Un bonica notícia: l'Anni ha rebut el premi a la 'Dona de l'any 2018' de Sant Quirze amb motiu del Dia de la Dona del 8 de març. En un acte sobri i emotiu, va rebre aquest reconeixement públic i institucional. L'Alcaldessa Elisabeth Oliveras va explicar en el seu discurs el nou rumb d'aquest premi, els criteris del qual han canviat i ara es vol reconèixer a les dones per com són i no pel què han acreditat, dubte que va sorgir quan es van preguntar perquè justament s'imposava tanta exigència per premiar o distingir una dona. I perquè també es pot considerar que l'èxit pot ser l'actitud davant les circumstàncies i com es projecta positivament a l'entorn. I l'Anni representa d'allò més bé aquest paradigma.
En l'acte de recollida del guardó, l'Anni va fer un discurs autèntic, genuí, tal com és ella, i clar, així és difícil no tocar els cors de la gent de bona fe que hi havia a l'auditori. L'Anni representa com ningú a les persones que malgrat caure, es tornen a aixecar, s'eixuguen les llàgrimes, s'espolsen les ferides, i tornen a començar, sense queixar-se, i aportant esperança i harmonia als qui l'envolten, interessant-se sempre i sincerament pels altres. I em vaig sentir feliç de veure-la allà a l’escenari, rebent reconeixement públic per aquesta actitud, per la qual és activament coneguda en el seu entorn què, encara que petit i local, és el seu. I d'això es tracta, justament, crec jo. De donar més valor a la qualitat que a la quantitat, i de fer el que bonament puguis allà on pots incidir. Un premi què (crec) ha arribat per ajudar a guarir una mica aquests anys de dolor i confusió, per la pèrdua de la seva mare quan era una nena, en la lluita per superar un càncer i sobretot per la manera tan brutal com la vida li va arrencar un fill. En el seu discurs va poder expressar públicament, de manera natural, emocionant i serena, el seu amor per l'Anna, pel seu pare i també per la seva germana, tots tres amb unes trajectòries vitals dures, complicades. Finalment, la coral va cantar i va interpretar en honor seu 'El Somni', la cançó que va composar el Jordi Valls a partir d’un poema del David. I confesso que vaig agrair el detall de l'Anni, què en aquell moment va venir a escoltar la cançó al meu costat. Sí, ho vaig agrair, perquè el record del David és dels dos, i el consol el necessitem tots dos.
5 comentaris:
Gràcies Natxo, precioses i emotives paraules.
😘💫
❤❤❤❤❤
Gràcies, Natxo, per l'escrit. No hi vaig poder ser el dia 8 i m'has permès viure-ho en diferit. Jo també m'alegro que es dediqui el premi a dones que impacten en el seu entorn i es converteixen en exemple. I l'Anni, sens dubte, ho és.
Hola Natxo!! Moltes felicitats per la part que et toca. M'ha agradat molt escoltar el l'agraïment pel premi rebut de l'Anna !. No sé quin fragment em quedo. Tot ell desprén gratitud, fortalesa, tendresa i amor incondicional vers la gent que l'envolta. Vaig tenir l'oportunitat de parlar amb l'Anna l'any passat a la Cursa del David, va ser molt poca estona però suficient per copsar la gran atenció que vaig rebre i la tendresa com parlava tot i no coneixe'm. Escoltant el seu discurs corraboro les sensacions que em van quedar... una gran mare i dona si senyor. Ben merescut aquest reconeixement.
Una forta abraçada!
Sergi
Ei Sergi, t'agraeixo el teu missatge, què trasllado a l'Anni
una abraçada de retorn
Publica un comentari a l'entrada