ens ho pot treure, formarà part de nosaltres per sempre.

Me'n alegro de que puguis viure aquest dia en pau.

Una abraçada ben forta i dos petons al cel.

Loli

Aurora Rovira ha dit...

Que anecdota más tierna, un beso.

Aurora

Paqui Martin ha dit...

Moltes felicitats David!! són les vivències que sempre tenim presents les que fan que visquin en nosaltres per sempre. Un petó molt fort
:<3

Naty ha dit...

Si!!! Com quan va preguntar si els ulls de les gules de menjar les pintaven una a una amb retolador :D :D
<3 <3

Maila ha dit...

Feliç aniversari encara que siga uns dies tard.
El récord de la seua preocupació aquellos día m'ha fet somriure jeje
Que bonico si se la tornarán ains

Els records...
No se en quina peli vaig sentir una frase con esta o pareguda
" los recuerdos son algo que tenemos o que hemos perdido?"

Para mi sense cap dupta es algo que tenim.
M'alegra llegir que els récords sean agradables.

Una fort abraçada

Enric ha dit...

Bones Natxo, i per sort meva ahir ens vàrem veure i tb parlar, no del dia 9 però sí tb del seu record ( la prenda d’abric que porta el seu nom ).
Els teus records agradables fan sentir bé a tots els que t’apreciem de debò, i que tb recordarem sempre al DAVID. Aquesta tendresa verbal i de cor envaeix i ens fa sentir més sensibles ( fet que tothom hauria de sentir ). Gràcies per compartir i ser i per mí, encara que sigui microscòpica si hi ha una mínima contribució a la dignitat aquí va, abraçada i força d’esperit … enric …

Natxo Rovira ha dit...

Gràcies Núria, Paqui Martin i Maila per les vostres felicitacions i records pel David,

No tinc les vostres adreces de correu electrofònic per fer un agraïment personal. Però tingueu de ben segur que han estat rebuts amb calidesa els vostres comentaris al blog. :)

Natxo <3