Mentre vaig estar de vacances amb l’Anna, regalant-nos una setmana idíl·lica en un resort al Cap de Creus (un altre paratge privilegiat a la terra d’aquells que conviden a viure), vaig poder contemplar la seva felicitat absoluta sense tenyir de tristesa cada instant per causa dels records. Això és tota una conquesta per mi; i constatar-ho, ja no em genera cap conflicte, al contrari, multiplica la sensació de pau. Posteriorment, quan va acabar la meva quinzena de custòdia de l’Anna, la difícil gestió de les emocions vinculades a la separació ha estat aquest any ràpidament elaborada i m’ha permès, en la càlida companyia de la meva parella, de seguir adelitant-me d’aquests dies de vacances i descans. I també amb l'Anni hem recuperat petites estones d'harmonia i benestar.
Sóc conscient de que segurament queden moltes crisis per
davant i no sóc tan cretí per creure que res del que ara he conclòs és cap meta
assolida definitivament. Però ara és ara, i em sento bé d’haver pogut novament viure amb relativa calma emocional un estiu, d’haver pogut gaudir
plenament de molts instants i d’haver assistit al pletòric estiu adolescent de
la meva filla Anna, sense que els records dels estius anteriors i que ja són Passat ni
l’inevitable evocació d’allò què aparentment s’ha perdut el David, em restessin
ni una engruna de plaer i satisfacció com a pare, ni tampoc per mi mateix. De vegades sento convençut que
un angelet vetlla per nosaltres.
5 comentaris:
Bones Natxo, bon final d'estiu i bon reinici de tot, pinta bé, i m'agrada molt com ho descrius, queda clar que hem de gaudir de tot el que poguem i si és ara millor ( com dius ), aconseguir la contínua pau és un gran objectiu, i diria que la ben necessitem uns quants, reflexions necessàries pel nostre continu creixement emocional, sorprens positivament, em sento de manera agradable quan et llegeixo ...
Bon dia Estimat Natxo!! M'en alegro molt per vosaltres, i per tú especialment.
Malgrat la llunyania, el David sempre està als nostres cors i pensaments.
Un video molt bonic i ple de vida!
Una forta abraçada i un petó ben gran per tots 4!!
Montse
Natxo, no saps quan me me n'alegro! Estic orgullòs de tu per tot aquest camí fet i el que resta... Una abraçada!
Natxo, sóc nova al teu blog, però a partir d'avuí el seguiré amb molta intensitat, doncs necesito, paraules, eines, etc. No se com explicar-me, només dir-te que he perdut al meu fill, ara farà cinc messos i ja pots imaginar-te, perquè tu també as passat pel mateix, com estic jo, el meu marit i la meva filla. Una abraçada molt gran. Anna
Hola Anna, he estat buscant al teu bloc 'Punt Petit' però no trobo cap dada de contacte, així que t'escric per aquest canal.
Sigues benvinguda a aquest espai de trobada, tant de bo trobis recer puntual pel dolor o paraules que l'alleugin.
Aquí dalt tens la meva adreça de mail per si algun dia vols contactar i parlar i explicar...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada