Ja hem acabat les vacances, les temudes vacances. Hem estat a Suïssa i també uns dies a la Cerdanya. El viatge va ser molt intens, amb emocions fortes, vam enyorar molt al David, perquè sempre gaudia molt dels nostres viatges, però nosaltres vam rebre contínues senyals seves que ens animaven a seguir endavant, sobretot al alguns llocs on ja havíem estat amb ell, o a d’altres que de ben segur li haurien agradat molt. Però creiem que sempre va estar al nostre costat i en va gaudir igualment. Especialment intens vam viure la pujada a la Jungfrau, a 3400 ms d’alçada, i la segona estada a Legoland de Baviera. Així doncs vam superar la prova, no sense sentir moments molt dolorosos, i lo millor és que l’Anna petita ha estat molt feliç. Després a la Cerdanya, a cada racó, a cada activitat, els records eren molt vius i presents i no sempre va ser fàcil de superar. Volem agrair especialment tots els amics i família que han estat amb nosaltres, que s’han ofert a acompanyar-nos, que ens han convidat a passar uns dies amb ells, que han trucat regularment per mostrar el seu suport, a tots, perquè ens han ajudat molt.
He estat recollint unes fotos del David de cada estiu que hem passat a
6 comentaris:
Puc imaginar com de dur deu haver estat per vosaltres aquestes vacances.
Segur que cada racó de la Cerdanya i cada lloc que trepitjaveu us portava al cap una imatge o una vivència del David, però també això us deu haver fet sentir-lo més a prop vostre (si és que això és possible).
Estic segura que us (ens) han quedat pendents moltes coses per fer amb el David, però, està tant entre nosaltres que, amb el temps, segur que les anireu (anirem) fent, encara que ell segueixi tenint sempre 12 anys.
Petons.
Avui es el primer dia que hi ha la fira segur que en el David li agues agradat pujar a les atraccions.
Records
Núria Riera Martí
Durant les vacances tots hem portat al David dins del cor i a vosaltres també.
Y con el fin de las vacaciones veo muchas novedades en el blog, ya que hacia dias que no lo miraba, me hacen mucha gracia las fotos de cuando era pequeño sobre todo la de 1995 ya que parece un muñeco en la sillita.
Todos lo hemos llevado en el pensamiento y en el corazón durante las vacaciones, nos hemos llevado sus fotos y cada paisaje verde, familias en bicicleta, cisnes, todo nos lo recordaba dia y noche nuestro pensamiento ha estado con vosotros.
Hemos visto muchos sitios donde habeis ido en vuestros viajes y bueno..............
Un beso. Cuidaros.
HOLA HARRY!
ESTABA MIRANDO LAS FOTOS Y PENSABA QUE MENUDO "BOOK" TIENES!SEA LA FECHA QUE SEA O LA ESTACIÓN DEL AÑO QUE SEA,ALLÍ ESTÁS TÚ!ME ENCANTAN LAS FOTOS!TÚ MADRE TIENE UN DON ESPECIAL PARA HACERLAS.
TAMBIÉN OBSERVABA LA COMPLICIDAD QUE TENÉIS TU HERMANA Y TÚ.SE PALPA EN CADA FOTO.
Y YA QUE HABLAMOS DE ANITA,ME GUSTARÍA QUE LE MANDARAS UN BESO MUY FUERTE.
UN BESO HARRY!
P.D.YO SIGO CON LO MÍO!EL BLOG!!!
Agradecimiento a unos padres:
Había una vez un árbol, un árbol grande, con unas ramas anchas que llegaban hasta la orilla de un río. Un día llegó un hombre armado con un hacha. El árbol se asustó tanto que dejó de moverse; pero no podía escapar. El hombre cortó la rama más bonita del árbol y se la llevó a casa. Tres días después el hombre volvió y el árbol de nuevo tuvo miedo y pensó "¿A qué rama le tocará ahora?"
Pero el hombre se sentó al pie del árbol y empezó a tocar una flauta que había hecho con la rama. El árbol escuchó la canción: "¿Me oyes?, ¿Me recuerdas? Yo soy tuya, hecha de tu madera. Ahora canto mi propia canción, pero nunca te olvidaré. Vivo y canto gracias a tí"
Quina sort va tenir el David de tenir uns pares com vosaltres!!!...
Molts petons Anna i Natxo, tots continuem al vostre costat.
MªJo V.(Àlex C.)
Publica un comentari a l'entrada