S'acosta Nadal

S’acosta Nadal. El segon. Procurem bloquejar les sensacions del calendari, però alguna cosa dins nostre comença a tremolar. El que abans era joia i alegria, avui és desgana, amargura i fins i tot por a més dolor.

Aquests primers dies de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima, ja vivíem el Nadal amb molta intensitat. El dia 6 ja sonaven nadales a casa, trèiem caixes plenes de llums i guarniments, i entre els quatre, muntàvem l’arbre, el pessebre i decoràvem la casa de dalt a baix. I després sempre recuperàvem alguna pel•lícula de Nadal, d’aquelles que havien quedat ben guardades durant un any, d’aquelles que transmeten tota la màgia del Nadal. Entusiasme infantil, per part de tots quatre, viscut amb immensa innocència. I érem tan privilegiats....

Què n’ha quedat de tot allò? L’Anna petita intenta recuperar una mica d’aquella màgia, però, amb respecte i tendresa, procura contenir-se en les seves demandes. L’Anni ha fet l’esforç i encara ha trobat il•lusió per compartir avui amb ella una petita part d’aquest ritual, i jo també hi he posat una mica de la meva part. L’Anna estava feliç. Mentrestant, jo trobo especial benestar decorant el blog del David. És una nova manera que he trobat de celebrar-ho amb ell. M’hi sento bé en el meu propi recolliment.

S’acosta Nadal. Encara no sabem què farem els dies grans. Hem de conciliar el nostre desig de fugir amb la legítima il•lusió de l’Anna. I poc a poc es van obrint portes, i és qüestió de deixar-se portar. Sentim l’escalfor de qui ens estima, el seu suport i la seva comprensió. Estic convençut que finalment trobarem la manera de gaudir de la felicitat de l’Anna i de sentir a prop al David. I de poder oferir el nostre amor i la nostra gratitud.

Bon Nadal a tothom. Bon Nadal, Anni, Anna i David

.