Paciència...
BLOG DE DAVID ROVIRA ALSINA: Avenços: vacances amb calma

Música del Blog

per desactivar la música premeu 'stop' a la barra inferior

Avenços: vacances amb calma


Des de la mort del David, l’estiu ha resultat complicat de passar. L’absència de les rutines i la desaparició per uns dies dels entorns habituals m’han fet sentir desprotegit i vulnerable, i amb debilitat per afrontar les emocions lligades als records, a la pèrdua, a la soledat i a la desesperança. Però ara que va acabant aquest estiu del 2014 percebo que, per fi, aquest any l’he viscut més alegre, tranquil, il·lusionat i més relaxat. Faig balanç i comprovo amb confort d'esperit que he pogut tornar a gaudir dels moments de relax i també d’aquells més intensos, quan aquests darrers anys anaven acompanyats d'aquell puntet d'amargor i conflicte interior. I lo millor és que ho accepto amb alegria i sense cap absurda i improductiva culpa. 

Mentre vaig estar de vacances amb l’Anna, regalant-nos una setmana idíl·lica en un resort al Cap de Creus (un altre paratge privilegiat a la terra d’aquells que conviden a viure), vaig poder contemplar la seva felicitat absoluta sense tenyir de tristesa cada instant per causa dels records. Això és tota una conquesta per mi; i constatar-ho, ja no em genera cap conflicte, al contrari, multiplica la sensació de pau. Posteriorment, quan va acabar la meva quinzena de custòdia de l’Anna,  la difícil gestió de les emocions vinculades a la separació ha estat aquest any ràpidament elaborada i m’ha permès, en la càlida companyia de la meva parella, de seguir adelitant-me d’aquests dies de vacances i descans. I també amb l'Anni hem recuperat petites estones d'harmonia i benestar.

Sóc conscient de que segurament queden moltes crisis per davant i no sóc tan cretí per creure que res del que ara he conclòs és cap meta assolida definitivament. Però ara és ara, i em sento bé d’haver pogut  novament viure amb relativa calma emocional un estiu, d’haver pogut gaudir plenament de molts instants i d’haver assistit al pletòric estiu adolescent de la meva filla Anna, sense que els records dels estius anteriors i que ja són Passat ni l’inevitable evocació d’allò què aparentment s’ha perdut el David, em restessin ni una engruna de plaer i satisfacció com a pare, ni tampoc per mi mateix. De vegades sento convençut que un angelet vetlla per nosaltres.



5 comentaris:

Enric said...

Bones Natxo, bon final d'estiu i bon reinici de tot, pinta bé, i m'agrada molt com ho descrius, queda clar que hem de gaudir de tot el que poguem i si és ara millor ( com dius ), aconseguir la contínua pau és un gran objectiu, i diria que la ben necessitem uns quants, reflexions necessàries pel nostre continu creixement emocional, sorprens positivament, em sento de manera agradable quan et llegeixo ...

Rat said...

Bon dia Estimat Natxo!! M'en alegro molt per vosaltres, i per tú especialment.
Malgrat la llunyania, el David sempre està als nostres cors i pensaments.

Un video molt bonic i ple de vida!

Una forta abraçada i un petó ben gran per tots 4!!

Montse

Xavi Sánchez said...

Natxo, no saps quan me me n'alegro! Estic orgullòs de tu per tot aquest camí fet i el que resta... Una abraçada!

Punt Petit said...

Natxo, sóc nova al teu blog, però a partir d'avuí el seguiré amb molta intensitat, doncs necesito, paraules, eines, etc. No se com explicar-me, només dir-te que he perdut al meu fill, ara farà cinc messos i ja pots imaginar-te, perquè tu també as passat pel mateix, com estic jo, el meu marit i la meva filla. Una abraçada molt gran. Anna

Natxo Rovira said...

Hola Anna, he estat buscant al teu bloc 'Punt Petit' però no trobo cap dada de contacte, així que t'escric per aquest canal.
Sigues benvinguda a aquest espai de trobada, tant de bo trobis recer puntual pel dolor o paraules que l'alleugin.
Aquí dalt tens la meva adreça de mail per si algun dia vols contactar i parlar i explicar...
Una abraçada